dijous, 30 de desembre del 2010
TRAVESSIA NATACIÓ ELS OSSOS
• Data: 31 de desembre de 2010
• Control nedadors: 14:00 a la explanada del Restaurant Palomares.
• Sortida: 14:30 davant l'Ajuntament de Vilassar de mar.
• Distància: 500mt aproximada, depenent de l'estat de la mar.
• Obsequi: Gorro de silicona commemoratiu.
La travessia no es competitiva, no te cap cos econòmic i es neda sota la responsabilitat de cadascun de vosaltres. No es obligatori el neoprè. Hi haurà suport al nadador, abans, durant i al finalitzar la travessia. I per tornar a la temperatura natural del teu cos... aportarem les calories necessàries per el teu benestar.
Confirmar assistència via Facebook
Anys i anys per molts anys... Erika Kerns
Per MOLTS ANYS!!!!
dimecres, 29 de desembre del 2010
Inocentada al Blog del Piri
No sé si algú s'havia arribat a creure el tema dels Ironman que augmentaven de distància......
però evidentment eren la inocentada del dia!!!!!
No caldrà que entrenem tant!!!
dimarts, 28 de desembre del 2010
Els Ironman canvien de distància
És a dir el 2012 per ser Ironman haurem de cobrir 5,7 km nadant, 270 en bici, i 63 corrents, i per ser Half Ironman 2,85km nadant, 135 km en bici i 33km de cursa a peu.
Ho expliquen dient que s'ha popularitzat molt i que els atletes cada dia som més forts i busquem fites més altes.
Més info aquí
dissabte, 25 de desembre del 2010
Anys i anys per molts anys... Olga Monràs
divendres, 24 de desembre del 2010
dijous, 23 de desembre del 2010
Cap nen sense joguina!!!!
dilluns, 20 de desembre del 2010
Crónica del Duatló de Teia. El Duatló que no va ser.
Ja desde el principi es veia que no podia anar bé. Aniré per pams….

Quan algú es proposa organitzar alguna cosa, te que ser conseqüent, si es diu que a les 8 es la recollida de dorsals, tot te que està a punt per l’esdeveniment, fins i tot abans de l’hora prevista.
Quan algú es proposa muntar un esdeveniment esportiu, no només te que pensar en les distancies i el recorregut, també te que pensar en el benestar dels atletes i en facilitar el màxim les coses i comptar amb un mínim d’infraestructura per això. Per mi, no es de rebut muntar els boxes en un lloc apartat de tot, que la recollida de dorsals s’eternitzi amb una cua interminable, sense brides, ni imperdibles pels dorsal ni res per poder lligar el xip, fins i tot vaig veure gent demanat a la Creu Roja esparadrap per poder fixar-lo. Uns boxes perduts en el no res i a més incomodes en un carrer en pendent i molt estret i sense cap tipus de control del material.

Si parlem del recorregut i en aquests cas estan en un parc natural, esperes i agraeixes un circuit atractiu. El de corra era “infumable”, una baixada per una pista amb cotxes aparcats a banda i banda per girar al cap de 1,5 km i tornar a pujar per fer de nou el mateix recorregut. No dic que estigues malament, la distancia hi era i el perfil era exigent però al menys a mi, m’agrada un circuit que tingui el plus afegit de passar per un entorn agradable, encara que això es tant sols una opinió personal.
Però el que va ser greu, es que desitges o millor dit, hem d’exigir, que el circuit de bici estigui perfectament senyalitzat i tinguis la confiança de que a cada punt conflictiu, ja sigui per orientació o per seguretat, et trobis algun voluntari avisant del camí correcta o del perill..... perquè la resta doncs mira..... dones un vot de confiança i comprensió als organitzadors i esperes que per a la propera edició hagin pres nota. Finament, a vegades no surten les coses com un ha previst i tots ens podem equivocar.
A la fi, no se qui es responsable; si l’organització, la FCT o ambdues parts. No soc jo qui per valorar-ho ni es la meva intenció fer una critica destructiva, més aviat al contrari. Espero, que el que va passar serveixi perquè tant l’organització com la FCT prenguin bona nota i no torni a succeir. M’agradaria afegir, que he vist alguns comentaris per foros, de corredors que feien per primer cop un Duatló de Muntanya i estan profundament decepcionats i sense ganes de repetir. Si algú de vosaltres em llegiu, dir-vos, que a estat una excepció, que la resta estan perfectament organitzats amb un ambient fenomenal i un tracte al corredor exquisit i que malgrat que mentre correu, pensareu que mai més, de ben segur que tant sols creuar el arc de arribada desitjareu començar a entrenar per fer el proper. Es el que te aquest esport; una mica de patiment i una gran recompensa personal.

Centrant-me a nivell esportiu, ja veia que seria força dur per un diesel com jo, d’entrada perquè no teníem clar a quin hora seria la sortida i per això no vaig calentar res esperant alguna noticia, fins que de cop: “Preparados, listos, YA !!!!” Si ja de per si els duatlons de muntanya son explosius, imagineu aquest amb un primer tram de carrerra en baixada.... Sortida a tope per fer els primers 1,5 km amb una mitja de 3 i poc, girar i tornar a pujar per el mateix lloc per fer el mateix recorregut una segona vegada. Ens ajuntem el Frank Alonso, el Jaume Oliveres i un amic; el Bruno, tots tres anem junts tirant els uns dels altres i patint a més de 180 pulsacions. A pesar d’això i amb força esforç i voluntat, aconsegueixo mantenir-me a lloc desitjant com mai agafar la BTT. Crec que quedem dins el primer terç dels corredors. El Jordi Martinez va més endavant i molt ben classificat, diria que en el Top 10 i el Ricard Cesari una miqueta més retrasat però sencer i amb moltes ganes. Transició i agafem un primer corriol de baixada.
