Jaume Viladrich i Gaspar

bisbe català

Jaume Viladrich i Gaspar (Clarà, 14 de gener de 1865 - Valfermoso de Tajuña, 20 de setembre de 1926), bisbe català, era el bisbe preconitzat de Vic i va ser bisbe titular de Tricomia i auxiliar de Burgos.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaJaume Viladrich i Gaspar
Biografia
Naixement14 gener 1865 Modifica el valor a Wikidata
Clarà (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Valfermoso de las Monjas (província de Guadalajara) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe electe de Vic
10 maig 1926 – 20 setembre 1926
Diòcesi: bisbat de Vic
Bisbe titular
26 juny 1921 – 25 setembre 1926
Bisbe auxiliar
26 juny 1921 – 25 setembre 1926
Administrador apostòlic d'Urgell
2 juliol 1919 – 23 maig 1920
Diòcesi: bisbat d'Urgell
56è Copríncep episcopal d'Andorra
2 juliol 1919 – 23 maig 1920
← Joan Benlloch i VivóJustí Guitart i Vilardebó →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1921–), sacerdot catòlic (1888–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoan Benlloch i Vivó Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBisbe de Vic Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era natural de Cal Gaspar de Clarà, una entitat de població del municipi de Castellar de la Ribera al Solsonès.

Cursà els estudis al Seminari de Solsona i es va doctorar en Dret canònic i llicenciar en Sagrada Teologia a Tarragona

Ordenat prevere el 1888, va iniciar la seva carrera eclesiàstica a Solsona on va coincidir amb la restauració de la diòcesi durant l'administració apostòlica dels bisbes Josep Morgades, Ramon Riu i Cabanes i Joan Benlloch. Durant aquesta etapa fou professor del Seminari Diocesà (1888-1907), fiscal de la Cúria Eclesiàstica (1895-1909), secretari de cambra i de Govern de la diòcesi (1900-01), vicari general i delegat general de capellanies (1901-07) i canonge doctoral per oposició (1904-10). També va ser el fundador del Museu Diocesà de Solsona i autor de diversos estudis d'història i arqueologia, entre les quals destaca la que es pot considerar la primera monografia artística del Santuari del Miracle.

A la diòcesi d'Urgell, es convertí en el vicari general (1901) del bisbe Riu i Cabanes quan aquest fou traslladat a la Seu d'Urgell. Més tard, entre els anys 1907 i 1919, fou la mà dretà del bisbe Joan Benlloch. Durant el seu episcopat, va ser professor del Seminari i prefecte d'estudi i va ocupar els càrrecs de vicari general, provisor i delegat general de capellanies. També va ser membre del capítol catedralici amb els càrrecs d'ardiaca i vicari capitular i, a més, va ser delegat permanent pels afers polítics d'Andorra i jutge suprem de les causes civils del Principat d'Andorra.

El maig de 1910, el papa Pius X li va atorgar la dignitat de prelat domèstic de Sa Santedat.[3]

Quan el cardenal Benlloch fou designat arquebisbe de Burgos, continuà la seva carrera al seu costat com a vicari general de l'arxidiòcesi.

El 26 de juny de 1921, va ser nomenat bisbe titular de Tricomia i auxiliar de Burgos pel papa Benet XV i va rebre la consagració episcopal el dia 25 de juliol. El 10 de maig de 1926, fou preconitzat bisbe de Vic pel papa Pius XI.[3]

Morí sobtadament el 20 de setembre de 1926, pocs mesos després del seu nomenament com a bisbe de Vic, al convent de monges benedictines de Valfermoso on havia acudit per veure a la seva germana i on fou enterrat.[4][5]

  • 1897: Memòria històrica i descriptiva de la imatge i Santuari de Nostra Senyora del Miracle, de Riner (Bisbat de Solsona). Lleida: Acadèmia Bibliogràfica Mariana.[6]

Referències

modifica
  1. Conill i Costa, Antoni «150è Aniversari de la fundació del Butlletí Oficial del Bisbat de Vic (1855-2005)». Butlletí Oficial del Bisbat de Vic, núm. 2.935, 2-2005, pàg. 38. Arxivat de l'original el 2006-01-30 [Consulta: 16 octubre 2018]. Arxivat 2006-01-30 a Wayback Machine.
  2. «El Obispo de Vich a muerto» (en castellà). La Vanguardia, 22-09-1926, pàg. 10.
  3. 3,0 3,1 «Los nuevos prelados de Cataluña» (en castellà). La Vanguardia, 12-05-1926, pàg. 15.
  4. «Noticias necrologicas» (en castellà). ABC, 21-09-1926, pàg. 29.
  5. «Entierro del doctor Viladrich» (en castellà). La Vanguardia, 25-09-1926, pàg. 8.
  6. Viladrich i Gaspar, Jaume. Memòria històrica i descriptiva de la imatge i Santuari de Nostra Senyora del Miracle, de Riner (Bisbat de Solsona) (en castellà). Lleida: Acadèmia Bibliogràfica Mariana, 1897. 

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Joan Baptista Benlloch i Vivó
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

19191920
Succeït per:
Justí Guitart i Vilardebò
Precedit per:
Joan Baptista Benlloch i Vivó
 
56è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

19191920
Succeït per:
Justí Guitart i Vilardebò