Viquipèdia

Gene Kelly

actor, cantant, ballarí, director i coreògraf nord-americà

Eugene Joseph Curran (Pittsburgh, 23 d'agost de 1912 - Beverly Hills, 2 de febrer de 1996), més conegut com a Gene Kelly, va ser un actor, cantant, ballarí, director i coreògraf estatunidenc.

Plantilla:Infotaula personaGene Kelly

(1943) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Eugene Curran Kelly Modifica el valor a Wikidata
23 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1996 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatòlic no practicant i agnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pittsburgh
Universitat Estatal de Pennsilvània
Peabody High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada172 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, productor de cinema, realitzador, escriptor, guionista, coreògraf, cantant, ballarí, director de cinema, actor, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata - 1994 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereCinema musical, comèdia, jazz, música pop tradicional i swing Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJeanne Coyne (1960–1973), mort del cònjuge
Betsy Blair (1941–1957), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Patrick Kelly Modifica el valor a Wikidata  i Harriet Catherine Curran Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000037 Allocine: 1538 Rottentomatoes: celebrity/gene_kelly Allmovie: p97107 57646 TV.com: people/gene-kelly IBDB: 15285 TMDB.org: 13294
Musicbrainz: aaff7c7e-5793-4fa7-9a7c-9af3b45e8132 Discogs: 182929 Allmusic: mn0000802791 Find a Grave: 3566 Modifica el valor a Wikidata

És considerat un dels principals actors de la segona època daurada del musical produït per la Metro-Goldwyn-Mayer, juntament amb Stanley Donen, Judy Garland o Vincente Minnelli, que el va dirigir en la mítica Un americà a París (1952), en què comparteix cartell amb Leslie Caron i interpreta un pintor bohemi que viu a París. Per aquesta actuació, va rebre un Oscar honorífic en reconeixement de la seva versatilitat i per la seva aportació al gènere del musical.[1]

Biografia

modifica

Gene Kelly (Eugeni Kelly) va néixer en un dels barris de treballadors de Pittsburgh (Pennsilvània), en el si d'una família obrera. El seu pare era venedor de fonògrafs i la seva mare, Harriet, va ser l'encarregada que Gene i el seu germà s'interessessin pel món de la dansa. Ella mateixa va propulsar la formació del grup "The Five Kellys", compost pels cinc germans. Després de desfer-se el grup, ell i el seu germà Fred van continuar ballant i preparant enèrgiques coreografies amb el nom de "The Kelly brothers". Quan la depressió econòmica va sacsejar els Estats Units, Kelly va començar a treballar en diversos oficis, entre els quals fer classes de ball, per acabar de tirar endavant la seva família.[2]

Carrera cinematogràfica

modifica

El seu nom està escrit amb lletres d'or al costat dels de Frank Sinatra, Judy Garland, Stanley Donen o Vincente Minnelli, dins dels annals de la història del cinema musical. La seva enorme personalitat, la intel·ligència de les seves coreografies, l'agilitat i l'entusiasme de què va dotar els seus personatges o l'endiablat ritme d'alguns dels seus balls el van catapultar a la fama dintre del període més daurat del gènere.[3]

Així, en els seus començaments i amb la ferma decisió de convertir-se en una figura del ball, Gene va viatjar a Nova York i, en poc de temps, va aconseguir un gran èxit. El 1938 va aconseguir debutar a Broadway, arribant a un gran ressò amb el musical Pal Joey (1940), obra amb la qual va cridar l'atenció del famós productor David O. Selznick. Més tard, al costat de la seva dona Betsey Blair i de Stanley Donen, que aviat es convertiria en el seu amic, va marxar a Hollywood a provar sort. Finalment, Kelly va signar un contracte amb Selznick, però, dissortadament, aquest no estava interessat a produir musicals i va pensar que Kelly podria convertir-se en un gran actor dramàtic, deixant a banda la seva carrera de ballarí. No obstant això, Gene no estava gaire entusiasmat amb la idea, raó per la qual va rebre de grat l'oferta de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) de protagonitzar, al costat de Judy Garland, Per mi i per la meva noia, dirigits pel coreògraf i director Bubsy Berkeley (El carrer 42). La pel·lícula va rebre molt bones crítiques, i va fer que Gene es convertís en el centre de l'atenció de Hollywood.

 
Gene Kelly en L'herència del vent, 1960

Després de Per mi i per la meva noia, va realitzar una sèrie de pel·lícules amb la MGM, però no va ser fins al 1944, després de protagonitzar Les models, de Charles Vidor (produïda per Columbia i protagonitzada també per Rita Hayworth), quan van comprar el contracte de Kelly a Selznick. Aquesta pel·lícula va resultar ser un gran èxit i l'actor es va convertir en una gran font d'ingressos per a l'empresa. Les coses li anaven bé fins que Pearl Harbor va ser bombardejada i Gene va decidir allistar-se i lluitar pel seu país. Encara que al principi no li ho van permetre, entre 1944 i 1946 va combatre en la Segona Guerra Mundial.

A la tornada del front, va revitalitzar la seva popularitat en pel·lícules com ara Llevant ancores (1945, George Sidney), en el seu primer film mític al costat de Frank Sinatra; Ziegfield follies de Vincente Minnelli, de nou amb Judy Garland i coincidint també amb Fred Astaire i Lucille Ball; El pirata 1948, de Vincente Minnelli, clàssic del cinema musical no estrenat a Espanya fins a 1974, en el qual compartia cartell amb Judy Garland de nou) i Els tres mosqueters, 1948, sota el guiatge de George Sidney). En aquesta última, tot un èxit en el seu moment, va estar acompanyat per June Allyson, Lana Turner i Van Heflin.

