Rafael Nogueras Oller

Rafael Nogueras Oller
	;
Biografia
Naixement	1880 ; Barcelona
Mort	7 abril 1949 (68/69 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta

Rafael Nogueras Oller o Rafel Nogueras Oller (Barcelona, 1880 - Barcelona, 7 d'abril del 1949) va ser un poeta i escriptor modernista i anarquista, vinculat ^[1] als artistes del grup del Rovell de l'Ou. Picasso el retratà el 1900 entre els clients dels Quatre Gats.^[2]

Biografia

Cal·ligrama de Rafel Nogueras publicat l'any 1905, anterior als cal·ligrames d'Apollinaire. Apareix dins del llibre Les Tenebroses.

Publicà col·laboracions a les revistes L'Atlàntida (dues poesies, 1898 i 1899), La Talía Catalana (1898, 1899), Pèl & Ploma (1901), Catalunya Artística (1901), Joventut (1901, 1902, 1903, 1906), L'Esquella de la Torratxa (1912), entre d'altres. S'alineà amb el modernisme i l'anarquisme, i amb inspiració maragalliana publicà l'assaig de poesia social Les tenebroses (1905), amb un to sovint prosaic i reivindicatiu del proletariat, que s'exemplificava en el poema de La vaga (record de la vaga general del 1902). Al volum, s'hi recull també l'Oda número 2 a Barcelona, rèplica a la premiada (1883) Oda a Barcelona de Verdaguer; i un curiós cal·ligrama, La essa, una sàtira^[3] de la burgesia.

Edità els plecs efímers "Poti-Poti" (1906) amb dibuixos de Xavier Nogués, en què promogué una nova cançó popular, posant lletres punyents ^[4] a melodies del moment. Publicà les novel·letes Pas de la mort, Ciutat endins i La "pecat mortal", la comèdia lírica Rodamón (1907) i el recull de narracions La cruz del camino (1915); i es dedicà al llibre infantil, amb obres de caràcter pedagògic, que publicà a l'editorial Antoni Bastinos entre 1909 i 1910, i fulletins d'aventures que aparegueren en fascicles (Aventures emocionants i instructives d'en Jo Puc..!, La vuelta al mundo por un pillete yanqui y su perro).

En el camp de la música per a l'escena, el 1907 estrenà, amb èxit, La cova del mar, quadro líric, amb música de Narcisa Freixas (amb qui posteriorment compongué altres cançons). També havia sigut autor de Jesús és nat (1906), amb música de Joaquim Grant (1880-29.2.1964), i de Un tzing-tzing, un tete, una R i una E (1907), amb música de Frederic Alfonso, ambdues estrenades, com La cova del mar, a la "Sala Mercè" ^[5] de Lluís Graner; i seves foren les sarsueles del 1916 La archiduquesa, amb música d'Alfons Vila, i Rayo de luna, amb música de Francesc Payàs ^{[notes 1]} aquesta darrera. S'anuncià el 1917 ^[8] l'obra La encantadora de serpientes, amb lletra de Nogueras i Manuel Ferradas, i música de Rossi i Alfredo Padovani, però no consta que mai arribés als escenaris.

Obtingué plaça de funcionari^[9] alhora que treballava de periodista, i deixà de banda la combativitat anarquista^[10] que l'havia marcat anteriorment. En la faceta de periodista, publicà a La Vanguardia ^{[notes 2]} entre 1915 i 1921 pel cap baix, a Las Noticias i al El Correo Catalán (1926, 1930); durant la República també ho feu a La Humanitat, cosa que portà a que fos detingut per la policia ^[12] en acabar la guerra civil espanyola.

S'havia casat amb Antonieta Llanas i Ribot, filla de l'escriptor Albert Llanas, el 1902. Va enviudar el 1926, i es casà novament amb Josefina Mora López. TIngué un fill, Rafael, i dues noies, Matilde i Maria.

