18 de maig
data
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs. Queden 227 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1869 - Pacte de Tortosa - Els representants dels comitès republicano-federals d'Aragó, Catalunya, País Valencià i Illes Balears, territoris de l'antiga Corona d'Aragó, es coordinen per aconseguir un estat republicà espanyol de caràcter federal.
- 1914 - Barcelona: Es crea l'Escola Superior dels Bells Oficis, destinada a la formació d'obrers especialitzats en les manufactures d'art.[1]
- 1999 - Sallentː La festa de les Enramades és declarada Festa tradicional d’interès nacional per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya.[2]
- Resta del món
- 1804 - París: Napoleó s'autoproclama emperador de França.
- 1811 - Las Piedras (Uruguai): les forces revolucionàries de la Banda Oriental guanyen als realistes en la Batalla de Las Piedras durant l'alçament revolucionari de l'actual Uruguay.
- 1871 - Planures de Salt Creek (Texas, Estats Units): Els caps kiowa Satanta, Satank i Ado-ete ataquen la caravana de Henry Warren, que s'havia posat en formació circular per a protegir-se. Els kiowa s'enduen els subministraments i assassinen a cinc dels defensors.
- 1917 - París: estrena de Parade, ballet en un acte del coreògraf Léonide Massine amb música d'Erik Satie, basat en un poema de Jean Cocteau i amb decorats i vestuari dissenyats per Pablo Picasso.
- 1968 - Madrid (Espanya): Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense.
- 2001 - París (França): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Còmics i literatura
modificaEl 1988 es publicà la primera tira còmica de la sèrie filipina Pugad Baboy.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1731 - Sogorb, l'Alt Palància: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià.
- 1812 - Gombrèn: Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata de la Beata Verge Maria (m. 1875).
- 1861 - Barcelonaː Emerenciana Wehrle, contralt i professora de cant, directora del cor de noies de l'Orfeó Català (m. 1938).[3]
- 1868 - Barcelonaː Mercè Anzizu Vila, Sor Eulàlia Anzizu, monja, escriptora i historiadora, que professà en el Monestir de Pedralbes.[4]
- 1893 - Barcelona: Helena Maragall i Noble, litògrafa i gravadora catalana (m. 1988).[5]
- 1904 - Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, pedagoga catalana (m. 1992).[6]
- 1908 - Barcelona: Moisès Broggi i Vallès, metge i pacifista català (2012).
- 1909 - Barcelonaː Rosa Lloret Ortiz, guitarrista catalana.[7]
- 1915 - Las Pedroñeras, Concaː Francisca Redondo Cubero, activista i política terrassenca (m. 2007).[8]
- 1916 - Saragossa: Manuel Viola, poeta i pintor català (m. 1987).
- 1961 - Valènciaː Mavi Dolç i Gastaldo, filòloga, professora i activista cultural valenciana (m. 2009).[9]
- 1964 - Barcelona: Ignasi Guardans i Cambó, polític català.
- 1967 - Eivissaː Pilar Costa Serra, advocada i política eivissenca, consellera del Govern de les Illes Balears.[10]
- Resta del món
- 1048, Nixapur, Ariana: Omar Khayyam, poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa (m. 1131).[11]
- 1474, Ferrara: Isabel d'Este, princesa del ducat de Ferrara i Mòdena i mecenes del Renaixement (m. 1539).[12]
- 1616, Stuttgart, Sacre Imperi: Johann Jakob Froberger, compositor i organista alemany del Barroc (m. 1667).[13]
- 1852, Des Moines, Iowa, USAː Gertrude Käsebier, fotògrafa nord-americana (m. 1934).[14]
- 1872, Trellech: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof gal·lès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950 (m. 1970).[15]
- 1883:
- Cuiabá, Mato Grosso (Brasil): Eurico Gaspar Dutra, general brasiler, polític i President de Brasil del 1946 al 1951. (m. 1974).[16]
- Berlín (Alemanya): Walter Gropius, arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (m. 1969).[17]
- 1887, Boston, Massachusettsː Jeanie MacPherson, actriu i després guionista estatunidenca (m. 1946).[18]
- 1895, Niquinohomo (Nicaragua): Augusto César Sandino ,líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit estatunidenc a Nicaragua (m. 1934).[16]
- 1897, Bisacquino, Sicília: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (m. 1991).