Aquest primer corriol no tenia pèrdua perquè només era seguir-lo. La sorpresa ve quan arriben a la pista per, teòricament, començar a pujar i veiem un grup força gran que ve d’un altre direcció i quan ens ajuntem tots dos grups ens trobem un altre petit grup que ve de cara i diu que el pas està tallat. Total; el 90 % dels corredors ens trobem perduts i estem parats sense saber que fer …Després de parlar-ho decidim tornar als boxes tot xerrant perquè ja no te sentit continuar i així s’acaba la cursa; desprès d’uns intensos 6 km de carrera i 10 relaxants km de BTT….
Al final i ja que hi érem, decidim aprofitar el matí i fer un entreno en BTT per la zona per completar uns 20 km i cap a casa a descansar per el Diumenge, que tocava fer el simulacre de BTT del Duatló de Cabrils on ens varem reunir força gent. Molt bon entreno seguint al Princep que obria el grup per un circuit que penso, agradarà molt i que està molt ben compensat entre pujades, baixades, pistes i corriols que sense ser molt tècnics i aptes per tothom, tenen el seu puntet de ui, ui, uuuui !!!! La Mutua de pujada per estirar el grup, els “burrus” de baixada per pujar l’adrenalina, la “rampeta” on més d’un desitjarà no ser-hi, la ràpida baixada per les vinyes..... Que bé ens ho pasarem amb els gabinets ben afilats, perquè no som competitius, Noooooo !!!!!
Xavi GT
divendres, 17 de desembre del 2010
dijous, 16 de desembre del 2010
Crónica Mitja de Mataró by Xavi Fornés
Era la segona mitja que feia, i les indicacions del míster eren clares: 13km a Zona 3 i la resta a muerte!!! També ens manava beure 2 litres abans de la cursa, un litre d'aigua i un altre d'isotònic per anar ben hidratats.
El despertador sonava a les 8 del matí, temps suficient per esmorçar i hidratar-se a conciència. Un cafetó ben calent i a vestir-se de piri. De mentre anava bebent isotònic. Quan faltaven 15 minuts per les 9.30h surto de casa, baixo les escales i abans de sortir al carrer torno enrera: quina pixera tu!!!
Uns minuts més tard ja estava amb els piris davant el Fet d'Ara, saludem, comentem la jugada i de nou al bany!
- Putu David! - pensava. Qui em manava beure tant si només faig que pixar-ho tot.
Queden 20 minuts i anem en grupeta a calentar. A l'arribar a plaça Espanya en Franky i jo, altre cop al bany, i encara no seria l'última! Aquí perdem la resta de piris i només quedem en Franky i jo calentant.
A dos minuts de la sortida ens col·loquem a lloc, en Fran més aviat pel mig i jo marxo al final, que la meva carrera ha de ser sencilla i sense agobios. Ens dessitgem sort i ens fiquem en el mogollon.
Sortim!! El primer km esquivant a gent i mirant de trobar un ritme adequat, però dura poc i trobo un forat on anar fent. Arribem per allà el km4 a plaça les Teresses on la meva xicota ens fa les fotos que pot i ens anima com ningú.
- Vinga PIRI!!
Ja en el km 5 em ve de nou la pixera i vaig donant cops d'ull als bars que anem passant intentant decidir-me si hi entro o m'espero... així fins a arribar al paseig que no aguanto més i faig un pis point per quedar-se ben a gust.
De nou sobre l'esfalt tiro cap al final del passeig, vaig mirant els corredors que tornen per si veig els altres piris. En veig a un i anima com puc, però no em surt gaire la veu i no sé si m'ha sentit. Uns minuts més endavant em creuo amb un altre parell de piris, en Noel entre ells. Semblen que van bé, jo al meu rollo.
A la tornada, em torno a creuar amb la xicota, veig que també hi ha l'Ivan i la seva xicota. Tots tres animant al piri que ara sóc.
Veig la pancarta del 14km, ufff tenia que apretar en aquest punt, doncs som-hi. Vaig pujant el ritme progressivament, però a l'arribar a la Proctle em vaig enfonsant poc a poc, em comença a sortir el flato. Al km 17 vaig un breu paron a veure si se'm treu, sembla que és així, però aquí ja no trobo cap ritme, vaig en zona 4 i el ritme és el mateix que uns kilómetres abans. Sembla que no vaig. Amb paciència arribo al 20, això és 1km final de pujada. Això s'acaba, em començo a sentir justet justet, per no dir altres coses.
Meta!! 1h 52 minuts. Molt millor del que em pensava, però amb la sensació d'haver-me sobrat 4km, què hi farem, la próxima la de Granollers.
Després de meta, saludo als piris que hi havien, m'abrigo i vaig a buscar la bossa d'obsequis que fa fred. Anava tant carregat que la xicota em va haver d'ajudar a portar-la fins casa :D
Primera carrera com a piri de moltes que penso fer.
Totes les fotos de la mitja aquí:
http://picasaweb.google.com/xfornesa/20101205MitjaMaratoDeMataro
dimarts, 14 de desembre del 2010
LOS PIRIS EN EL TRAIL DE FONT ROMEU
La inscripción se hacen en grupo.
Para apuntarse al Trail Blanc de Font Romeu en grupo, teneis que enviar un mail a Fran Aréchaga [arechaga@gmail.com]con los siguientes datos completados antes del jueves 16/Dic:
Apellido(s):
Nombre:
Dirección:
Teléfono:
E-mail:
Club: Centre Excursionista Vilassar de Mar
Federación (Triatló, FEEC):
Num. de federado (en la FEEC el código de barras):
Distancia elegida (12km, 25km, 40km):
Comida oficial de la organización (el domingo, 17€ excepto los de 40km que ya la tienen incluida en el precio de la carrera):
Num. acompañantes a la comida oficial (9€):
Nos harán entre un 10% y un 25% del precio oficial (14€-12 kms / 22€-25 kms / 30€-40 kms hasta el 17dic, luego 16 €, 25 € y 34 € respectivamente) en función del número final de participantes del Club. El pago lo haremos en metálico a la hora de recoger el dorsal el día de la carrera así que recogeré la pasta la semana antes.