Obres

Alfabeto ilustrado. Barcelona: Antonio J. Bastinos, 1909.
Astucias de cero en el país de los números. Barcelona: Antonio J. Bastinos, 1910.
Argelaguer, C. (il·lustracions). Aventures emocionants i instructives d'en Jo Puc..!. Barcelona: La novel·la d'ara, s.a. ^{[notes 3]}
Cinco mil duros. Historia de un golfo. Barcelona: Les Bijoux Parisiens, 190-?.
Ciutat endins. Barcelona: La novel·la nova, 1918?. Versió en prosa de Les tenebroses
Una Cosa que passa, pessa bilingüe en un acte y en vers. Barcelona: Biblioteca de "La Talía Catalana", 1898. Estrenada el 1896
La cruz del camino y otras narraciones. Barcelona: Perelló y Vergés, 1915.
Lambert, Joan B. (música). La Nit de San Joan = La verbena de San Juan, escena musical infantil. Barcelona: Astort & Miralles, s.a.
Opisso (il·lustracions). «El pas de la mort». A: Biblioteca literaria de "Catalunya Artística". Barcelona: Catalunya Artística, 1901.
La "pecat mortal". Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1923.
Poti-poti. Romanso d'en Nogueras Oller. Barcelona: Imp. Can Riera, 1906. Es publicaren cinc números, 1 (21 de juliol del 1906) a 5 (18 d'agost de 1906)
Freixas, Narcisa (música). Rodamon, obra lírica en 2 actes i 5 quadros, estrenada 8 de Novembre de 1907. Barcelona: Imp. J. Santpere, 1907?.
Les Tenebroses. Barcelona: Joventut, 1905.
Viaje á través del mundo gramatical. Aventuras maravillosas, instructivas y emocionantes, de un niño y una niña. Barcelona: Antonio J. Bastinos, 1909.
La vuelta al mundo por un pillete yanqui y su perro. Barcelona: F. Granada y Cia., 1911. ^{[notes 4]}

Notes

↑ Francesc Payàs i Planas (1890 - Barcelona, 12 de juliol del 1953) ^[6] va ser un compositor català. Fou autor de la música de diverses obres per a l'escena, com Rayo de luna, opereta en un acto, amb lletra de Rafael Nogueras; i Los castizos, entremés lírico (1917), amb lletra de Miguel Nieto Paños. També se li atribuïren ^[7] La Gauchita de plata, ¡Viva la guerra!, Dolores fuertes de cabeza i Recuerdo de juventud, amb lletra d'Enrique Henríquez; La isla del imán, amb lletra de Juan Gómez Renovales; El bastón de mariscal, de Gonzalo Cantó Vilaplana i Miguel Nieto; i Los tulipanes, de Ricardo González del Toro. Compongué diverses sardanes: Cançó d'amor; Cant de joia, amb lletra de Lluís Almerich; Enriqueta (enregistrada); La fadrineta del firal (enregistrada); Flors d'ametller; Somnis d'or (enregistrada) ^{[disc 1]}^{[disc 2]}^{[disc 3]}
↑ Joan Puig i Ferreter feu aparèixer Rafael Nogueras a Servitud. Memòries d'un periodista. Nogueras és en Joan Prunera, redactor de La Llanterna (=La Vanguardia), en l'obra de Puig i Ferrater ^[11]
↑ Aventures emocionants i instructives d'en Jo Puc es va publicar en 6 fascicles (núm. 1, L'home de la pipa; 2, La gàbia del lleons; 3, Kit, la petita gimnasta; 4, La roda de la mort; 5, La tragèdia del baró de La Freyre; 6, En la tenebra del crim)
↑ La vuelta al mundo por un pillete yanqui es va publicar en 35 fascicles (núm. 1, El hombre fiera; 2, La jaula de los tigres; 3 Terribles peripecias de Tom; 4, El loco de los mares; 5, La cabeza de un loco; 6, Tras las huellas de la hermosa Fanny; 7 El ladrón de niños; 8, Estrellado contra las rocas; 9, Fanny en libertad; 23, El pozo del infierno; 25, Los tormentos de John Got; 27, Los dos rivales; 30, La sombra misteriosa; 33, El sátiro; Altres fascicles: Aumentan los horrores; ¡Bandera negra!; Los bandidos; La cárcel; La casa lúgubre; Cuatromanos muere; Devoradores de carne humana; Dos puñetazos y un menú; En la boca de un cañón; En las entrañas de la tierra; La favorita del sultán; Got, ahorcado; Hazañas de Cuatromanos; La hija de un asesino; ¿Hombre ó Mujer?; Las infamias de un aristócrata; Infamias de un judío; ¿Lord Keen degollado?; ¡Náufragos!; Pillete en libertad; Los piratas; El terremoto) ^[13]

