Cop d'estat
Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.[1] Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus dictatorial, que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una guerra civil.[2]
Origen i evolució del concepte
modificaEl concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la França del segle xvii per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.[3]
El terme va evolucionar durant el segle xix per parlar de l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. Un exemple van ser els assassinats selectius de les forces armades napoleòniques.[4] El concepte va cohabitar amb el de revolució, però aquest últim va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.[5]
Ja durant el segle xx el 1930 va aparèixer el llibre Tecnica del colpo di Stato (Tècnica del cop d'estat) de Curzio Malaparte, que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb guerra civil i revolució és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.[6]
El segle xx el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del 1980, els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.[7][8][9]
Cops d'estat del segle xx
modificaSón els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:
- 1908: Veneçuela - Juan Vicente Gómez derroca Cipriano Castro
- 1913: Mèxic - Cop d'estat de Victoriano Huerta
- 1913: Imperi Otomà - Cop d'estat dels Joves Turcs
- 1914: Perú - Óscar Benavides derroca Guillermo Billinghurst Angulo
- 1917: Costa Rica - Federico Alberto Tinoco Granados derroca Alfredo González Flores
- 1919: Perú - Augusto Leguía derroca José Pardo y Barreda
- 1922: Itàlia - Benito Mussolini triomfa amb la Marxa sobre Roma
- 1923: Alemanya - Adolf Hitler fracassa en un cop d'estat
- 1923: Espanya - Cop d'estat de Primo de Rivera
- 1924: Xile - S'estableix una junta de govern presidida per Luis Altamirano per dissoldre el Congrés Nacional
- 1925: Xile - La junta de govern de Luis Altamirano queda derrocada a l'espera que arribi el president constitucional Arturo Alessandri Palma
- 1926: Polònia Cop d'estat de Józef Piłsudski
- 1929: Perú - Luis Miguel Sánchez Cerro derroca Augusto Leguía
- 1930: Argentina - El govern de Hipólito Yrigoyen queda derrocat
- 1931: Panamà - Cop d'estat contra el president Florencio Harmodio Arosemena per part de Ricardo J. Alfaro
- 1933: Uruguai - Cop d'estat de Gabriel Terra
- 1935: Grècia
- 1936: Grècia - Règim del 4 d'agost del general Metaxàs
- 1936: Espanya - Cop d'estat del 18 de juliol contra la Segona República per part del General Francisco Franco. Inici de la Guerra Civil espanyola
- 1937: Brasil - Cop d'estat de Getúlio Vargas
- 1943: Argentina
- 1947: Tailàndia
- 1952: Egipte
- 1953: Iran
- 1954: Paraguai
- 1948: Veneçuela
- 1962: Argentina
- 1964:
- 1966: Argentina
- 1967: Grècia - Dictadura dels Coronels (1967-1974)
- 1969:
- Muammar el Gaddafi a Líbia
- Cop d'estat a Somàlia sota la direcció del general Siad Barre
- 1973:
- Cop d'estat del 27 de juny de 1973 liderat per Juan María Bordaberry Arocena a l'Uruguai.[10]
- Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 liderat per Augusto Pinochet Ugarte a Xile contra el govern d'Allende.
- 1976: Argentina
- 1980: Turquia - Cop d'estat del 1980 a Turquia
- 1981: Espanya - Cop d'estat del 23 de febrer
- 1999: Pakistan - Cop d'estat de Pervez Musharraf
Cops d'estat del segle xxi
modificaCops d'estat evolucionistes
modificaSón un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.[11]
- 1889: Brasil, Proclamació de la República, el 15 de novembre
- 1910: Mèxic, Revolució Mexicana, el 10 de novembre
- 1958: Veneçuela, Revolució del 23 de gener
- 1974: Portugal, Revolució dels clavells
- 1989: Romania
Referències
modifica- ↑ «Cop d'estat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bell, Curtis «Coup d’État and Democracy» (en anglès). Comparative Political Studies, 49, 9, 8-2016, pàg. 1167–1200. DOI: 10.1177/0010414015621081. ISSN: 0010-4140.
- ↑ Mur Domínguez, Elena. Golpe de Estado y proceso de reconciliación en Honduras (2009-2012): las Comisiones de la Verdad (tesi). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2015-12-16.
- ↑ Lentz, Thierry. Le 18-Brumaire : les coups d'Etat de Napoléon Bonaparte (novembre-décembre 1799). París: Picollec, 1997. ISBN 2-86477-163-2.
- ↑ Kasturi, Das «A Typological Analysis of Collective Political Violence.». LSU Historical Dissertations and Theses, 01-01-1979.
- ↑ Malaparte, Curzio. Técnica del golpe de Estado : Bonaparte, Lenin, Trotski, Mussolini, Hitler, Kapp, Pilsudski, Primo de Rivera. Madrid: Torre de Goyanes, 2008. ISBN 978-84-95101-45-7.
- ↑ Victoriano Serrano, Felipe «Estado, golpes de Estado y militarización en América Latina: una reflexión histórico política» (en castellà). Argumentos (México, D.F.), 23, 64, 12-2010, pàg. 175–193. ISSN: 0187-5795.
- ↑ «La larga lista de dictadores iberoamericanos de los últimos 50 años». NotiAmérica, 13-08-2016. [Consulta: 16 agost 2021].
- ↑ Ramírez Pérez-Nievas, Irene. «Dictaduras en América Latina». La Vanguardia, 04-03-2020. [Consulta: 16 agost 2021].
- ↑ Chinchón Álvarez, Javier. Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz (en castellà). Listado de lugares de venta, 2007, p. 393. ISBN 8496226301.
- ↑ Martínez, Rafael «Subtipos de golpes de Estado: transformaciones recientes de un concepto del siglo XVII» (pdf). Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 12-2014, pàg. 191-212. ISSN: 1133-6595.
Enllaços externs
modifica
- [1]
- [2] Arxivat 2006-10-23 a Wayback Machine.
- [3]