PD: Quien no tenga licencia de alguna de las dos federaciones indicadas, tendrá que llevar un certificado médico cuyo ejemplo hay colgado en la web oficial
http://www.traildefontromeu.com/index.php?option=com_content&view=article&id=58&Itemid=57
El cap de setmana del 15 i 16 de gener es celebra a la localitat de Font Romeu, la ROMEUFONTAINE (Antigament Trail Blanc de Font Romeu) La característica principal d’aquesta proba es que es corra sobre neu pel ben mig dels Pirineus, el que la fa diferent i al mateix temps atractiva tant per el recorregut com per l’entorn. Hi ha 3 probes: de 14, 25 i 40 km.

Tota l’info e inscripcions a la web
http://www.traildefontromeu.com/
diumenge, 12 de desembre del 2010
Anys i anys per molts anys... Xavier Miquel
Per MOLTS ANYS!!!!
dissabte, 11 de desembre del 2010
DIVENDRES 17
Anys i anys per molts anys... Joan Julià
dijous, 9 de desembre del 2010
Simulacres/Entrenos Duatló
-Dimecres 15 de desembre, 20:00h a can Barba. Els dos circuits de córrer.
-Diumenge 19 de desembre, 10:00h a can Barba. Circuit de Btt.
-Dilluns 27 de desembre, 19:30h a can Barba: els dos circuits de córrer.
Us esperem!!!!
diumenge, 5 de desembre del 2010
Anys i anys per molts anys ... Xavi Garcia
dissabte, 4 de desembre del 2010
Mitja marató de Mataró

Ens trobem a les 09:30h (la sortida és a les 10h) a la Plaça Granollers (la del tramvia, davant la porta de la panaderia Fet d'Ara.
Fins demà!!!
(No oblideu el pulsòmetre...)
Jimbo
Som Piris! Tri Piris!: Xavier Fornés
Hola,
sóc en Xavier Fornés, vaig nèixer el 20 de Gener del 1980 a Canet de Mar encara que des de fa uns anys que visc a Mataró.
Des de petit havia practicat bàsquet fins que a la uni ho vaig deixar per horaris. Només faria que agafar kilets i més kilets en aquells anys. El meu re-trobament amb l'esport va ser ara fa 4 anys, en el meu aniversari els amics em van regalar un mallot de ciclista. Primer van ser les sortides amb una bici de prèstec, després amb una decartón de propietat i finalment amb la meva Gary Fisher, amb que ja he fet molts kilómetres al costat d'uns companys fantàstics d'Argentona.
Fa 4 estius em vaig aixecar un dia, vaig veure no sé què d'un triatlò a Malgrat i com que sóc una mica insensat m'hi vaig anar sense pensar-m'ho gaire. Vaig acabar mort però amb una satisfacció enorme. Vaig dir-me que a l'any següent repetiria, i el mateix amb el següent i l'altra.
A principis d'any em vaig quedar sense feina i el segon dia de Febrer d'aquest 2010 em vaig apuntar a l'Ironcat. Amb només tres mesos i escatx em plantava davant del meu primer triatlò en distància Ironman i amb un estat de forma de base deplorable... DE LOCOS!!
Pel camí, també he fet escalada esportiva, alguna mitja, una travessia, una mica de patins en línia... en el que passés pel davant.
La resta de la temporada del 2010 he entrenat pel meu compte però sense gaire èxit, i no ha estat fins ara que vaig decidir apuntar-me a un club per fotre-li més canya. Vaig tenir-ho clar des del principi: al millor equip de triatlò: els piris!
Amb vosaltres espero assolir molts reptes esportius: la Mitja de Granollers, el B de Balaguer, la Mataró de Barcelona, i molts més!
divendres, 3 de desembre del 2010
Som piris! TriPiris! Qui som: Ian Trenzano
Sóc l’ Ian Trenzano, i fa un any mig que sóc del Piri. Sempre he anat pensant que faría algún dia la presentació però mai ho feia … Ara aprofitant que he estat uns dies a San Sebastián per la marató faig “una petita crònica” i us explico algo de mi;
Vaig nèixer a Premià de Dalt fa 35 anys, i sempre he fet algo d’esport, fútbol, piscina, karate … fins els 20 anys. Després de diferents moments en els quals no feia res, vaig tornar a fer alguna cosa, córrer, anar a la piscina, també btt amb alguns amics, fins que apuntant-nos a diferents pedalades, ens va venir de gust probar la bici de crtra. i a partir d’aquí amb en Joan, també de Premià i amic incondicional també del Piri, vam decidir formar part del “piri spirit”.
Sóc bastant inconstant degut a moltes coses, una d’elles es que per motius laborals he de viatjar sovint i no em permeten tenir una “constància” d’entrenaments; però només als 6 primers mesos d’estar al “clan” vaig fer la half challenge, això va ser el maig del 2.009, i vaig disfrutar molt els entrenos que en aquella època van ser constants fins l’aventura d’acabarla. Després he anat venint més i menys, pero no he parat mai de fer alguna cosa. Aquest any, he entrenat molt amb btt amb el “puto amo” de la muntanya, en Pedro, i amb els seus entrenos, vaig fer la Transcatalunya, acabant bastant sencer. Vaig probar de fer pedals de foc non stop, sense èxit … però es que no hi havia més temps!
