Bærum

municipi de Noruega

Bærum (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és un municipi situat al comtat d'Akershus, Noruega. Té 122.348 habitants (2016)[1] i té una superfície de 192 km². El centre administratiu del municipi és el poble de Sandvika. Bærum va ser establert com a municipi l'1 de gener de 1838. Als afores d'Oslo, Bærum es troba a la costa oest de la ciutat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBærum
Imatge
Tipusmunicipi de Noruega Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 53′ 25″ N, 10° 31′ 34″ E / 59.8904°N,10.526°E / 59.8904; 10.526
EstatNoruega
ComtatAkershus Modifica el valor a Wikidata
CapitalSandvika Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població129.874 (2023) Modifica el valor a Wikidata (675,41 hab./km²)
Llars51.755 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Llengua utilitzadabokmål (målform) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície192,29 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altVidvangshøgda (en) Tradueix (552 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Ringerike
Nesodden
Hole
Lier
Oslo
Asker (–2019)
Asker (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Bærum (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataLisbeth Hammer Krog (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webbaerum.kommune.no Modifica el valor a Wikidata

X: baerumkommune Modifica el valor a Wikidata

Bærum genera la renda per capita més gran de Noruega,[2] i és el municipi amb més persones amb estudis universitaris de Noruega.[3] Bærum, en particular els seus barris orientals que voregen el l'est d'Oslo, és considerat un dels municipis més bonics de Noruega i és on hi ha les zones residencials més de moda. El municipi ha estat escollit com el millor lloc per viure a Noruega tenint en compte la governabilitat i els serveis públics als ciutadans.[4]

Etimologia

modifica

El nom (en nòrdic antic: Bergheim) es compon de Berg que significa "muntanya" i heimr que significa "casa" o "granja". Als temps nòrdics antics, el municipi es diu sovint Bergheimsherað que significa "l'herað (parròquia / districte) de Bergheim".[5]

Història

modifica

L'àrea coneguda avui com a Bærum va ser una fèrtil zona agrícola durant l'Edat del Bronze i s'han trobat vestigis arqueològics de l'edat del ferro. El primer esment del nom data del voltant del 1200 a la Saga de Sverre. Hi ruïnes d'esglésies de pedra dels anys 1100 a Haslum i Tanum.[6]

La ruta de pelegrins cap a Trondheim, establerta després del 1030, passava a través de Bærum i hi ha evidències que els forns de calç van estar en ús a la regió el 850. Va haver-hi ports marítims per l'òxid de calci a Slependen i a Sandvika.

 
Camps de conreu i boscos als afores de Bærum.

A principis del segle XVII es va descobrir el mineral de ferro a Bærum, realitzant treballs a Bærumns Verk. Indústries com ara la fabricació de paper, serradores i fàbriques de maons van ser establertes al llarg dels rius Lysakerelven i Sandvikselven als segles següents. A l'àrea s'hi van desenvolupar també horts i altres tipus d'explotació agrícola, dels quals encara existeixen romanents.[6]

Una sèrie d'artistes es van establir a Bærum, particularment amb motiu de l'escola d'art dirigida per Johan Fredrik Eckersberg. Entre els artistes que van realitzar molt del seu treball a Bærum hi ha Fritz Thaulow, Christian Skredsvig, Harriet Backer, Kitty Kielland, Otto Sinding, Eilif Pettersen, Gerhardt Munthe i Erik Werenskiold.[6]

A mitjan segle xx la base agrícola de Bærum va donar pas a la construcció residencial. No obstant això, encara només una tercera part de l'àrea (64 km²) està destinada per a ús residencial, més de la meitat està dedicat a la silvicultura i prop de 17 km² són utilitzats per a l'agricultura.[7]

Escut d'armes

modifica

L'escut d'armes és modern. Se'ls hi va concedir el 9 de gener de 1976. L'escut mostra un antic forn de calç platejat sobre un fons verd. Aquest va ser un aspecte important de l'economia local des de l'edat mitjana fins al voltant del 1800. Encara hi ha alguns forns originals visibles al municipi.[8]

Geografia

modifica
 
El Dælivannet, un dels llacs del municipi.

La geografia física de Bærum està dominada per una costa escarpada al llarg del fiord d'Oslo o l'augment de les zones muntanyoses al nord i l'est, on hi ha grans zones boscoses. La muntanya de Kolsås forma un centre natural, però el municipi també inclou la vall aïllada de Lommedalen. Quatre grans rius flueixen a través del municipi: Lysakerelva, Sandvik Selva, Lomma, i Øverlandselva, i hi ha nombrosos llacs, tant en zones residencials com boscoses. La flor oficial del municipi és l'anèmona groga.