↑ Cobla Barcelona. Enriqueta - Vols ésser meva?. San Sebastián: Columbia, 1929?. Vols ésser meva és d'Enric Solsona i Gilabert
↑ Els Montgrins. La fadrineta del firal; Recordant. Barcelona: Odeón, 1931?. Recordant és de Josep Maria Tarridas i Barri. Reproducció de les dues peces
↑ Cobla Barcelona. Somnis d'or. San Sebastián: Columbia, 1930?.

Enllaços externs

Referències

↑ «Rafael Nogueras Oller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Reproducció de Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats de Picasso». [Consulta: 2 gener 2018].
↑ Resina, Joan Ramon. «Observaciones sobre la vanguardia catalana». A: El aeroplano y les estrella: El movimiento de vanguardia en los Países Catalanes (1904-1936). Amsterdam - Atlanta: Rodopi, 1997, p. 25. ISBN 9042002069.
↑ Garcés, Tomàs «Amb Nogueras Oller, del pamflet a l'idil·li». Serra d'Or, 1962, pàg. 31-35. Reeditat a Prosa Completa II, Columna, 1991 p. 255
↑ Minguet i Batllori, Joan M. «La "Sala Mercè" de Lluís Graner (1904-1908): Un epígon del modernisme ?». D'Art, núm. 14, 1988, pàg. 116.
↑ «Necrológicas». La Vanguardia Española, 19-07-1953, pàg. 17.
↑ «Música y teatros». La Vanguardia, 05-12-1919, pàg. 14.
↑ «Música y teatros». La Vanguardia, 23-04-1917, pàg. 4-5.
↑ "Don Rafael Nogueras Oller, oficial del Jurado Mixto de Trabajo de Industrias de la Construcción" «El personal de los Jurados Mixtos». La Vanguardia, 29-03-1931, pàg. 6.
Bladé Desumvila, Artur «Evocació de Nogueras Oller». Ara, 05-05-2014. Publicat originalment a Serra d'Or octubre del 1962
↑ «"Les tenebroses", al web de Labreu edicions». [Consulta: 2 gener 2018]. Presentació de la vida i l'obra de Rafael Nogueras, en ocasió de la reedició de Les tenebroses, 2010.
↑ Llort, Lluís «Una revenja lúcida». Avui, 13-06-2002, pàg. XV.
↑ «Orden público. Más detenciones». La Vanguardia Española, 16-05-1939, pàg. 5.
↑ Bibliografía Española. Madrid: Asociación de la Librería de España, 1912.

[11] Francesc Payàs i Planas (1890 - Barcelona, 12 de juliol del 1953) ^[6] va ser un compositor català. Fou autor de la música de diverses obres per a l'escena, com Rayo de luna, opereta en un acto, amb lletra de Rafael Nogueras; i Los castizos, entremés lírico (1917), amb lletra de Miguel Nieto Paños. També se li atribuïren ^[7] La Gauchita de plata, ¡Viva la guerra!, Dolores fuertes de cabeza i Recuerdo de juventud, amb lletra d'Enrique Henríquez; La isla del imán, amb lletra de Juan Gómez Renovales; El bastón de mariscal, de Gonzalo Cantó Vilaplana i Miguel Nieto; i Los tulipanes, de Ricardo González del Toro. Compongué diverses sardanes: Cançó d'amor; Cant de joia, amb lletra de Lluís Almerich; Enriqueta (enregistrada); La fadrineta del firal (enregistrada); Flors d'ametller; Somnis d'or (enregistrada) ^{[disc 1]}^{[disc 2]}^{[disc 3]}

[16] Joan Puig i Ferreter feu aparèixer Rafael Nogueras a Servitud. Memòries d'un periodista. Nogueras és en Joan Prunera, redactor de La Llanterna (=La Vanguardia), en l'obra de Puig i Ferrater ^[11]