I em presentava per dir-vos que vaig fer la marató de San Sebastián el passat cap de setmana, i m’ho vaig pasar de conya, ja que en Nacho C., va organitzar un allotjament, i unes visites gastronómiques impresionants … Després de diferents “Xuletons”, va arribar diumenge al matí, amb el neguit de que no em sentia preparat per córrer la cursa, ja que havia entrenat molt Setembre i Octubre, però casi 3 setmanes abans no havia entrenat més que un dia el cap de setmana, i m’enrecordava de la marató de barna, la primera que vaig fer, i que vaig arribar petadissim, en 3:55 min. Aquesta en canvi, va ser molt satisfactoria, ja que la moral em va anar pujant a mida que començava la cursa, vaig començar a veure molts suporters, que van fer que els 42,200 km., fossin un “Mourgasme”, ja que km a km em sentia millor fins que vaig arribar a meta en un temps de 3:38 minuts. Deprés em vaig pendre una mou 5 estrellas … SOC DEL BARÇA!!!!
M’ho he passat molt bé aquests dies, i ens veiem a la piscina, btt/crta, running pel món Piri, del que em fa molta il.lusió formar part!
dijous, 2 de desembre del 2010
DUATLO DE VILADRAU – LA MEVA CRONICA XGT
Ja anant cap a Viladrau per la carretera de Santa Fe, es veu el que trobarem, fred, terreny moll, neu, fulles….. pinta divertit. A més aprofito per conèixer el tram de carretera de Santa Fe a Viladrau i ja tinc ganes de fer-lo amb la flaca.... preciós !!!!

Tot just a Viladrau, el cafè de rigor amb els nostres companys que també acaben d’arribar; en Jaume, l’Albert i el Juanma, tots tres autèntics especialistes d’aquesta disciplina. Prenem el cafetó i comencem a calentar empenyen la seva furgo que no te bateria. Ara començo a entendre perquè estan tant forts, potser ho incorporo a les meves rutines....
Bici al box, una mica més de calentament, ara més convencional i cap a la sortida on som uns 300 duatletas. Com sempre, procuro ficar-me el més endavant possible com em va dir un cop el nostre amic Titi, un altre expert en duatlons de muntanya “Qui tingui que passar ja passarà i tot això que has guanyat”
Sortida explosiva com es habitual en aquets tipus de proba. Procuro seguir el meu ritme sense deixar-me portar, la cursa es molt llarga i no em vull desgastar massa en un principi… prefereixo reservar-me pel tram de bici i em quedo per la meitat que es el que toca.
Transició ràpida i sortida en bici en un circuit molt variat, amb trams de pista, trialeras, trams tècnics, molta part amb neu i gel a més de trams amb un pam de fulles que no et deixaven veure per on trepitjaves, fent que tingues la seva “gracia” baixar ràpid…. Ja a les primeres pujades vaig anar passant a força gent fins que em trobo al meu grup natural, allà on vas bé i a estones vas primer i altres últim, però anem a bon ritme.
Cachis, veig que he perdut les barretes i el gel que tènia previst per l’últim tram, però com porto l’isotònic ben “cargadet”, em quedo tranquil.
A l’últim km, quan ja es véu el poble provo d’apretar per intentar treure una mica de coixí al grup perquè se que l’últim tram de carrera no el porto molt bé i tinc que procura treure la suficient distancia per mantenir el màxim de posicions.
Transició i torno a buscar el gel que em faria falta, però si ja no hi era, no se que busco….Ara toca un recorregut d’asfalt per dins del poble i força dur. Em passen dos o tres corredors però no son VM1, el que porto darrera va una mica lluny i he de pensar que, com a mínim, deu anar tant cansat com jo, així que nomes cal mantenir la distancia fins al final. Arribada tranqui-la sense ningú davant ni darrera. Dels bojos que calentan empenyen furgos, soc l’últim en arribar però això no es cap sorpresa.
Al final el 89 de la general i el 15 de la meva categoria i satisfet per al recorregut.
Aquí hi trobareu el resultat de tots.
http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=1104
dimecres, 1 de desembre del 2010
Spice/Acid Crònica Marató de Donosti




Hola patxis i nekanes,
Com vam disfrutar ahir a la nit una gran majoria dels Piris amb el "classic", va ser un gran partit amb tots el alicients previs a un gran match... i em van venir a la memoria records del dia abans a Donosti a on tambe plovia i feia un fred considerable a la sortida de la marato de 2º...:
Al terreny de joc
- Cristiano Motoret, la va liar com no podia ser d'una altra manera, ja els dies previs es va encarregar d'escalfar el partit dient entre d'altres mentides i patrañas que "que el barça ha metido ocho? (traduit; que en Cotet vol fer sub 3hr20... doncs fare tota la marato, anire darrera del Cotet i l'avançare al final de sobrat". Durant el partit (la nit abans) va tenir un rifi rafe amb en Guardiola "Anem a fer una altra copa, jo mes xulo que ningu fare la marato tal qual" pero al final res de res i haura d'esperar -un cop mes- a una altra ocasió...
- En Xavi Cotet Benzema, com sempre es va quedar en promesa, se'l va veure "fondon" desde el Km15 i no va rascar bola en tot el partit, sort que te qui el cuida molt be. 3hr46
- En Ramon Llibre Di Maria es va quedar perdut a la banda (perdo barra del bar la nit anterior amb en Cristiano Motoret) i va acabar fet pols demanant l'hora del partit. Segur que li va passar factura el partit de Champions de 15 dies abans a la Burriacextrem. 4hr01
- En Manel Higuain, al final ni tan sols va sortir al terreny de joc i amb mes rao veient quin temps feia i com plovia (no obstant a la segona part va sortir a animar als companys abans del tunel")
- En Gus Messi, va fer un partit completisim i tan sols li va faltar el gol (avançar a en Cotet al final de tot je je je). A mes va fer el mateix parcial de temps tant a la primera mitja com a la segona, sempre es reserva. 3hr48
- En Marc Villa va fer un doblet, mai millor dit, (passant per sobre del Cristiano Motoret i en Cotet Benzema) 3hr26
- En Arnau Busquets, amic personal del Cotet, al final va ser l'amo i senyor de la situació i no li va fer ombra ningu 3hr18
A la banda i a la grada el partit es va viure amb molt intensitat:
- En Nacho Guardiola, va dirigir el partit a la banda de forma magistral juntament amb en Pedro Tito Vilanova i no van parar d'animar en tot el partit i dirigir a ritme de Chopin tota l'orquesta
- Ni que dir del public entregadisim (Cris, Nuria, Esther, Judith, Carol, Nuria...), del ultres d'abans del tunel (Xesco, Nuria, Olga i Lorena) i tots els altres supporters.
- En Pere Ibrahimovich va tenir que veure el partit des de casa seva havent d'asumir "que el partit li anava gran i ja va fer be no anat a Donosti donada la talla dels corredors"
Marc Orriols (central de dades)
dimarts, 30 de novembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
CRONICA II TRAVESSIA PREMIÀ-MASNOU
Anys i anys per molts anys... Motoret
diumenge, 28 de novembre del 2010
Anys i anys per molts anys... Bartomeu
divendres, 26 de novembre del 2010
Crònica Girona X-perience Raid 2010
Posem el despertador a les 6.27 (la Txell i les seves manies amb el 7… d’aquí que sigui a i 27 i no a dos quarts. És així de rara la nena... jajaja) perquè mitja hora més tard obren inscripcions i fan el lliurament de pitralls. Serem les primeres en rebre els mapes?
Però les nostres planificacions ja es trenquen a les 6 del matí. Mecagüen!!! Fora la furgui hi ha gent xerrant. Són els aligots (el club que organitza el raid) que s’estan distribuint tasques. Vull dormir. Volem dormir. Encara queden uns minuts i… ufff és molt aviat!!! Ja està. Impossible adormir-se de nou. Tenim els ulls oberts i de fora ens arribin tot tipus de comentaris: fred, pluja, entrepans… Un bon pupurri de gent i moltes converses creuades. Millor fer-nos les sordes. La Txell és la primera en sortir de la furgui i ja es queixa del fred. Sortim a veure aquests cridaners!!! Vaja despertar! Un altre dia busquem un lloc lluny del punt de sortida… jejejeje
I sense ser-ne gaire conscients comença el compte enrere… Fins les 7.10 no obren taules d’inscripcions. El pàrking es comença a omplir de cotxes i raiders. Tothom va de cul. Tot un pèl estressant. No sé si sóc jo o som tots… És una sensació estranya, diferent del què es viu en una cursa… És clar, és un Raid!!! Hi ha de tot i fem de tot: amb un boli hem de marcar les fites que s’han de trobar en un mapa que ens acaben de donar, preparem mudes per si caiem a l’aigua amb el caiac, els patins en línea, les proteccions, la farmaciola, omplim camelbags… Vaja que o t’organitzes o la cagues!!!!!!
En un segon ja són les 8. Ha passat una hora i no hem avança't quasi res!!!!!!!!!!
Taquicàrdia. Hem de marcar els mapes amb el fluorescent i posar-los en els porta-mapes, però quan ens hi volem posar una veu ens crida: A les 8.15 és el briefing!!! No ens el podem perdre. És importantíssiiiimmm. És on expliquen els punts a tenir en compte si no volem morir, ja,ja... i nosaltres tenim un merder de mapes que fa por. No ens ha donat temps ni de mirar quants mapes hem de seguir!!! Uffff... La Txell està que trina... escolta i escriu el que pot, i jo, entre una cosa i l'altra organitzo el que tenim i no tenim... Un segon i comença el raid!!! Aghhhrrrrr
Tot una mica accidentat. No són ni les 9 del matí però fan el tret de sortida. Ja estem rodant amb la bici. Miro a la Txell i ella amb mira a mi. Ja estem en plena prova. Vinga!!! Alguna cosa passa amb les meves marxes. No puc posar el plat gran perquè em salta la marxa. Li dic a la Txell i ella em tranquil•litza dient que tot està bé i que posi els pinyons que toquen. Jajajaja. Vaja tela! Estic dels nervis!!!
De sobte arribem a la zona de concentració per començar el raid a peu. I jo que em pensava que ja havia començat tot! Vaja " pardilla" estic feta!!! Deixem les bicis, canvi de bambes... I la Txell, fa una cara tota estranya. Diu que s'ha deixat l'inhalador per l’asma i que ara necessitaria fotre’s un xute!! Aquest raid promet.... Vaja dos... per sort se li passa i ens preparem per, ara sí, començar.

Un, dos, tres i ja! Sortim corrent a buscar fites, són poques i gràcies a la raider Txell ens en sortim bé. Tornem a per les btt i la cosa es complica perquè hi ha canvi de mapa i ara hem d’agafar el de la Piolet. La Txell em parla en un llenguatge estrany... hi ha nervis.... No sóc entesa en aquest tipus de curses, tot és estrany per mi.. faig el que puc, sense fer molt.... Decidim tirar pel camí de dalt.... Ens emmerdem una mica, després una mica més... preguntem a uns avis per la font del Lleó... no s'enteren i el que fan és liar-nos més, anem a buscar la muralla i després del pont agafem la pista forestal i en el bosquet apareix la primera fita. Bé. Hem tardat, però l'hem trobada! Un somriure.
Suant i pedalejant, anem a per l'altra. Queda lluny. Queden corriols i pujades. No em vull desesperar. La Txell, no para de mirar el mapa. Diu que jo sóc els seus ulls ja que no pot mirar res més que el mapa i la meva roda. Ufff quina responsabilitat!! No vull fallar!!