- 1901, Chicago, Michigan, EUA: Vincent du Vigneaud, bioquímic, Premi Nobel de Química de 1955 (m. 1978).[19]
- 1917 o 1918, Olba (Aragó): Manuel Pertegaz Ibáñez, dissenyador de moda català d'origen aragonès (m. 2014)
- 1919, Reigate (Surrey, Regne Unit): Margot Fonteyn, ballarina de ballet britànica (m. 1991).[20]
- 1920, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II (m. 2005).[21]
- 1935, Montevideoː Elena Zuasti, actriu uruguaiana de teatre i comèdia (m. 2011).[22]
- 1937, Wasserbillig, avui dins Mertert,(Luxemburg): Jacques Santer, polític, procurador i notari luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg entre 1984 i 1995, i president de la Comissió Europea entre 1995 i 1999.[16]
- 1939:
- Palerm, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (m. 1992).[23]
- Plzeň, Tercer Reich: Peter Grünberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2007 (m. 2018).[24]
- 1943, Saint-Pierre-sur-Dives, Calvados (França): Jacques-Pierre Amette, escriptor francès, Premi Goncourt 2003.[25]
- 1944, Londres, Anglaterra: Albert Hammond, cantant i compositor britànic.
- 1970, Upper Darby, Pennsilvàniaː Tina Fey, actriu, còmica, escriptora, guionista i productora estatunidenca.[26]
- 1975, Oahu, Hawaii: Jack Johnson, cantautor, músic, director de cinema, i surfista hawaià.
- 1980, Montevideo, Uruguai: Diego Pérez Aguado, futbolista uruguaià.
- 1992, Ankara, Turquia: Cemre Erol, jugadora de voleibol
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1909 - Cambo-les Bains, Aquitània (França): Isaac Albéniz, compositor i intèrpret de piano català.[27]
- Resta del món
- 1783 - Parmaː Lucrezia Agujari –La Bastardina, La Bastardella–, soprano italiana de coloratura (n. 1743/1746).[28]
- 1799 - París, França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus (n. 1732).[29]
- 1910 -
- Parísː Pauline Viardot, mezzosoprano francesa (n.1821).[30]
- Hrodnaː Eliza Orzeszkowa, escriptora i editora polonesa (n. 1841).[31]
- 1911 - Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (n. 1860).[32]
- 1920 - Londres: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (n. 1873).[33]
- 1922 -
- París, França: Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (n. 1845).[34]
- Marylebone, Londresː Dorothy Levitt, pilot d'automobilisme britànica, pionera en la conducció i la competició (n. 1882).[35]
- 1955 - Daytona Beach (EUA): Mary McLeod Bethune, educadora, estadista i activista pels drets civils americana (n. 1875).[16]
- 1973 - Camel-by-the-Sea, Califòrnia (EUA): Jeanette Rankin, política estatunidenca, primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units (n. 1880)[36]
- 1980 - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (n. 1956).[37]
- 1990 -
- Akronː Salaria Kee, infermera estatunidenca afroamericana que formà part de l'American Medical Brigade (n. 1917).[38]
- Malibú, Califòrnia, Estats Unitsː Jill Ireland, actriu anglesa (n. 1936).[39]
- 1995 - Beverly Hills, Califòrniaː Elizabeth Montgomery, actriu estatunidenca que protagonitzà la sèrie Embruixada (n. 1933).[40]
- 2007 - Orsay (França): Pierre-Gilles de Gennes, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1991 (n. 1932).[41]
- 2008 - Villaviciosa de Odón (Espanya): Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat del TC.
- 2009 - Istanbulː Türkân Saylan, metgessa turca que treballà contra la lepra i a favor de l'educació de les noies.[42]
- 2012 - Berg, Alta Baviera (Alemanya): Dietrich Fischer-Dieskau, baríton, director d'orquestra i musicòleg alemany (n. 1925).
