Lieja-Bastogne-Lieja
La Lieja-Bastogne-Lieja és una de les grans clàssiques ciclistes del calendari ciclista professional. A més és una de les més antigues, ja que la primera edició data del 1892 (organitzada pel Pesant Club Liégeois i la Liege Cyclist Union) i rep el nom de La Doyenne (la degana).
 | |
 | |
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | 4t diumenge d'abril |
| Regió |  Bèlgica |
| Nom català | Lieja-Bastogne-Lieja |
| Nom local | Liège-Bastogne-Liège (francès) |
| Disciplina | carretera |
| Competició | UCI WorldTour |
| Tipus | cursa d'un dia |
| Organitzador | ASO |
| Web | https://www.liege-bastogne-liege.be/en/ i https://www.liege-bastogne-liege.be/fr/  |
| Història | |
| Primera edició | 1892 |
| Edicions | 110 (fins al 2024) |
| Darrera edició | Lieja-Bastogne-Lieja 2024 |
| Primer vencedor | Léon Houa (BEL) |
| Més triomfs | Eddy Merckx (BEL) (5) |
| Darrer vencedor |  Tadej Pogačar (SLO) |
 Lieja-Bastogne-Lieja 2024 | |
La cursa es disputa a la regió de les Ardenes (Bèlgica), entre les localitats de Lieja i Bastogne amb recorregut d'anada i tornada, durant el mes d'abril. Juntament amb l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona, forma part de l'anomenada setmana de les Ardenes. És organitzada pla Amaury Sport Organisation. Formà part del calendari de la Copa del Món de ciclisme i actualment està integrada dins l'UCI WorldTour. Les principals ascensions de la cursa es troben a la segona part de la mateixa i en destaquen Stockau, Haute-Levée, La Rédoute, Saint-Nicolas i el Col de Forges abans de l'arribada.
Eddy Merckx, vencedor de cinc edicions entre 1969 i 1975, és el ciclista que més vegades l'ha guanyat. El segueixen en el palmarès Moreno Argentin i Alejandro Valverde, amb quatre victòries cadascun.
La Lieja-Bastogne-Lieja, junt amb la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la París-Roubaix, i la Volta a Llombardia és un dels cinc «monuments del ciclisme».
Recorregut
modifica- Les cotes
Província de Luxembourg
- Cota de Ny (km 57,5): pujada d'1,8 km al 6%
- Cota de la Roche-en-Ardenne (km 82,5): pujada de 2,9 km al 5,9%
- Cota de Saint-Roch (km 128,5): pujada d'1 km a l'11,2%
Província de Lieja
- Cota de Wanne (km 171): pujada de 2,2 km al 7,7%
- Cota de Stockeu (km 177,5): pujada d'1,1 km a l'11,6%
- Cota de la Haute-Levée (km 183): pujada de 3,4 km al 6%
- Cota de Rosier (km 195,5): pujada de 3,9 km al 6,3%
- Cota de la Vecquée (km 208): pujada de 3,2 km al 6,2%
- Cota de La Redoute (km 225): pujada de 2,3 km al 7,4%
- Cota de Sprimont (km 225): pujada d'1,5 km al 5%
- Cota de la Roche-aux-faucons (km 246): pujada d'1,6 km al 10%
- Cota de Saint-Nicolas (km 246): pujada de 0,9 km al 11%
Palmarès
modifica
Estadístiques
modificaEl rècord de victòries
modifica- 5 edicions (1) :
- Eddy Merckx (1969, 1971, 1972, 1973, 1975)
- 4 edicions (2) :
Moreno Argentin (1985, 1986, 1987, 1991)
Alejandro Valverde (2006, 2008, 2015, 2017)
- 3 edicions (3) :
- Léon Houa (1892, 1893, 1894)
- Alphonse Schepers (1929, 1931, 1935)
- Fred De Bruyne (1956, 1958, 1959)
- 2 edicions (13) :
- Louis Mottiat (1921, 1922)
- René Vermandel (1923, 1924)
- Richard Depoorter (1943, 1947)
- Prosper Depredomme (1946, 1950)
Ferdi Kubler (1951, 1952)- Joseph Bruyère (1976, 1978)
Bernard Hinault (1977, 1980)
Sean Kelly (1984, 1989)- Michele Bartoli (1997, 1998)
- Paolo Bettini (2000, 2002)
Aleksandr Vinokúrov (2005, 2010)- Remco Evenepoel (2022, 2023)
Tadej Pogačar (2021, 2024)
Les victòries consecutives
modifica- Tres edicions (3) :
- Léon Houa (1892, 1893, 1894)
- Eddy Merckx (1971, 1972, 1973)
- Moreno Argentin (1985, 1986, 1987)
- Dues edicions (6) :
- Louis Mottiat (1921, 1922)
- René Vermandel (1923, 1924)
- Ferdi Kubler (1951, 1952)
- Fred De Bruyne (1958, 1959)
- Michele Bartoli (1997, 1998)
- Remco Evenepoel (2022, 2023)
Les victòries per país
modifica- Bèlgica : 60 (darrer vencedor Remco Evenepoel el 2023)
- Itàlia : 12 (Danilo Di Luca el 2007)
Suïssa : 6 (Oskar Camenzind el 2001)- França : 5 (Bernard Hinault el 1980)
Països Baixos : 4 (Wout Poels el 2016)- Espanya : 4 (Alejandro Valverde el 2017)
- Kazakhstan : 3 (Maksim Iglinski el 2012)
- Irlanda : 3 (Daniel Martin el 2013)
Luxemburg : 3 (Bob Jungels el 2018)- Eslovènia : 3 (Tadej Pogačar el 2024)
Alemanya : 2 (Dietrich Thurau el 1979)
Dinamarca : 2 (Jakob Fuglsang el 2019)
Estats Units : 1 (Tyler Hamilton el 2003)
Rússia : 1 (Ievgueni Berzin el 1994)
Referències
modificaEnllaços externs
modifica
- Lieja-Bastogne-Lieja - Lloc web oficial (francès) (anglès)