António-Pedro Vasconcelos
director de cinema portuguès
António-Pedro Vasconcelos (portuguès: António-Pedro Saraiva de Barros e Vasconcelos) (Leiria, 10 de març de 1939 - Lisboa, 5 de març de 2024) va ser un director de cinema portuguès del cinema novo.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) António-Pedro Saraiva de Barros e Vasconcelos 10 març 1939 Leiria (Portugal) |
| Mort | 5 març 2024 (84 anys) Lisboa (Portugal) |
| Formació | Universitat de Lisboa |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
| Premis | |
   
| |
Biografia
modificaVasconcelos era el mitjà de tres fills de Guilherme de Barros e Vasconcelos, un advocat i noble, i Palmira Henriqueta de Carvalho Saraiva.[3][4] Va estudiar dret a la Universitat de Lisboa, i filmografia a la La Sorbona, carreres que mai no va acabar.
El 1961, Vasconcelos es va casar amb Maria Helena Marques, de qui més tard es va divorciar. Amb la seva segona esposa, Maria Teresa de Carvalho de Albuquerque Schmidt, va tenir quatre fills: Pedro Jaime Marque, Guilherme Infante de Lacerda, Patrícia Marques i Diogo Schmidt.
Filmografia
modifica- Exposição de Tapeçaria (1968)
- Indústria Cervejeira em Portugal - 2 (1968)
- Tapeçaria - Tradição Que Revive (1968)
- 27 Minutos Com Fernando Lopes Graça (1969)
- Fernando Lopes Graça (1971)
- Perdido por Cem... (1973)
- Adeus, Até ao Meu Regresso (1974)
- Emigr/Antes... E Depois? (1976)
- Oxalá (1981)
- O Lugar do Morto (1984)
- Aqui d'El Rei! (1992)
- Jaime (1999)
- Os Imortais (2003)
- Call Girl (2007)
- A Bela e o Paparazzo (2010)
- Parque Mayer (2018)
- KM 224 (2022)
Referències
modifica- ↑ «António Pedro Vasconcelos: "Tenho muita confiança nesta equipa"» (en portuguese). S.L. Benfica, 06-02-2013. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
- ↑ «António-Pedro Vasconcelos, la visión más democrática del cine portugués» (en castellà), 06-03-2024. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ António Duarte Rebelo de Carvalho. Pereiras de Carvalho da Casa de Freitas em Amarante. Braga: Edição do Autor, 1969. 92.
- ↑ Joaquim Luís do Espírito Santo Mendes de Vasconcelos. Mendes de Vasconcelos da Casa do Carvalho. Edição do Autor, 2001. 59.