Fermí Reixach i García
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Fermí Reixach i García (Lloret de Mar, 21 d'agost de 1946 - Lloret de Mar, 12 de juny de 2024)[1] fou un actor de teatre, cinema i televisió català. Amb dotze anys va començar a participar sobre l'escenari. Va treballar en projectes de cinema (El mort i ser feliç, La voz dormida, 14 d'abril. Macià contra Companys), televisió (La Riera, Polseres vermelles, 23-F: la película) i teatre (Pàtria, El mestre i Margarita).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1946 Lloret de Mar (Selva) |
| Mort | 12 juny 2024 (77 anys) Lloret de Mar (Selva) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Lloc web | fermireixach.wordpress.com |
   
| |
Biografia
modificaVa estudiar interpretació al centre Estudis Nous de Teatre de Barcelona, sota la direcció d'Albert Boadella i Josep Montanyés, i a l'Institut del Teatre, també de Barcelona. Paral·lelament, va treballar en diversos espectacles de teatre independent i professional: amb el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, amb Guillermina Motta i amb Josep Anton Codina. És membre fundador del grup teatral Els Comediants (1972) i del col·lectiu Teatre Lliure (1976).
Va debutar oficialment en el teatre quan es van fundar Els Comediants, en l'obra Catacroc, el 1973, i en el cinema el 1980 amb La campanada, dirigida per Jaime Camino, amb qui també va treballar en Llums i ombres, el 1988.
De 1976 a 1980 va participar amb el Teatre Lliure a Camí de nit, La petita Mahagony, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic, Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, Abraham i Samuel, La bella Helena, Les tres germanes i El balcó.
Després de quatre anys de treball en el Lliure, el 1980 va fer un gir a la seva carrera quan va obtenir una beca de la Fundación Juan March i del Comitè Conjunto Hispano-Norteamericano per ampliar els estudis d'interpretació a Nova York, concretament a l'Stella Adler Institute, així com a l'Ernie Martin Actor's Creative Studio, escoles en les quals es va convertir en un actor del mètode Stanislavski. Després va aconseguir una altra beca Fulbright per prosseguir els estudis a Nova York des de 1981 fins a 1984. Durant la seva estada formativa, també va rebre classes de veu de John Devers i va assistir com oient a l'Actor's Studio de Lee Strasberg. Més endavant va fer els cursos de Script interpretation en aquesta mateixa escola.
Es va consolidar professionalment als anys 1982 i 1983, quan va protagonitzar El rei Lear, Ederra i Don Juan Tenorio en diversos escenaris de Madrid i va gravar Don Juan Tenorio per a la televisió.
El 1984 va tornar a Barcelona definitivament, amb l'obra Diari d'un boig, de Nikolai Gógol, dirigida per Ernie Martin, un dels seus professors a Nova York. La seva interpretació en aquesta obra va significar el reconeixement definitiu dels seus dots com a intèrpret a Catalunya i Espanya. Diari d'un boig es va convertir en la producció més important de la seva carrera, peça que ha representat fins a l'actualitat en escenaris de tot el món.
Des de llavors va treballar, entre altres obres, a Mel salvatge, La filla del carmesí, Tío Vania, Edipo Rey, Edipo en Colono i El pare. També va fer les lectures dramatitzades de Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda i Un home apassionat, de diversos poetes catalans.
A la fi dels anys 80, va intervenir en diverses pel·lícules, entre les quals cal destacar Llums i ombres, Matar al Nani i Daniya, el jardí de l'harem, que van donar un impuls a la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic, labor que ha compaginat des de llavors amb la seva dedicació al teatre.[2]
Des del seu debut, Fermí Reixach va protagonitzar més d'una trentena de muntatges teatrals i va intervenir en més de vint pel·lícules i en nombroses sèries i produccions per a la televisió. Va treballat a les cintes El mort i ser feliç, La voz dormida, 23-F: la película, 14 d'abril. Macià contra Companys, La mosquitera, Animales domésticos, El Greco, Estació de l'oblit i Siempre hay tiempo, entre d'altres. I durant tres temporades fou el personatge Guillem Almeda de la telesèrie de TV3 La Riera.
