Felip Solé i Sabarís

polític català

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005)[2] fou un polític català. Va ser membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Plantilla:Infotaula personaFelip Solé i Sabarís
Biografia
Naixement21 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 2005 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona
  Senador per la província de Lleida
15 de juny de 1977[1] – 2 de gener de 1979
← -
- →
  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
19 d'abril de 1979 – 7 de maig de 1983
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
PartitPSC
Nd'E
Família
PareFelip Solé i Olivé Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís Solé i Sabarís Modifica el valor a Wikidata
Llista
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
19 abril 1979 – 7 maig 1983
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979 Modifica el valor a Wikidata

Nascut a Lleida l'any 1915 és fill del geògraf Felip Solé i Olivé, germà de Lluís Solé i Sabarís i oncle d'Oriol Solé Sugranyes. Durant la Guerra Civil espanyola fou tinent en l'exèrcit franquista.

Trajectòria durant el franquisme[3]

modifica

Un cop acabada la guerra l'any 1943 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. Amb els anys, evolucionaria ideològicament cap a una oposició activa contra la dictadura franquista participant en els moviments ciutadans, culturals i professionals. Col·laborà en la fundació de les Edicions Ruedo Ibèrico de París. El 1966 serà membre independent de la Taula Rodona i el 1971 fou membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya.

L'etapa democràtica[4]

modifica

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per Lleida dins la coalició Entesa dels Catalans. El 1978 com a parlamentari designat pel PSC va ser membre de la Comissió dels Vint[4] que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avanprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

El 1979 a les primers eleccions municipals el 1979, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i es feu responsable de l'àrea de Sanitat. El 1983, però, abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra i posteriorment a Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Va escriure nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina. També fou president de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).

Va morir[5] el 16 de juny del 2005 a Barcelona.

Fons personal

modifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Felip Solé i Sabarís. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional mèdica (informes i estudis, congressos i jornades, conferències, articles de premsa i material de treball divers). També destaca la produïda resultat de l'activitat associativa i política relacionada principalment amb l'Assemblea de Catalunya durant la clandestinitat (crides, manifestos, circulars, declaracions i correspondència), l'Entesa dels Catalans (correspondència, informes, manifestos, declaracions, reculls de premsa, material de treball i documentació de caràcter econòmic), l'Ajuntament de Barcelona i la regidoria de l'Àrea de Sanitat (informes i estudis, correspondència, convenis, entrevistes, i material de treball), la Comissió dels Vint (projectes d'estatut), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i altres associacions i moviments de caràcter polític com ara l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Finalment, el fons també reuneix documentació personal i familiar entre la que destaca correspondència d'Oriol Solé Sugranyes, nebot seu i militant anarquista del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) mort per la Guàrdia Civil el 1976.[6]

Referències

modifica
  1. Fitxa del Senat
  2. «Felip Solé i Sabarís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Article de Andreu Mayayo Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999
  4. 4,0 4,1 Andreu Mayayo 1999 pàgina 51
  5. "El País" Fallecimiento de Felip Solé i Sabarís 21 de juny de 2005[Enllaç no actiu]
  6. «Felip Solé». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].

Enllaços externs

modifica