Només quan es va estrenar Un dia a Nova York va arribar una fama que mai abans havia conegut. Aquest va ser el seu debut com a director al costat de Donen, i la va protagonitzar amb Frank Sinatra i Vera Ellen. Va ser tal l'èxit obtingut, que la pel·lícula ha marcat història en el cinema musical. L'estudi va veure que era un gran professional i va decidir donar-li major llibertat a l'hora de posar en pràctica les seves idees. Aquesta llibertat va ser la que va fer possible que es realitzessin els dos musicals més recordats de tots els temps: Un americà a París, 1951, de Vincente Minnelli, va ser la pel·lícula que va elevar Kelly al rang de superestrella. Va ser un dels majors èxits de l'any, i arribà a aconseguir sis premis Oscar de l'Acadèmia, entre els quals destaquen el de millor pel·lícula, i un honorífic per la versatilitat de Gene com a actor, cantant, ballarí, director, coreògraf i, més concretament, per la seva aportació al gènere del musical.[4]

A l'any següent, el 1952, Kelly va tornar a fer història amb Cantant sota la pluja, al costat de Donald O'Connor i Debbie Reynolds. Encara que en l'actualitat és considerada com una de les millors pel·lícules de la història, en aquells anys es va veure eclipsada per l'èxit de la seva predecessora.[5] El 1954, va continuar la seva fructífera col·laboració amb Vincente Minnelli en un film no gaire ben valorat en el seu moment, però que s'ha anat revalorant: Brigadoon. It's always fair weather (1955), espècie de continuació en un to de melodrama nostàlgic i amarg de la citada Un dia a Nova York, també va resultar molt lloada per la premsa i pel públic. El 1956, va rodar un dels seus projectes més ambiciosos: Invitació a la dansa, en la qual s'inclou un cèlebre número musical al costat del personatge d'animació Jerry (de Tom i Jerry).[6]

Després d'aquesta gran onada d'èxits, la carrera de Kelly va començar a declinar i a perdre l'esplendor que havia aconseguit. Apartat ja del musical, el 1960 va realitzar una de les seves millors interpretacions enmig d'un impressionant duel interpretatiu entre els llegendaris Spencer Tracy i Fredric March en el film L'herència del vent de Stanley Kramer. Tant la seva vida professional com la personal es trobaven en un moment molt difícil. El seu matrimoni de quinze anys amb Betsy Blair (Carrer major) va acabar a causa de la relació que estava mantenint Kelly amb la dona del seu amic Stanley Donen. Aquesta relació es va formalitzar el 1960 quan l'actor i l'exdona de Donen es van casar. D'aquesta relació van néixer dos fills.[7]

Després d'uns anys d'aparent oblit, va recuperar la fama quan va dirigir Barbra Streisand i Louis Armstrong en Hello, Dolly! (1969), així com James Stewart i Henry Fonda en El club social de Cheyenne, 1970). No obstant això, quan Gene estava començant a aconseguir millors pel·lícules i millors papers, a la seva dona li van diagnosticar càncer, malaltia per la qual va morir el 1973. Vidu i amb dos fills, va decidir dedicar-se a ells i, a partir d'aquest moment, va rebutjar tots aquells projectes que podrien portar-lo lluny de Los Angeles durant un llarg període. Hollywood, Hollywood (1976) va ser segurament el seu últim film ressenyable.[8]

Durant la següent dècada, Gene va tenir algunes intervencions en televisió i, ocasionalment, acceptava algun treball com a director. El 1980, va fer la seva última aparició en un musical, però, malauradament, Xanadu va resultar tot un fracàs. El 1985, va rebre el premi de l'American Film Institute en homenatge a tota la seva carrera professional, entre molts altres premis.[9]

Gene Kelly va morir el 2 de febrer de 1996 per complicacions de dues apoplexies sofertes en juliol de 1994 i febrer de 1995. Les seves restes reposen al cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, Califòrnia.[10]

Filmografia[11]

modifica
Com a actor
Com a director

Teatre

modifica

Televisió

modifica

Premis i nominacions

modifica

Premis

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «La Filmoteca de Catalunya celebra els cent anys del naixement de Gene Kelly». Generalitat de Catalunya, 31-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-02. [Consulta: 19 agost 2012].
  2. ↑ Hirschhorn, Clive. Gene Kelly : a biography. Londres: W.H. Allen, 1974. ISBN 0-491-01911-4. 
  3. ↑ Pérez, Adolfo. Gene Kelly. Madrid: Nuevas Estructuras, [1998?]. ISBN 84-8403-051-2. 
  4. ↑ «An American in Paris». MGM Musicals, 1997. [Consulta: 30 desembre 2021].
  5. ↑ Barrera Calahorro, José Luis. Cantando bajo la lluvia : Stanley Donen, Gene Kelly (1952). Valencia: Nau Llibres, 1996. ISBN 84-7642-434-5. 
  6. ↑ Brideson, Cynthia. He's got rhythm : the life and career of Gene Kelly, 2017. ISBN 978-0-8131-6935-4. 
  7. ↑ Cavestany, Juan «Muere a los 83 años Gene Kelly, uno de los grandes creadores del cine musical americano» (en castellà). El País [Madrid], 02-02-1996. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ Hess, Earl J. Gene Kelly : the making of a creative legend, 2020. ISBN 978-0-7006-3018-9. 
  9. ↑ Morley, Sheridan. Gene Kelly : a celebration. Londres: Pavilion, 1996. ISBN 1-85793-848-8. 
  10. ↑ Yudkoff, Alvin. Gene Kelly : a life of dance and dreams. Nova York: Back Stage Books, 1999. ISBN 0-8230-8813-8. 
  11. ↑   Gene Kelly a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gene Kelly
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gene_Kelly&oldid=33650416»