Reixach parlava i interpretava en català, castellà i anglès, per la qual cosa va participar en produccions teatrals i cinematogràfiques a Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units.
Va morir el 12 de juny de 2024 a la seva ciutat natal, als 77 anys.[1][3]
Trajectòria professional
modifica
Cinema
modifica| Any | Pel·lícula | Personatge | Direcció |
|---|---|---|---|
| 2024 | Marco, la verdad inventada | Pere | Aitor Arregi i Jon Garaño |
| 2014 | El Cafè de la Marina | Luard | Sílvia Munt |
| 2012 | La salaó (en postproducció) | Bolívar | Jesús Font |
| El mort i ser feliç | Santiago | Javier Rebollo | |
| Veritas (curt) | Josep Font | Jesús Llungueras | |
| 2011 | La voz dormida | capellà de la presó | Benito Zambrano |
| The Cold Light of Day | ex espia Carlos | Mabrouk El Mechri | |
| Emergo | Alan White | Carles Torrents | |
| Ghost Track | Foster | Fabrizzio Rosetti | |
| 2010 | 14 d'abril: Macià contra Companys | Francesc Macià | Manuel Huerga |
| La mosquitera | Robert | Agustí Vila | |
| Animales domésticos | Ángel | Xavi Giménez | |
| Creuant el límit | Xavi Giménez | ||
| 2009 | Siempre hay tiempo | Luis, amic d'Héctor | Ana Rosa Diego |
| Estació de l'oblit | Domingo, el protagonista | Christian Molina | |
| The Frost | Mopsemand | Ferran Audí | |
| 2008 | El viaje vertical | Federico Mayol | Ona Planas |
| Azaña | Lluís Companys | Santiago San Miguel | |
| 2007 | El Greco | Don Miguel de las Cuevas | Yannis Smaragdis |
| 2006 | El coronel Macià | el Ministre de la guerra, general Aznar | Josep Maria Forn |
| El perfum: Història d'un assassí | Noble | Tom Tykwer | |
| 2005 | L'est de la brúixola | Jordi Torrent | |
| 2004 | Iris | Papicactus | Rosa Vergés |
| 2002 | Darkness | Villalobos | Jaume Balagueró |
| Semana Santa | cap de policia Rodríguez | Pepe Danquart | |
| 2001 | Dolça meva | pare - Mario | Jesús Mora |
| 2000 | Faust: la revenja és a la sang | inspector de policia Marino | Brian Yuzna |
| 1999 | Volavérunt | cardenal | Bigas Luna |
| Els ocells de la piscina | Miquel Ángel Rayó | ||
| 1998 | Bert | Bert | Lluís Casasayas |
| 1994 | L'enfonsament del Titanic | fotògraf | Antonio Chavarrías |
| 1993 | La febre d'or | pintor Gaspar | Gonzalo Herralde |
| 1991 | Manila | Antonio Chavarrías | |
| 1990 | La punyalada | Rafael | Jordi Grau |
| 1989 | En el jardín | policia | Antonio Chavarrías |
| La noche oscura | Fra Gerónimo Tostado | Carlos Saura | |
| 1988 | Llums i ombres | Felip IV | Jaime Camino |
| Daniya, el jardí de l'harem | el capità | Carles Mira | |
| Matar al Nani | Richard | Roberto Bodegas | |
| 1987 | Laura a la ciutat dels sants | Gonzalo Herralde | |
| 1980 | La campanada | Enrique (executiu) | Jaime Camino |
| Ave María | capità |
Teatre
modifica| Any | Obra | Personatge | Direcció | Lloc |
|---|---|---|---|---|
| 2012 | Pàtria de Jordi Casanovas | Rothko / Ramon | Jordi Casanovas | Teatre Lliure de Gràcia, Festival Temporada Alta Girona/Salt |
| El mestre i Margarita de Mikhail Bulgakov (en producció) | El dimoni | Pep Tosar | Festival Temporada Alta Girona/Salt | |
| 20 poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda (en producció) | recital de poesia dramatitzada | Fermí Reixach | Teatre de Lloret de Mar | |
| 2011-actualitat | Conte de Nadal de Charles Dickens (en producció) | Mr. Ebenezer Scrooge | Ferran Audí | |
| 2009-2010 | Diari d'un boig. Bicentenari de Gógol de Nikolai Gógol | Funcionari Poprixin | Fermí Reixach | Sala Trono (Tarragona), Teatre del Mar (Palma), Versus Teatre (Barcelona) |
| 2008 | Mystics de Música Aperta | Ignacio Alcover i Ignacio Uriagereka | National Gallery of Art de Washington, Estats Units | |
| 2007 | Diario de un loco de Nikolái Gógol | Funcionari Poprixin | Ernie Martin | Teatro Español, Madrid |
| 2005 | Diari d'un boig de Nikolái Gógol | Funcionari Poprixin | Ernie Martin | Sala Almazén, Barcelona |
| 2001-2005 | Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda | recital de poesia dramatitzada amb música de J.M. Arrizabalaga | Teatre Lliure (Barcelona), Círculo de Bellas Artes (Madrid), Nova York, etc | |
| 1996 | El pare d'August Strindberg | Pare | Pere Planella | Teatre Lliure (Barcelona) |
| 1995-2002 | L'oncle Vània d'Anton Txékhov | Vània | Miguel Narros | Barcelona, Madrid, Alacant, etc |
| 1992 | Èdip a Colonos i Edipo Rey de Sòfocles | Èdip | Teatre romà de Mèrida, Extremadura | |
| 1988 | Absències de Salvador Brotons i Miquel Martí i Pol | lectura dramatitzada dels tretze poemes de l'autor sobre música del compositor. | Palau de la Música Catalana, Barcelona | |
| 1987 | L'última copa de Harold Pinter | Teatre Lliure, Barcelona | ||
| 1986 | Mel salvatge-Platonov d'Anton Txékhov | Platonov | Pere Planella | Teatre Lliure, Barcelona |
| La filla del Carmesí de Josep Maria de Sagarra | Teatre Romea, Barcelona | |||
| 1985 | Diari d'un boig de Nikolai Gógol | Funcionari Poprixin | Ernie Martin | Teatre Romea, Barcelona |
| 1983 | Ederra, d'Ignacio Amestoy | Theo Burton | Miguel Narros | Teatro Español, Madrid |
| Don Juan Tenorio, de José Zorrilla | Don Juan | Miguel Narros | Teatro del Arte, Madrid | |
| 1982-1983 | El rey Lear, de William Shakespeare | Lear | Miguel Narros | Sala Olimpia, Madrid |
| 1981 | El purgatorio de San Patricio, de Pedro Calderón de la Barca | St Patrick's Catedral, Nova York | ||
| 1980 | El balcó de Jean Genet | Jutge | Lluís Pasqual | Teatre Lliure, Barcelona |
| 1979-1984 | Un home apassionat. Lectura dramatitzada de poemes de diversos autore: Joan Roís de Corella, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Ausiàs March, Joan Maragall, Salvador Espriu, Joan Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Joan Alcover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet, amb música de violoncel interpretada per Ignacio Alcover. | Teatre Lliure (Barcelona), Girona, Carnegie Recitall Hall i Spanish Institute de Nova York, Boston. | ||
| 1979 | Hughie d'Eugene O'Neill | Hughie | Ernie Martin | Teatre Lliure, Barcelona |
| La bella Helena | Agamèmnon | Pere Planella | Teatre Lliure, Barcelona | |
| Les tres germanes d'Anton Txékhov | Vierxinin | Teatre Lliure, Barcelona | ||
| Consell d'amor | Diable | |||
| 1978 | Hedda Gabler | J. Tessman | Pere Planella | Teatre Lliure, Barcelona |
| Abraham i Samuel, de Víctor Haïm | Abraham | Pere Planella | Teatre Lliure, Barcelona | |
| Eduardo II, de Christopher Marlowe | Eduard II | Teatre Lliure, Barcelona | ||
| 1977-1978 | Titus Andronicus de William Shakespeare | Titus | Fabià Puigserver | Teatre Lliure, Barcelona |
| 1977 | La cacatua verda | Pròsper | Pere Planella | Teatre Lliure, Barcelona |
| La petita Mahagonny, de Bertold Brecht, amb música de Kurt Weill | P. Ackerman | Pere Planella | Teatre Lliure, Barcelona | |
