Batalla de Tornavento

La batalla de Tornavento es va lliurar el 22 de juny de 1636 durant la Guerra franco-espanyola (1635-1659), dins del context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) entre una coalició franco-savoiana i Espanya.

Batalla de Tornavento

Guerra franco-espanyola (1635-1659) Guerra dels Trenta Anys
Batalla de Tornavento Batalla de Tornavento
Tipus	batalla
Data	22 de juny de 1636
Coordenades	45° 36′ N, 8° 38′ E
Lloc	Tornavento, prop d'Oleggio i Lonate Pozzolo (actual Itàlia)
Estat	Ducat de Milà
Resultat	victòria franco-savoiarda
Bàndols
Monarquia d'Espanya Regne de França Ducat de Savoia
Comandants
Diego Mesía Felípez de Guzmán Carles II de Créquy Víctor Amadeu I de Savoia
Forces
14.000 10.400
Baixes
800 morts i 500 ferits 2.000 morts i 1.000 ferits

Antecedents

La sobirania sobre el ducat de Milà fou un dels escenaris de les Guerres d'Itàlia, i finalment, la Pau de Cateau-Cambrésis de 1559 va reconèixer la seva incorporació a la Monarquia Hispànica. En 1636, el cardenal Richelieu va convèncer a Víctor Amadeu I, Duc de Savoia, per llançar una ofensiva contra el Ducat de Milà sota domini espanyol.

L'exèrcit francès va creuar el riu Ticino, entre Oleggio i Lonate Pozzolo però, en ser albirat per un exèrcit espanyol superior, es van atrinxerar per esperar als seus aliats de Savoia.

Batalla

El 22 de juny, els espanyols van atacar, però van ser rebutjats després de l'arribada de l'exèrcit de Víctor Amadeu I. Després de diverses hores de batalla, tots dos bàndols van sofrir els efectes de les pèrdues, del cansament i de la falta d'aigua, especialment els espanyols. Els combats en la calor de l'estiu van ser salvatges i sagnants, en una landa descrit pels oficials espanyols com "sense arbres, i amb falta d'aigua". Amb la nit propera, els comandants espanyols i les seves tropes van abandonar el camp de batalla i es van retirar a Boffalora per reorganitzar-les.

Conseqüències

Les hosts franco-savoiarda no van seguir als espanyols i van romandre alguns dies a prop Tornavento, saquejant pobles propers i danyant un canal, però va decidir retirar-se del territori milanès.

Poc va ser aconseguit amb aquesta batalla, i la invasió de la Llombardia va resultar ser un complet fracàs. Després de totes aquestes morts, saquejos, ruïnes i sofriment, gens havia canviat: el ducat de Milà va romandre en mans dels espanyols fins a principis del segle xviii.

Fonts contemporànies

Segons cròniques espanyoles:

«

"Va clarejar el diumenge 22 de juny, profetitzat pels astròlegs com a gran, es va passar la nit en batalla, es donava pressa el Duc de Savoia per acabar el pont i els nostres oficials perquè acabava d'arribar la infanteria que venia, així i tot es van formar amb la infanteria 9 esquadrons amb menys de 6000 homes, de cavalleria amb Gambacurta amb 4500 cavalls encara que no podent barallar bé a esquena de la infanteria per l'estretor del lloc. El Marquès de Leganés es va passar al flanc dret davant del terç d'espanyols de Nàpols que anaven a l'avantguarda i havia de ser el primer a atacar a l'enemic. Tenia el Duc de Criqui per front, i al costat del fossat esquerre el fossat de Pamperdú, a la dreta un bosc i el Navillo, que surt del Tessin a esquena del mateix riu, una mica apartada la Casa de Tornabento. Va posar els seus esquadrons la major part a la part alta de la costa, que fa la Vall del Tessin, havien aixecat algunes trinxeres així al capdamunt i en les prades de baix, amb què tancava tot la seva caserna, la cavalleria al seu costat esquerre a l'entrada d'un bosc que per aquella zona enfortia també la caserna. Va sortir una màniga de mosqueters del terç de Nàpols que va atacar a l'enemic, després d'elles un esquadró de piques i tots els de l'avantguarda composta d'espanyols, italians i alemanys, assaltant a l'enemic amb valor i li van guanyar tots els llocs de fora de les fortificacions, un molí que tenia el Tessin en el baix de la costa, una séquia d'aigua, i molts soldats van entrar en les casernes dels enemics portant preses, sense passar l'alt fossat, es tiraven amb les piques i les espases, es va començar a barallar a 4 hores ja de dia, va durar fins a 3 hores de la nit prop de les 11; durant 15 hores contínues es va barallar sense parar, sense haver-se vist abans en aquesta d'Itàlia i qui sap de quantes campanyes més, pel desavantatge del lloc, la desigualtat del número 6000 contra 14.000 infants de França i Savoia, posa aquesta acció en els límits de la incredulitat. Una altra crònica diu: Després de retirat el nostre exèrcit a Villagrassa es va passar mostra de tota la gent i es va trobar pels oficials que havien mort fins a 200 i 600 ferits, entre els morts el valent Gerardo Gambacurta General de la cavalleria, i 23 capitans morts o ferits. Dels enemics segons avís de persones de crèdit, fidedignes de Torí i una altra de Casal, que són els seus morts 3000 i d'altres ferits amb 35 capitans morts i 4 maestres de camp, i el Duc de Savoia ferit en una cama."

»

Bibliografia

• Thion, Stéphane. French Armies of the Thirty years War (en anglès). Lrt Publishing, 2008. ISBN 2-917747-01-3. 

Enllaços externs

• Cronologia (anglès)
• Cronologia (italià)