És un tram complicat. Estem parades mirant els camins. La Txell s'ho mira i s'ho remira. Anem fent.. De tant en tant diem alguna cosa, però hi ha silenci i tot és pujada... ufff! Anar fent... aquesta és la meva filosofia. Aquest tram serà fotut, penso, paciència i bons aliments!!!!
Una fita. Una altra. Bon rotllo. Durillo..... i..... acabant el tram de btt per anar tot seguit a la secció de caiac ens fotem per un corriolet que és més aviat una selva. Arbres caiguts al mig del caminet, matolls, esbarzers, bolets, tot pel mig. Seguim, seguim i seguim. Enfangades. Suades. Com dues guerreres fent camí amb les bicis als braços i.. imagineu-vos la imatge... Jo reia (què voleu d'una raider novata i inconscient???) i la Txell???? Doncs una mica putejada perquè se n’adona de tot el que implica aquesta encigalada. Segur que ens perdrem seccions que teníem moltes ganes de fer.
El corriolet va durar més de 45 minuts... que van semblar segles... i al final del maleït caminet per fi vam veure la llum!! Hi havia pista. Però una vegada agafem la pista apareix el dubte: a la dreta o l’esquerra? Estàvem totalment desorientades. No hi havia manera de saber on havíem anat a parar. Decidim baixar. I l’encertem. Trobem un lloc conegut, però hem anat a sortir molt, molt lluny d’on havíem d’anar. Un drama! En resum: una derrota moral. Aquesta secció de BTT va ser tot un infern!!! Un total de 51 km. Unes 4h 20 min aproximadament rodant i un mal de cul impressionant!!!!!!!! Vam acabar de bici fins els nassos!!
Vam arribar mitja hora tard al control de canvi de la bici i, com la Txell ja preveia, vam trobar tancats els accessos a les seccions de caiac, patins en línia i trekking. Ens van dir que podíem seguir amb les orientacions específiques a peu i en btt per la ciutat de Girona.
Amb tot això ja eren més o menys les 14.40h i s'apropava la recta final. Mengem una trista barreta energètica mentre correm cap al castell de Montjuïc, que està ubicat a dalt de tot de Girona. El nostre pas pels carrers de la ciutat aixeca molta espectació i preguntes de la gent i els turistes. Molt divertit. Nosaltres semblàvem extraterrestres i amb les pintes que portàvem (casc, malles brutes –del famós corriol- motxilla...) no era per menys. Com ens miraven!!! Jajaja
La Txell m’empenyia cap amunt i jo la seguia sorpresa de mi mateixa, del meu “aguante” i de lo forta que em sentia. La seguia al meu ritme, clar. Arribem a dalt de la pujada de Montjuïc i trobem l’organització amb el mapa d’orientació específica a peu. A l'ataquerrrr. La Txell està concentrada i jo intento fer el que puc, però la situació no és adient per dir gaire cosa, em mantinc al marge i la deixo fer a ella.
Tot plegat em provoca un nus a la gola. Ella ho nota. Para en sec i en parlem. I a partir d'aquest moment entrem en un ambient més relaxat, distès i gaudim del raid com equip.
Trobem totes les fites de l’orientació específica a peu i en fem unes quantes més de l’específica en BTT. Ja ratllem les 8 hores de temps màxim de raid i esprintem fins l’arribada. És allà on tenim l’opció de retallar uns quants minuts del nostre temps amb la prova del tir en arc. I em surt bé. Faig diana i retallo 2 minuts. Visca!!!
Després de la duresa, els nervis i la sensació de no poder ajudar gaire a l’equip, he pogut participar i acabar un raid. I això no es diu cada dia. Em dutxo feliç i pensant que ha valgut la pena ser aquí.
I la sorpresa vé quan ens diuen que hem de pujar al podi per ser el primer equip femení en categoria Aventura (aquesta categoria tenia el mateix recorregut que el circuit d’èlit, però amb la diferència que els èlits són equips de 3 membres i nosaltres de 2) i que hem passat per davant d’altres equips mixtes i masculins. No està tan malament, oi? No em puc queixar per ser el primer raid que faig!!!

He de dir que aquí no s'acaba tot. He après que em queda molt per fer, però està clar que abans de fer un raid o anar amb equip primer he d'experimentar curses d'orientació jo sola. Aleshores ja estaré preparada per això i molt més!!!!!!!!!!!
Text: Olga Monràs
Anys i anys per molts anys... Raul Oriol
dijous, 25 de novembre del 2010
Anys i anys per molts anys... Ricard Caseri
Per MOLTS ANYS!!!!
Anys i anys per molts anys... Jordi Prat
divendres, 19 de novembre del 2010
CRÒNICA RAID TORRELLES
Pel que fa al raid, amb una alta participació d'equips tant de nivell com no, va tenir una ràpida sortida amb un tram de btt on t'havies de marcar les balises donades unes coordenades. Malgrat aguantar la posició amb els equips del principi, el nostre equip ens hem de parar a canviar la roda del davant degut a una punxada.No obstant, perduts els minuts inicials ens reenganxem a la cursa.
Control de canvi i nou sector amb 12 balises de cursa a peu. L'organització ja va avisar que era un sector justet de temps però vam superar el sector de forma satisfactoria i amb temps de marge per no anar justos en els altres sector.
Altre cop la bicicleta per unes divertides trialeres i camins fins a Olesa de Bonesvalls a baixar l'avenc del Bosc encantat. 20 metres de ràpel i posterior remuntada fins la boca. Temps neutralitzat per preparar el següent sector de BTT (una remuntada de 300m en poc més de 2km) i baixada cap a Begues on ens espera un ràpel i un circuit encintat corrents.