| Leonci i Lena, de Georg Büchnes | Criat 2 | Teatre Lliure, Barcelona | ||
| 1976 | Àlies Serrallonga | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga | Els Joglars | Barcelona |
| Camí de nit, 1854 | Teatre Lliure, Barcelona | |||
| 1974 | El pupilo quiere ser tutor | José Luis Gómez | Teatre Capsa, Barcelona | |
| 1973 | Non Plus Plis de Els Comediants | Clown | Els Comediants | Barcelona |
| Catacroc d'Els Comediants | Clown | Els Comediants | Barcelona | |
| 1960-1972 | La filla de la mort | Grup d'Estudis Teatrals d'Horta | Barcelona | |
| L'ombra de l'escorpí | Grup d'Estudis Teatrals d'Horta | Barcelona | ||
| Partenaire | Barcelona | |||
| Remena, nena | Josep Anton Codin | Barcelona | ||
| ? | L'hort dels cirerers d'Anton Txékhov | Lluís Pasqual | Teatre Lliure, Barcelona | |
| La tempesta de William Shakespeare | Calixto Bieito | Barcelona |
Productor teatral
modifica| Any | Obra | Categoria | Notes | Lloc |
|---|---|---|---|---|
| 2009-2010 | Diari d'un boig. Bicentenari de Nikolai Gógol de Nikolai Gógol | Funcionari Poprixin | Direcció, producció, interpretació i revisió del text de Fermí Reixach i la seva companyia O'Teatre | Sala Trono (Tarragona), Teatre del Mar (Palma), Versus Teatre (Barcelona) |
| 2001-05 | Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda | Recital de poesia dramatitzada | música de J.M. Arrizabalaga | Teatre Lliure de Barcelona, Círculo de Bellas Artes de Madrid i Nova York. |
| 1979-84 | Un home apassionat | Lectura dramatitzada de poemes de diversos autors: Joan Roís de Corella, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Ausiàs March, Joan Maragall, Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Joan Alcover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet. | Amb música de violoncel interpretada por Ignacio Alcover | Teatre Lliure (Barcelona), Girona, Carnegie Recitall Hall i Spanish Institute de Nova York, Boston, etc. |
Televisió
modifica| Any | Títol | Cadena i tipus de programa | Personatge |
|---|---|---|---|
| 2012 | Olor de colònia | TV3 (telesèrie) | Viladomat |
| Concepción Arenal, la visitadora de cárceles | TVE (minisèrie) | Narrador | |
| Carta a Eva | TVE (telesèrie) | Pacón | |
| La història d'un teatre lliure, 1976-2011 (en postproducció) | TV3 (documental) | Ell mateix | |
| 2010–actualitat | La Riera | TV3 (telesèrie) | Guillem Almeda |
| 2011 | Polseres vermelles | TV3 (telesèrie) | Dr. Alfred |
| 2010 | 23-F: la película | TVE (telefilm-minisèrie) | Nicolás Cotoner |
| Clara Campoamor, la dona oblidada | TVE (telefilm) | Alejandro Lerroux | |
| 2009 | La huella del crimen 3. El secuestro de Anabel | TVE (minisèrie) | Álvaro Quintana |
| 2008-2009 | Rhesus | TV3 (minisèrie) | policia retirat |
| 2008 | Guante blanco | TVE (1 episodi: 8, El compendium) | Germán |
| 2006-2007 | Mar de fons | TV3 (9 episodis: 2,3,4,5,6,7,8,11,40) | Nofre Revert |
| 2005 | Mar rojo | Telecinco (telefilm) | Anselmo |
| El cor de la ciutat | TV3 (13 episodis) 637, 657, 666, 673, 687, 688, 706, 707, 712, 713, 716, 717, 718 | Juez | |
| 2003 | Fragments | TV3 (telefilm) | Ramos |
| 2002 | Diari d'un boig | TV3 (teatre especial TV) | Funcionari Poprixin |
| 2000 | Andorra, entre el torb i la Gestapo | TV3 (minisèrie) | Dr. Coco |
| Aleph, lectures contades | TV3: episodi William Shakespeare | Ell mateix | |
| 1996 | El pare | Televisó Espanyola a Catalunya (telefilm) | Pare |
