Cabra de carrasca
La cabra de carrasca[1][2] (Lactarius mairei), també anomenada esclata-sang pelut, esclata-sang bord, esclata-sang de llet i lleterol de Maire, és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies. Si se'n fereix la carn deixa escolar llet de color blanc (és una lleterola), té el marge del barret amb pèls abundants (és una lleterola del grup de les cabres) i creix vora espècies del gènere Quercus, sovint carrasca (Quercus rotundifolia).[3][4]
Lactarius mairei  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactarius |
| Espècie | Lactarius mairei Malençon, 1939 |
Taxonomia
modificaEspècie descrita per Georges Malençon l'any 1939[5] utilitzant material provinent d'un bosc de roure de fulla petita (Quercus faginea) de l'Atlas marroquí.
Iconografia
modificaMalençon G. 1939. Champignons rare ou nouveaux du Maroc français. T. Lv. Pl. I.[6]
Marchand A. 1980. Champignons du Nord et du Midi 6: 510
Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 619, 1994
Descripció
modifica[3][4][7][8]Barret de 25-120 mm, de convex a estés amb el centre deprimit, de crema brunenc pàl·lid a bru groguenc, sense tons rosats; superfície de seca a lleugerament viscosa, quelcom zonada, ; marge estrigós (observeu el marge a contrallum).
Làmines atapeïdes; del color del barret; d'amplament adnates a lleugerament decurrents, un poc forcades forcades.
Cama variable, de cilíndrica a inflada o aprimada cap el peu; de 15-40 x 6-15 mm, sovint del diàmetre del barret; superfície llisa, seca; cremosa.
Carn més aviat tova, en exemplars més vells buit a la tija; olor fragant de pelargoni, afruitat o com L. quietus; latex suau al principi, aviat acre a molt acre, blanc, immutable.
Espores són de color crema clar en massa, de subgloboses a el·lipsoidals, de 6-9 x 5,5-7 μm.
Hàbitat
modificaDes de l’estiu a la tardor; en sòls calcaris; des de l’estatge submontà de la muntanya mitjana fins a la terra baixa i la muntanya mediterrània; en boscos termòfils de planifolis; vora alzina, carrasca, garric, roure (de fulla petita, molt més rarament roure pènol o de fulla gran), algun cop acompanyats de pins (pinassa, pi blanc).[3]
Distribució geogràfica
modifica[9][10] D'ocasional a comú. Ocasional al Principat, freqüent a les illes Gimnèsies, sobretot a la regió mediterrània, si bé creix també a l'estatge montà.
Espècies semblants
modificaEs confon amb la cabra d'estepa (L. tesquorum), però els diferencia l’hàbitat i que aquest presenta tons rosats a diferencia de la cabra de carrasca (L. mairei) que és de color bru groguenc. La cabra de beç (L. torminosus) és de tonalitats encara més rosades, micorrízica de bedoll i sovint de mida més gran.[3][4]
Comestibilitat
modificaNo es comestible
Referències
modifica- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:30. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Malençon, G. «Champignons rare ou nouveaux du Maroc français». Bulletin de la Société Mycologique de France, 55, 1939, pàg. 34–60.
- ↑ «Lactarius mairei Malençon».
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Heilmann-Clausen, Jacob; Verbeken, Annemieke; Vesterholt, Jan. The genus Lactarius. 2. Dr. Ort nicht ermittelbar: Verlag nicht ermittelbar, 2000. ISBN 978-87-983581-4-5.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «Distribució mundial de Lactarius mairei.». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).