A continuació , en una col.loació de cursa cómode, anem realitzant els sectors següents (dura btt amb rampes molt fortes i una llarga orientació urbana) de la manera més segura que sabem i arribem al final de més de 8h de cursa en 6a posició.
EL FENÓMEN DELS RAIDS AL PIRI ESTÀ DESPUNTANTANT!!!!! PRÓXIM CAP DE SETMANA DOS EQUIPS PIRI (AMB DUES ESTRENES ) VAN AL RAID DE GIRONA. RESULTATS DE L'EXPERIÈNCIA PRÓXIMAMENT. ULL VIU QUE ENGANXA!!!!
dijous, 18 de novembre del 2010
Anys i anys per molts anys... Noel Grau
Per MOLTS ANYS!!!!
dimecres, 17 de novembre del 2010
PREMIÀ DE MAR-MASNOU
La sortida es farà des de Premià de Mar, a l'alçada del WAP - Windsurfistes Associats de Premià, i es nedarà en direcció a El Masnou, amb terra sempre a la dreta. El pont que creua la N-II i la via del tren a l'alçada del polígon Voramar, ens marca la meitat del recorregut, on si els 4000 metres us espanten, us podeu afegir al grup, i, seguirem nedant fins al Club Nàutic El Masnou.
Tindrem el suport dels caicacs del Club Ocata Vent del Masnou, com l'any passat.
Si ens voleu acompanyar, podeu fer-ho tot passejant pel passeig que uneix les dues viles. Una vegada arribem, podem tancar la temporada amb un aperitiu en algun dels locals del Port del Masnou.
Tot i que tothom és lliure de venir, seria bo, saber quanta gent serem de manera aproximada. Per això, envieu-nos un correu amb el vostre nom, telèfon, email i si sortireu des de Premià (4000) o des del Pont de Voramar (2000) a nedaelmon@gmail.com amb l'assumpte MASNOU.
Com sempre, si no teniu neoprè i us cal llogar-ne un, podeu fer-ho a SBR Store de Mataró.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Crónica Burriac Xtrem
L’ambient comença de bon matí i les camisetes del Centre Excursionista de Vilassar (Trail+Triatló) es veuen per tot arreu, això es el que fa que anem tots “uniformats”. Un any més, una de les entitats amb més participació. Abans de començar, foto de grup on, de moment, sortim tots somrients i animats.
Primer surten les noies i 15 minuts més tard els nois. Tret i sortida a bon ritme del peloton. Ja es veu que hi ha nivell. Es normal sortir per sota de 4 en una cursa tant llarga? La resposta es que per a alguns si, però que per a la majoria millor no intentar-ho perquè el recorregut es pot fer mooooolt llarg si et passes de bon principi. A poc de començar, ja trobem una primera pujada quasi constant fins el cim del castell de Burriac, per seguidament baixar per marques blanques on malauradament el Xavi García Morales es fa malt al turmell i te que plegar; Ànims Xavi i que no sigui res !!!!! S’ha de dir que l’organització el va atendre perfectament i el va portar fins l’arribada on era la Creu Roja que li va fer un primer tractament.
Pujada cap a la plana de Montcabrer on ja trobem un primer grup d’incondicionals animant i uns quants Piri nens corrent al pas dels corredors. Animen tant que la gent d’altres entitats diuen el seu nom perquè també els escridassin.... tot una festa d’esportivitat !!!!
A partir d’aleshores un altre pujada fins el turo dels Cirers i baixada fins a la font del Quicu per corriols i més corriols on pel camí, un altre grup de seguidors encara anima més fort, tant es així que mentre anem baixant muntanya avall, anem sentim PIRI, PIRI…. a cada pas d’un dels nostres corredors !!!!
Un cop a la Font del Quicu, avituallament per encarar l’ultima pujada que ens deixa als “ui,ui, ui” i com per art de màgia, comencem a baixar per un corriol molt tècnic que ens porta a la llarga e inacabable recta d’asfalt d’Argentona que com no podia ser d’un altre manera, finalitza amb la presencia dels incondicionals seguidors que han anat animant tot el camí. Com ho han fet per estar a varis llocs? Es un Piri-Secret?
Per acabar la festa, un bon avituallament final amb beguda a dojo i fresqueta, porrons de cervesa inclosos, botifarra, caldo i un bon massatge a 4 mans !!!!! Que més es pot demanar si a això hi afegim un circuit preciós, ben marcat i amb força avituallaments amb beguda, menjar, gels....?
A nivell de resultats de la STP (disculpeu si em deixo a alguna persona)
IVAN TEBA ALMANSA 2:43:33
XAVIER GARCÍA TORRAS 2:45:09
BARTOMEU RABASSA PUIG 2:46:47
RAMON LLIBRE ALEGRE 2:53:26
ANDONI RODRÍGUEZ 3:00:44
ORIOL VERGÉS RAMON 3:02:10
FRANCISCO ARECHAGA ALONSO 3:02:19
CARLES CAMPABADAL FIGUERAS 3:05:36
MARTIN JOLI SABATES 3:09:25
PEDRO HIDALGO ALIAGA 3:10:37
MARIA SOLEDAD TORRALBA ESCOBE 3:17:16
NURIA QUEROL POCURULL 3:44:55
Encara que deixo link per veure’ls tots ja que la participació de la Secció Trail va ser molt nombrosa i amb uns excel•lents resultats destacant el segon lloc del Javi Delgado.
http://www.corredordemontana.com/images/stories/Castell_de_Burriac__VIII_Cursa_de_Muntanya_Clasi_Absoluta.pdf
Podeu veure fotos al facebook del Centre Excursionista i a Picasa.
http://www.facebook.com/profile.php?id=100001558631033#!/profile.php?id=100001558631033&v=photos
http://picasaweb.google.com/xavi1937/CursaBurriac2010#
Una cursa dura però que si fas al teu ritme, apte per a qualsevol que estigui mitjanament entrenat. Així que l’any que ve, hem de tornar a ser l’entitat que més participants aporta a la prova.
dilluns, 15 de novembre del 2010
MITJA MARATÓ CIUTAT DE MATARÓ
http://www.mitjamataro.cat/
dissabte, 13 de novembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
Som Piris! Tri Piris!: Martin Joli
Supongo que no, que no se trata de eso. Ni de correr para tener sed como decía un anuncio hace algunos años pero la verdad es que todavía no he conseguido averiguar del todo por que me gusta correr.