[18] Aventures emocionants i instructives d'en Jo Puc es va publicar en 6 fascicles (núm. 1, L'home de la pipa; 2, La gàbia del lleons; 3, Kit, la petita gimnasta; 4, La roda de la mort; 5, La tragèdia del baró de La Freyre; 6, En la tenebra del crim)

[20] La vuelta al mundo por un pillete yanqui es va publicar en 35 fascicles (núm. 1, El hombre fiera; 2, La jaula de los tigres; 3 Terribles peripecias de Tom; 4, El loco de los mares; 5, La cabeza de un loco; 6, Tras las huellas de la hermosa Fanny; 7 El ladrón de niños; 8, Estrellado contra las rocas; 9, Fanny en libertad; 23, El pozo del infierno; 25, Los tormentos de John Got; 27, Los dos rivales; 30, La sombra misteriosa; 33, El sátiro; Altres fascicles: Aumentan los horrores; ¡Bandera negra!; Los bandidos; La cárcel; La casa lúgubre; Cuatromanos muere; Devoradores de carne humana; Dos puñetazos y un menú; En la boca de un cañón; En las entrañas de la tierra; La favorita del sultán; Got, ahorcado; Hazañas de Cuatromanos; La hija de un asesino; ¿Hombre ó Mujer?; Las infamias de un aristócrata; Infamias de un judío; ¿Lord Keen degollado?; ¡Náufragos!; Pillete en libertad; Los piratas; El terremoto) ^[13]

[8] Cobla Barcelona. Enriqueta - Vols ésser meva?. San Sebastián: Columbia, 1929?. Vols ésser meva és d'Enric Solsona i Gilabert

[9] Els Montgrins. La fadrineta del firal; Recordant. Barcelona: Odeón, 1931?. Recordant és de Josep Maria Tarridas i Barri. Reproducció de les dues peces

[10] Cobla Barcelona. Somnis d'or. San Sebastián: Columbia, 1930?.

[1] «Rafael Nogueras Oller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Reproducció de Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats de Picasso». [Consulta: 2 gener 2018].

[3] Resina, Joan Ramon. «Observaciones sobre la vanguardia catalana». A: El aeroplano y les estrella: El movimiento de vanguardia en los Países Catalanes (1904-1936). Amsterdam - Atlanta: Rodopi, 1997, p. 25. ISBN 9042002069.

[4] Garcés, Tomàs «Amb Nogueras Oller, del pamflet a l'idil·li». Serra d'Or, 1962, pàg. 31-35. Reeditat a Prosa Completa II, Columna, 1991 p. 255

[5] Minguet i Batllori, Joan M. «La "Sala Mercè" de Lluís Graner (1904-1908): Un epígon del modernisme ?». D'Art, núm. 14, 1988, pàg. 116.

[6] «Necrológicas». La Vanguardia Española, 19-07-1953, pàg. 17.

[7] «Música y teatros». La Vanguardia, 05-12-1919, pàg. 14.

[12] «Música y teatros». La Vanguardia, 23-04-1917, pàg. 4-5.

[13] "Don Rafael Nogueras Oller, oficial del Jurado Mixto de Trabajo de Industrias de la Construcción" «El personal de los Jurados Mixtos». La Vanguardia, 29-03-1931, pàg. 6.
Bladé Desumvila, Artur «Evocació de Nogueras Oller». Ara, 05-05-2014. Publicat originalment a Serra d'Or octubre del 1962

[14] «"Les tenebroses", al web de Labreu edicions». [Consulta: 2 gener 2018]. Presentació de la vida i l'obra de Rafael Nogueras, en ocasió de la reedició de Les tenebroses, 2010.

[15] Llort, Lluís «Una revenja lúcida». Avui, 13-06-2002, pàg. XV.

[17] «Orden público. Más detenciones». La Vanguardia Española, 16-05-1939, pàg. 5.

[19] Bibliografía Española. Madrid: Asociación de la Librería de España, 1912.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[notes 1]

[8]

[9]

[10]

[notes 2]

[12]

[notes 3]

[notes 4]

[6]

[7]

[disc 1]

[disc 2]

[disc 3]

[11]

[13]

Biografia

Naixement	1880 Barcelona
Mort	7 abril 1949 (68/69 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta