What a Way to Go!

What a Way to Go!
Fitxa
Direcció	John Lee-Thompson
Protagonistes	Shirley MacLaine; Paul Newman; Robert Mitchum; Dean Martin; Gene Kelly; Robert Cummings; Dick Van Dyke; Margaret Dumont; Dick Wilson; Gérard Férat; Lou Nova; Marcel Hillaire; Maurice Marsac; Michel Gudin; Paul Ville; Tom Conway; Wally Vernon; Yves Brainville; Reginald Gardiner; Teri Garr; Barbara Bouchet; Douglass Dumbrille; Christopher Connelly; Bill Corcoran; Burt Mustin; Phil Arnold; Fred Aldrich; Marjorie Bennett
Producció	Arthur P. Jacobs
Guió	Betty Comden i Adolph Green
Música	Nelson Riddle
Fotografia	Leon Shamroy
Muntatge	Marjorie Fowler
Distribuïdor	20th Century Studios i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1964
Durada	111 min
Idioma original	anglès ; francès
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i cinema musical
Lloc de la narració	Washington DC
Premis i nominacions
Nominacions	Premi Oscar al millor vestuari, color (1965); Oscar a la millor direcció artística, color (1965) ;

What a Way to Go! és una pel·lícula estatunidenca del 1964 dirigida per J. Lee Thompson. És protagonitzada per Shirley MacLaine, Paul Newman, Robert Mitchum, Dean Martin, Gene Kelly, Robert Cummings i Dick Van Dyke en els papers principals.

Guardonada amb el premi Silver Sail del Festival Internacional de Cinema de Locarno 1964 al millor actor (Gene Kelly).

Argument

Comèdia negra a l'entorn d'una rica vídua, Louisa Foster (Shirley McLaine) que, després d'haver perdut prematurament els seus quatre marits, dóna una quantitat milionària a obres de caritat. Les autoritats d'Impostos pensen que ha perdut la raó i l'envien a un psiquiatre.^[1]

Repartiment

Shirley MacLaine... Louisa May Foster
Paul Newman... Larry Flint
Robert Mitchum... Rod Anderson, Jr.
Dean Martin... Leonard 'Lennie' Crawley
Gene Kelly... Pinky Benson
Robert Cummings... Dr. Victor Stephanson
Dick Van Dyke... Edgar Hopper
Margaret Dumont... Senyora Foster
Anton Arnold... Senyor Foster
Lou Nova... Trentino
Fifi D'Orsay... Baronessa

Nominacions^{[cal citació]}

Shirley MacLaine va ser candidata al premi BAFTA a la millor actriu estrangera.
Paul Newman va ser candidat al premi Golden Llorer al millor actor.
Ted Haworth, Stuart A. Reiss, Walter M. Scott i Jack Martin Smith van ser candidats al premi Oscar a la millor direcció artística.
Edith Head i Moss Mabry van ser candidats al premi Oscar al millor vestuari, en color.
Marjorie Fowler va ser candidata al premi Eddie que concedeix la societat de muntadors dels Estats Units American Cinema Editors (ACE).

Comentaris^{[cal citació]}

Va ser una pel·lícula pensada per a Marilyn Monroe en el paper principal. L'actriu anava a trobar-se en un mateix film amb els galants més cobejats de l'època: Paul Newman, Robert Mitchum, Dean Martin, Gene Kelly, Robert Cummings i Dick Van Dyke. El 1962 va morir Marilyn; no obstant això, el projecte va sobreviure i el paper que havia estat pensat per a Marilyn va acabar recaient en Shirley MacLaine.

Referències

↑ «What a Way to Go!». The New York Times.

Enllaços externs

http://tcmdb.com/title/title.jsp?scarletttitleid=95411 Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine.[1] Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine..
http://movies2.nytimes.com/gst/movies/movie.html?v_id=116375 Arxivat 2003-08-14 a Wayback Machine. [2] Arxivat 2003-08-14 a Wayback Machine..
http://www.culturalianet.com/art/ver.php?art=8705 Arxivat 2005-12-02 a Wayback Machine. [3] Arxivat 2005-12-02 a Wayback Machine..
http://www.mundocine.net/ella-sus-maridos-pelicula-4623.html*[4].

[1] «What a Way to Go!». The New York Times.

[1]