1752
any
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià. A l'Imperi Britànic i a causa de l'adopció del calendari gregorià, aquest any només va tenir 355 dies, perquè els dies compresos entre el 3 i el 13 de setembre van ser omesos, ambdós inclosos.[1]
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1752 (mdcclii) |
| Islàmic | 1165 – 1166 |
| Xinès | 4448 – 4449 |
| Hebreu | 5512 – 5513 |
| Calendaris hindús | 1807 – 1808 (Vikram Samvat) 1674 – 1675 (Shaka Samvat) 4853 – 4854 (Kali Yuga) |
| Persa | 1130 – 1131 |
| Armeni | 1201 |
| Rúnic | 2002 |
| Ab urbe condita | 2505 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1720 1730 1740 - 1750 - 1760 1770 1780 | |
| Anys | |
| 1749 1750 1751 - 1752 - 1753 1754 1755 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 24 de setembre - Barcelona: s'hi fa el primer assaig d'enllumenat públic amb oli.[2]
- Resta del món
- 1 de gener: L'Imperi Britànic adopta el calendari Gregorià.[1]
- 23 de març: es publica el Halifax Gazette, el primer diari canadenc.[3]
- 23 de maig - Buenos Aires: s'enfonsa la major part de la catedral.[4]
- 14 de juny - Aranjuez: el Regne d'Espanya signa el Tractat d'Aranjuez amb el Sacre Imperi i el Regne de Sardenya-Piemont amb el qual es comprometen a ajut mutu i que es respectaran els respectius territoris a la Península Itàlica.
- 15 de juny: Benjamin Franklin demostra que el llamp és electricitat amb una cometa.[5]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 24 d'octubre - Maó: Pasqual Calbó i Caldés, pintor.[6]
- Vilafranca del Penedès: Manuel Barba i Roca, advocat i agrònom.[7]
- Perpinyà: Francesc Xavier de Llucià, polític.[8]
- Xàtiva: Josep Jordà i Maltés, cap d'esquadra de l'armada.[9]
- Camprodon: Joan Izquierdo i Capdevila, pensador il·lustrat.[10]
- València: Marià Llorente, escriptor.[11]
- Resta del món
- 13 de gener - Roma: Eleonora Fonseca Pimentel, poetessa, activista, periodista i revolucionària en la República Partenopea (m. 1799).[12]
- 23 de gener - Roma, Itàlia: Muzio Clementi, compositor, intèrpret virtuós d'instruments de tecla, professor, editor musical i constructor de pianos d'origen italià establert a Anglaterra (n. 1752).[13]
- 21 de març - Killingly, Connecticutː Mary Dixon Kies, inventora, primera dona estatunidenca a demanar i obtenir una patent (m. 1837).[14]
- 13 de juny - King's Lynn, Norfolk, Anglaterraː Fanny Burney, novel·lista i dramaturga anglesa (m. 1840).[15]
- 7 de juliol - Lió (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard (m. 1834).[16]
- Baiona: Francisco Cabarrús, financer i polític al servei de la monarquia hispànica.[17]
- Lima: Luis Fermín de Carvajal y Vargas, militar i capità general de Catalunya.[18]
- Volínia: Franciszek Zabłocki, comediògraf i poeta satíric.[19]
- Viena: Maria Carolina d'Àustria, reina de Nàpols i Sicília.[20]
- Viševac: Jordi I de Sèrbia, príncep de Sèrbia (1804-13) i cap de la dinastia Karagjorgević.[21]
- Nàpols: Nicola Antonio Zingarelli, compositor italià.[22]
- Londres: John Nash, arquitecte anglès.[23]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- Perpinyà: Josep Bosc, numismàtic i notari.[24]
- 9 de desembre - Catarroja: Francesc de Catarroja, missioner caputxí.[25][26]
- Palma: Agustí Antic de Llorac, eclesiàstic.[27]
- Resta del món
- Viena: Conrad Rudolf, escultor alemany.[28]
- Nàpols: Jacopo Amigoni, pintor.[29]
- Versalles: Lluís d'Orleans, duc d'Orleans.[30]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Williams, Hywel. Cassell's Chronology of World History. Londres: Weidenfeld & Nicolson, 2005, p. 315–316. ISBN 0-304-35730-8.
- ↑ «El gas de carbó. La Catalana de Gas». GEC. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Halifax Gazette - Canada's First Newspaper». Government of Nova Scotia. Arxivat de l'original el 2008-03-22. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Ciudad de Buenos Aires un recorrido por su historia (en castellà). Gob Ciudad de Buenos Aires, 2009, p.19. ISBN 9871642032.
- ↑ «Franklin flies kite during thunderstorm». history.com.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Eleonora de Fonseca-Pimentel» (en alemany). EPOCHE NAPOLEON. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ Plantinga, Leon, revisat per Luca Lévi Sala. «Clementi, Muzio [Clementi, Mutius Philippus Vincentius Franciscus Xaverius]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40033 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Mary Dixon Kies (1752-1837)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ «Fanny Burney | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Marie Jacquard» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arellano, Fernando. Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones indígenas venezolanas. Caracas: Arte, 1987, p. 353.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1752». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1752