Casa Llauder
|
No s'ha de confondre amb Palau Requesens. |
La casa Llauder, mal anomenada Requesens,[a] és un edifici situat als carrers d'Hèrcules, 3 i d'Arlet, 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[3][2] Actualment, és propietat de l'empresa Suizo Hotel SL,[4] que l'ha reformat[5] per a ampliar-hi l'hotel instal·lat a l'edifici veí del carrer de Jaume I, 6 (vegeu casa Francesc Joan Sistaré).
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Hèrcules, 3 i Arlet, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52299 | |||
| Id. Barcelona | 706 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Lluís Maria de Llauder i de Dalmases | |||
Descripció
modifica
Casalot d'origen medieval, probablement del segle xv. Conserva el portal de mig punt adovellat, els carreus dels baixos, l'arrencament de l'escala o les dues finestres coronelles, ara tapiades, de la façana lateral al primer pis.[3][2] Pel que fa a la resta, hi destaca la reforma del segle xviii, amb elements com els balcons amb llosana de ceràmica o els portals rectangulars i els òculs amb arcs de mig punt de les golfes.[3][2] Cal esmentar un curiós animal esculpit en una de les pedres cantoneres, a l'alçada del segon pis, que allarga el coll tot girant el cap en direcció al carrer de la Ciutat.[3][2]
Història
modificaEls Llauder eren una nissaga de ferrers establerts a Argentona almenys des de finals del segle xv.[6] Joan Pau Llauder i Jaume (1596-1669)[7] obtingué la condició de ciutadà honrat de Barcelona, primer de mans de Lluís XIV (1644), i després de Felip IV (1653).[8] El 1699, el seu fill Francesc Llauder i Moles (1632-1719), notari,[9] va adquirir al donzell Jaume de Lloselles un casal que havia pertangut a la família Comes per 2.200 lliures.[10][11] A la seva mort, fou enterrat a l'església dels Sants Just i Pastor, en un vas situat davant la capella del Santíssim Sagrament.[11]
El 1816, Josep Francesc Llauder i Camín (1781-1824)[12] va demanar permís per a posar un guarda-rodes a la cantonada i netejar el clavegueró,[13] i novament el 1823 per a destapiar-hi un balcó.[14] El 1826, la seva vídua Maria Mercè Freixes (o Frexas) i Vieta (†1834)[12] va demanar permís per a convertir-hi una finestra en balcó.[15] El 1837, el seu fill Ramon de Llauder i Freixes (1807-1870)[16] es va casar a Madrid amb Maria de la Mercè de Dalmases i de Bufalà (1813-1885),[17][18][19] i l'hereu fou l'advocat i periodista Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (1837-1902),[20][21] fundador de la revista La Hormiga de Oro, la impremta i llibreria de la qual era situada a la mateixa casa.[22][23]
Va morir sense fills, i els seus hereus se'n repartiren el patrimoni, ja fos per adjudicació o venda de propietats.[24][23] L'edifici va passar aleshores a mans de les Filles de Sant Josep, congregació de monges dedicades a l'atenció dels malalts.[25][26]
Vegeu també
modificaNotes
modificaReferències
modifica- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 194.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Casa Requesens». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Casa Requesens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «SUIZO HOTEL SL». e-informa.
- ↑ Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, desemnre 2010, p. 180.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 81.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 95.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 82.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 83, 95.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferran, 01-05-1699.
- ↑ 11,0 11,1 Subiñà Coll, 1998, p. 85.
- ↑ 12,0 12,1 Subiñà Coll, 1998, p. 90, 95.
- ↑ «Ramon Sans. Procurador de Josep Francesc de Llauder. Rere Sant Just 14 (Hèrcules) i Arlet. Casa. Posar un guarda-rodes a la cantonada i netejar el clavegueró». C.XIV Obreria C-108/1816-031. AHCB, 06-05-1816.
- ↑ «Josep Francesc Llauder. Arlet 14. Casa. Destapiar un balcó». C.XIV Obreria C-121/1823-011. AHCB, 23-01-1823.
- ↑ «Ramon Sans. Apoderat de Maria de la Mercè Llauder. Carreró al costat de Sant Just 14 (Hèrcules) i Arlet. Casa. Convertir una finestra en balcó». C.XIV Obreria C-127/1826-080. AHCB, 26-04-1826.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 92-93, 95.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 19-06-1885.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 92, 95.
- ↑ Reixac i Puig, 2008, p. 672.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 93, 95.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 385.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 104, 278, 283, 309.
- ↑ 23,0 23,1 Reixac i Puig, 2008, p. 673.
- ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 93.
- ↑ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona, 1912, p. 344.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 10-05-1926, p. 486.
Bibliografia
modifica- Reixac i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, segles XVIII i XIX. Mataró: Caixa Laietana, 2008 (Premi Iluro 2007).
- Subiñà Coll, Enric «La Torre Llauder. La masia i els seus propietaris». Sessió d'Estudis Mataronins, 15, 1998, pàg. 79-106.
Enllaços externs
modifica
- «Casa Llauder». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.