Atès que gairebé dos terços de la superfície de Bærum es compon de boscos, hi ha grans oportunitats per a activitats a l'aire lliure, com l'esquí, el senderisme i la pesca. Els boscos es consideren part de Marka, les zones boscoses a la rodalia del Gran Oslo. Les àrees dins del municipi de Bærum inclouen Bærumsmarka, Vestmarka, i Krokskogen.[9][10][11][12]

El punt més alt a Bærum és Vidvangshøgda. amb una altitud de 552 metres. El llac més gran és Stovivatnet amb una superfície de 0.420 quilòmetres quadrats.

 
Bærum a l'hivern.

El clima de Bærum és relativament fred, però càlid comparat amb altres regions de l'interior i del nord. Els hiverns son freds (durant tres mesos les mitjanes màximes són sota els 0 °C), i els estius són suaus (durant tres mesos les mitjanes màximes superen els 20 °C). Aquesta suavitat fa que Bærum gaudeixi d'un dels climes més càlids de Noruega, en gran part a causa del Corrent del Golf. Les temperatures màximes registrades oscil·len dels -29.7 °C del 9 de febrer de 1966 als 35.2 °C del 27 de juliol de 1988. Les precipitacions són abundants (la mitjana anual és de 714 mm), i l'estació més plujosa és l'estiu. L'hivern és l'estació més seca, i les poques precipitacions que cauen aleshores són quasi sempre en forma de neu.

Dades climàtiques a Bærum
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) −1.5
(29.3)
−0.7
(30.7)
3.9
(39)
9.7
(49.5)
16.5
(61.7)
21.1
(70)
22.2
(72)
20.9
(69.6)
16.0
(60.8)
10.1
(50.2)
3.7
(38.7)
−0.2
(31.6)
10.1
(50.2)
Mitjana diària °C (°F) −4.6
(23.7)
−4.5
(23.9)
−0.3
(31.5)
4.8
(40.6)
11.3
(52.3)
15.8
(60.4)
17.1
(62.8)
15.9
(60.6)
11.5
(52.7)
6.7
(44.1)
0.8
(33.4)
−3.2
(26.2)
5.9
(42.6)
Mínima mitjana °C (°F) −7.7
(18.1)
−7.9
(17.8)
−4.0
(24.8)
0.6
(33.1)
6.7
(44.1)
11.3
(52.3)
12.7
(54.9)
11.7
(53.1)
7.9
(46.2)
3.8
(38.8)
−1.9
(28.6)
−6.1
(21)
2.26
(36.07)
Precipitació mitjana mm (polzades) 42
(1.65)
32
(1.26)
41
(1.61)
38
(1.5)
54
(2.13)
65
(2.56)
78
(3.07)
84
(3.31)
85
(3.35)
81
(3.19)
68
(2.68)
46
(1.81)
714
(28.12)
Font: eKlima[13]

Demografia

modifica
 
Evolució de la població de Bærum.

L'any 2016 Bærum era el quart municipi més densament poblat de Noruega. Al llarg de l'autopista E18, la zona residencial continua amb Oslo i continua amb alguna interrupció fins al veí municipi d'Asker.[14]

Bærum és també el més ric dels municipis noruecs, amb una renda per capita mitjana (xifres del 2002) de 370.800 corones noruegues; en comparació amb la mitjana nacional de 262.800 corones. També té el nivell d'educació més alt de tot el país. Administrativament, Bærum es divideix en 22 barris.

Nombre de minories (1a i 2a generació) a Bærum per país d'origen el 2015[15]
País d'origen Nombre
  Polònia 3,744
  Suècia 1,597
  Iran 1,157
  Filipines 1,047
  Pakistan 930
  Dinamarca 906
  Regne Unit 796
  Rússia 786
  Iraq 750
  Alemanya 664
  Afganistan 640
  Somàlia 590
  Xina 554
  Índia 537
  Lituània 478
  Estats Units 461
  Bòsnia i Hercegovina 375
  Sri Lanka 362
  Eritrea 345
  Romania 322

Economia

modifica

L'economia de Bærum és formada, des del 1950, per al sector de serveis, incloent la venda al detall, l'enginyeria, els serveis públics, etc. Deriva gran part de la seva base tributària per ser una ciutat dormitori d'Oslo. És una de les zones més riques a Noruega.

 
Excavacions als afores de Bærum.