- 2017 - Detroit, Michigan (Estats Units): Chris Cornell, músic estatunidenc, fundador dels grups Soundgarden, Temple of the Dog i Audioslave (n. 1964).
- 2019 - Madridː Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya (n. 1931).[43]
- 2021 - Milo (Sicília)ː Franco Battiato, cantautor i compositor italià.[44]
Festes i commemoracions
modificaSantoral
modifica- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Fèlix de Cantalice, caputxí; Eric el Sant, rei suec; Fèlix de Spalato, bisbe i màrtir; Diòscor d'Alexandria (màrtir); Potamó d'Heracleòpolis, bisbe; Teòdot, Tecusa, Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Madrona i Julita d'Ancira], màrtirs; Papa Joan I; Burcard de Beinwil, prevere.
- Beats: Guillem de Tolosa, agustinià; Blandine Merten ursulina; Marcin Jan Oprzadek i Stanislaw Kubski, sacerdots màrtirs.
- Sants Venanci de Camerino, màrtir; a la diòcesi de Tarragona: Sant Pròsper, bisbe de Tarragona.
- Beat Joan Gilabert Jofré, mercedari.
Referències
modifica- ↑ «Escola Superior dels Bells Oficis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «MEMÒRIA de catalogació de la festa de les Enramades de Sallent». Patrimoni festiu - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Emerenciana Wehrle de Lapeyra». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Eulàlia Anzizu i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Fontbona, Francesc. La xilografía a Catalunya entre 1800 i 1923. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. ISBN 84-7845-106-4.
- ↑ «Maria dels Àngels Ferrer i Sensat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Rosa Lloret i Ortíz». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Francisca Redondo. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Col·lecció Homenatges, març de 1993.
- ↑ Ruiz i Marquès, Iris. «Biografia Mavi Dolç i Gastaldo». memoriavalencianista.cat. Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «CV de Pilar Costa Serra». Parlament Illes Balears, 18-09-2014. Arxivat de l'original el 2022-04-24. [Consulta: març 2022].
- ↑ «Omar Khayyam | Persian poet and astronomer» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Isabella d'Este (1474-1539) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Oden, Lori. «Gertrude Käsebier» (en anglès). IPHF. International Photography Hall of Fame and Museum. Arxivat de l'original el 2021-03-18. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1950» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Jeanie MacPherson (1887-1946) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1955» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Dame Margot Fonteyn». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «GIOVANNI PAOLO II, BEATO in "Enciclopedia dei Papi"» (en italià). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Murió la reconocida actriz Elena Zuasti». El Observador, 11-04-2011.
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2007» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Pinson, Luc «Deux écrivains normands contemporains : Michel Ciry, Jacques-Pierre Amette». Études Normandes, 56, 4, 2007, pàg. 49–64. DOI: 10.3406/etnor.2007.1700. ISSN: 0014-2158.
- ↑ Whitney, Barbara. «Tina Fey». Encyclopædia Britannica, 16-01-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Isaac Albéniz i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Hansell, Kathleen Kuzmick. «Aguiari [Agujari, Lucrezia [‘La Bastardina’, ‘La Bastardella’]]». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Augustin Caron de Beaumarchais» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Pauline Viardot». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Eliza Orzeszkowa». Encyclopædia Britannica, 02-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gustav Mahler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Margaret Mary Damer Dawson» (en anglès). London remembers. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Dorothy Elizabeth Levitt, la pionera del motor del siglo XIX» (en castellà). Coches.com. noticias, 27-11-2016. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ian Curtis | British singer» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Salaria Kea». Abraham Lincoln Brigade Archives: Spanish Civil War History and Education. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Jill Ireland» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Elizabeth Montgomery». Encyclopædia Britannica, 14-05-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1991» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Arsu, Sebnem «Turkan Saylan, Women’s Rights Champion, Dies at 73». The New York Times, 21-05-2009.
- ↑ «Muere en Madrid a los 87 años la actriz Analía Gadé» (en castellà). La Vanguardia, 18-05-2019. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Mor el músic italià Franco Battiato als 76 anys». 324cat, 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de maig.