Soy Martin Joli. Aunque ya vine el año pasado este es, de verdad, mi primer año de Piri. La temporada pasada no conseguí engancharme al grupo así que entrené por mi cuenta casi todo el tiempo. En este, sin embargo, ya he corrido alguna carrera con algunos de vosotros y vengo casi todas las semanas a entrenar, al menos un día.
Nací en el 70 o sea que soy del club de los cuarentañeros, “Veteranos A”, que se suele decir. He hecho deporte toda la vida, individual y por equipos, me encanta la música y la fotografía en blanco y negro.
Ahora ya sé que me gusta ponerme las zapas, ya he pasado la fase en la que me costaba comenzar a correr y ahora estoy en la que me da rabia parar. Disfruto del Trail y de largas tiradas en asfalto. Intento no obsesionarme demasiado, disfrutar de cada paso intentando recordar en que he estado pensando mientras corro y sonriendo, por que solo recuerdo las preocupaciones de los primeros minutos; luego… no lo sé muy bien, una especie de vacío, de paz que me hace sentir bien y que hace que los problemas lo sean un poco menos.
Ahora ya hace más de un año que corro y cuatro años que le doy al BTT así que me queda lo del agua. Mojarme y la Maratón de Barcelona son mis retos de la temporada.
Bueno… eso y sentirme parte del grupo. Ser un Piri. Haré todo lo que pueda. Nos vemos pronto.
dijous, 11 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
CRONICA ORRIENCA
Com que la previsió del temps no era molt bona, em vaig esperar fins l’últim moment. Em desperto, no plou i cap a Orrius; inscripció i busco si hi ha algun Piri més, però no en trobo cap.


Érem uns 600 ciclistes, així que convenia estar el més endavant possible, tasca ben difícil que no em va ser possible assolir. Tothom pensa el mateix i al estar sol em vaig “tallar” una mica i en sembla que no vaig sortir ni entre els 100 primers.
Tret de sortida i a gaudir d’uns corriols i trialeras fantàstiques en un recorregut força exigent, ben marcat i amb constants canvis de ritme !!!!!
Al primer avituallament em trobo l’Imma i el Ramon Fuster. Quina sorpresa !!!!! Sembla mentida el que anima trobar algú conegut, ja no estava sol !!! A partir d’aleshores vaig començar a apretar i a passar gent. En tota la cursa, nomes em va passar un participant del VO2 amb el que vaig compartir bastants km fent un “pique” molt sa i de molt bon rotllo mentre anàvem arreplegant a gent que deixàvem enrere. (Salutacions company...)
Al final unes 2h20 i sobre el 35-40 de la cursa llarga. Marxo content per haver-hi participat ja que el circuit era molt divertit i m’ho vaig passar d’allò més bé. Crec que es de justícia felicitar als organitzadors.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Anys i anys per molts anys... Juanjo
dilluns, 8 de novembre del 2010
Som Piris! Tri Piris!: José L. López
Mi aventura en el mundo del triatlón comenzo un poco de casualidad siguiendo a Luis Enrique (ex-jugador del FC Barcelona) y viendo el dvd " SUEÑOS POR HORA ",donde él mismo, junto con Josef Ajram y Paco Herrera, entrenados todos ellos por un tal " Marcel Zamora ", explicaban de una manera muy gráfica como preparaban el Ironman de Frankfourt.

Ese video fue mi punto de partida, y con un año por delante, a finales del verano del 2008, me propuse ser finisher en la Garmin Triatlón de Barcelona 2009 en la modalidad Olímpica, reto que conseguí finalizando la competición en 2h 33´.
Força Piris.
Anys i anys per molts anys... Juan Capdevila
Per MOLTS ANYS!!!!
diumenge, 7 de novembre del 2010
OCASIÓN BICIS GIANT BTT

Bici GIANT modelo rally d/s plata y azul Anthem 1 Maestro del 2008 d/s Fox F80 rl con bloqueo delante y rp2 con bloqueo detras , bielas XT , frenos hidrau. shimano XT , cambio XTR. talla 16" ( 1.60 cm. a 1.73 cm. ) buenos componentes , race-face tija. manillar .potencia , pedales aut. PVP 2.600 ahora 1.600.€, poco usada . peso 11.750.gr.

BICI COLOR ROJO/NEGRA MODELO GIANT XTC adv CUADRO CARBONO 100% del 2007 . Suspension fox terra llogic 100 recorrido valv. inercia auto bloqueo .- llantas crosmax ( antiguas no disco ) .- bielas LX .- cambio trasero , piñon y cadena xt 8v .- frenos y cambio xtr u-brakes - .tija , potencia , manillar , asiento , todo buenos componentes + pedales auto. peso 10.5 Kg. talla 17" slooping (de 1.65 a 1.75.cm. ) Precio 950.€ . en su tiempo 3.600 € . USADO .
Cuadro Giant doble susp. rally sistema NRS color Team del equipo oficial negro/ sponsors amarillos ., sin estrenar talla 16.5 " Slooping (de 1.60 a 1.72 cm.) PVP 1.300.€ ahora 900.€.
Josep
josepgarciabtt@hotmail.com
607628623