Dues de les carreteres més transitades de Noruega (l'E18 i l'E16) i un ferrocarril travessen el municipi. Hi ha hagut un considerable desenvolupament de parcs d'oficines al llarg de l'E18, especialment al voltant de Lysaker en els últims 20-30 anys, reduint una mica la pressió sobre les àrees del centre d'Oslo.

Scandinavian Airlines System té la seu de Noruega a Bærum. La companyia aèria Widerøe té algunes oficines administratives a Baerum. Norwegian Air Shuttle també té la seu central al municipi.

Cultura

modifica

D'acord amb una enquesta duta a terme per una revista del municipi, Bærum és el millor lloc per viure a Noruega en termes de govern i serveis als residents. A més és també un dels millors llocs per a pujar els fills. En gairebé totes les enquestes nacionals, Bærum obté una alta puntuació quan es tracta d'economia, l'educació i les possibilitats dels joves, la cobertura de salut, les classificacions de l'escola, i els drets de treball i les possibilitats laborals.[16]

Educació

modifica
 
La casa de cultura de Bærum.

Hi ha un alt nombre d'escoles a Bærum, tant públiques com privades. Hi ha un total de 43 escoles públiques elementals (de primària i/o secundària) i algunes de privades. Segons les enquestes nacionals, l'escola pública de primària Jar ocupa el lloc més alt quan es tracta de matemàtiques, mentre que l'escola de primària pública Lommedalen ocupa el més alt en la lectura. Ambdós se situen a Bærum.[17]

Hi ha vuit escoles de secundària públiques a Bærum; Dønski, Eikeli, Nadderud, Rosenvilde, Rud, Sandvika, Stabekk i Valler. La Universitat Popular també té una sucursal a Sandvika. L'escola de Valler anys ha estat classificada durant segles dins de les 5 millors escoles de secundària a Noruega.[18]

Esports

modifica

L'Stabæk IF, que juga a la primera divisió de Tippeligaen, és el principal club de futbol del municipi. També hi ha però el Bærum SK, que juga a la segona divisió de la lliga de futbol de Noruega. També juguen en categories més baixes els clubs Høvik IF, Stabæk IF i Hauger BK.

Bærumencs il·lustres

modifica

Ciutats agermanades

modifica

Bærum manté una relació d'agermanament amb les següents localitats:[19]

Referències

modifica
  1. «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 28 març 2016].
  2. «Skattelister 2008». Oslo: NRK, 2009.
  3. «Næringsliv». Sandvika: Bærum kommune. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 19 abril 2016].
  4. «Norges beste sted». Dagbladet, 09-09-2011. [Consulta: 8 gener 2012].
  5. Thorsnæs, Geir. «Bærum». A: Store norske leksikon (en noruec). 
  6. 6,0 6,1 6,2 Asker og Bærum-leksikon (en noruec). Oslo: Kunnskapsforlaget, 2008. ISBN 978-82-573-1534-4. 
  7. «Bærum i tall» (en noruec). Bærum kommune. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 2 gener 2010].
  8. Norske Kommunevåpen. «Nye kommunevåbener i Norden», 1990. [Consulta: 18 desembre 2008].
  9. Olav Harlen «På vulkansk jord». Asker og Bærums Budstikke [Sandvika], 20-02-2007 [Consulta: noruec].[Enllaç no actiu]
  10. «Bærumsmarka» (en noruec). Skiforeningen. Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 2 gener 2009].
  11. «Vestmarka/Asker Syd» (en norwegian). Skiforeningen. Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: 2 gener 2009].
  12. «Krokskogen» (en noruec). Skiforeningen. Arxivat de l'original el 2010-02-12. [Consulta: 2 gener 2009].
  13. «Weather and Climate-The Climate of Bærum» (en anglès). eKlima. Arxivat de l'original el 2016-11-30. [Consulta: 17 abril 2016].
  14. «Rangeringsliste for innbyggere per areal» (en norwegian). Norges Kommunekalender.
  15. «Immigrants and Norwegian-born to immigrant parents, by immigration category, country background and percentages of the population». ssb.no. [Consulta: 29 juny 2015].
  16. Dagbladet. «Bærum kommune børsen». Dagbladet. Arxivat de l'original el 2013-01-11. [Consulta: 27 març 2013].
  17. nettavisen. «Bærum kommune børsen». nettavisen. [Consulta: 27 març 2013].
  18. Aftenposten. «Top 100 schools». Akershus. [Consulta: 26 març 2013].
  19. «Vennskapskommuner» (en noruec). Bærum kommune. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 18 desembre 2008].
  20. «Frederiksberg Municipality – Twin Towns» (en danès). copyright. Arxivat de l'original el 2011-06-15. [Consulta: 9 setembre 2009].

Enllaços externs

modifica