| 1995 | Jocs de rol | TV3 (telefilm) | Policia |
| 1991 | El Quijote de Miguel de Cervantes | TVE (minisèrie) | Cardenio |
| 1990 | La punyalada | TV3 (minisèrie) (3 capítols) | Rafael |
| 1989 | Entreacte de Manuel Cussó-Ferrer | TV3 | Inventor protagonista |
| 1988 | Daniya, el jardí de l'harem de Carles Mira | versió per a la televisió | El capità |
| 1986 | Galeria oberta: Mel salvatge | TV3, teatre a la televisió | protagonista Platonov |
| L'ombra de l'escorpí | Televisó Espanyola a Catalunya (telefilm) | ||
| Els visionaris | Televisó Espanyola a Catalunya (telefilm) | ||
| 1983 | Estudio 1: Don Juan Tenorio V | TVE (teatre especial TV) | Don Juan Tenorio |
| 1980 | Quitxalla. Espai: Embolica que fa fort | Televisó Espanyola a Catalunya (4 episodis) | Oberó |
| Novel·la: episodi El caçador invisible | Televisió Espanyola a Catalunya (sèrie) | Actor | |
| 1978 | Llibre dels fets del bon rei en Jaume | Televisió Espanyola a Catalunya: episodi 5, 1a temporada | Noble |
| 1976 | La Odisea | TVE i Els Joglars (sèrie) | Personatges diversos |
| Hamlet | TVE (teatre a la televisió) | Enterramorts | |
| La febre de l'or | TVE (minisèrie, 3 episodis) | Pintor Gaspar | |
| Justícia fosca | TVE (sèrie, capítol 9) | Jutge | |
| Civilitzats tanmateix | teatre a la televisió | protagonista |
Altres
modifica| Any | Obra | Categoria | Notes |
|---|---|---|---|
| 1992 | Made in Barcelona | programa de tv | Fermí Reixach va entrevistar l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán al capítol dedicat a la literatura |
| 1976 | Cançons de Lladre | LP Edigsa | Gravació i interpretació dels temes musicals del disc, basats en cançons populars catalanes de bandolers |
Reconeixement professional
modifica
Premis
modifica- Premi Ícaro de teatre de Diario 16 al millor actor de l'any per la seva interpretació en El rei Lear, Ederra i Don Juan Tenorio (1983)
- Premi de l'Associació d'Espectadors de Teatre (AET) de Reus per la seva interpretació en Diari d'un boig (1985)
- Millor actor, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu paper en la pel·lícula Daniya, el jardí de l'harem (1988)
- Millor actor en el Festival de Cine de Gijón i en la Semana de Cine de Múrcia pel llargmetratge En el jardín (1989)
- Premi a la millor pel·lícula en el Festival de Cinema Independent de Barcelona per Bert
- Membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català (2022)[4]
Nominacions
modifica- Nominació als Premis Gaudí del Cinema Català com a Millor Actor Secundari per La mosquitera (2011)
- 2 Nominacions als Premis Gaudí del Cinema Català com a Millor Actor Protagonista per Estació de l'oblit i a Millor Actor Secundari per The frost (La escarcha) (2010)
- Nominació als I Premis Gaudí del Cinema Català com millor actor secundari pel seu paper a El Greco (2008)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Mor l’actor Fermí Reixach». Cultura21.cat, 13-06-2024. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Fermí Reixach, actor de mètode, de dilatada carrera, en actiu als 71 anys | Nova Ràdio LloretNova Ràdio Lloret». [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Lleonart, Arnau. «S'ha mort l'actor Fermí Reixach, fundador dels Comediants i del Teatre Lliure». Vilaweb.cat, 13-06-2024. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «Nous membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català». Ara, 09-06-2022 [Consulta: 9 juny 2022].