Lleterola (grup de bolets)

Bolets de carn granulosa, propers als rovellons i a voltes d’aspecte similar, que exsuden líquid més o menys abundant quan es tallen o fereixen. El làtex o llet pot ser transparent, lletós o d’altres colors, però mai ataronjat o roig com en els rovellons. Algunes lleteroles són bolets comestibles i de marcada qualitat gastronòmica. També són anomenades pixallets, lletereses o lletragues. Pertanyen a dos gèneres propers: Lactarius i Lactifluus.

**Cabra de beç** (*Lactarius torminosus*)

**Enganyapastors d'alzina** o **lleterola de llet groga** (*Lactarius chrysorrheus*)

Grups de lleteroles

Es diferencien set grans grups de lleteroles i indiquem les espècies més corrents:^[1]^[2]

Cabres

Lleteroles amb la superfície del barret peluda o, com a mínim, amb el marge o vora del barret pelut. En totes les cabres el làtex és blanc, en la majoria és immutable i es manté aquest color un cop han passat uns minuts, en altres esdevé de color groc en poc temps. Pertanyen al gènere Lactarius secció Piperites.

Entre les cabres de llet blanca immutable (Secc. Piperites Subsecc. Piperites) més corrents :

Lactarius mairei, cabra de carrasca
Lactarius pubescens, cabra blanca de beç
Lactarius spinosulus, cabra de beç menuda
Lactarius tesquorum, cabra d’estepa, cabra pinetellera o lletraga peluda
Lactarius torminosus, cabra de beç

Entre les cabres de llet blanca que esdevé groga al cap de poc (Secc. Piperites Subsecc. Scrobiculati) més corrents:

Lactarius citriolens, cabra de sofre
Lactarius intermedius, cabra d’avet de cama pigallosa
Lactarius pseudoscrobiculatus, cabra de bruc
Lactarius scrobiculatus, cabra d’avet

Enganyapastors o esclata-sangs blancs

Similars als anteriors però de barret llis, sense cap mena de pilositat. De llet blanca, en certes espècies pot canviar a color groc en pocs minuts. Pertanyen al gènere Lactarius secció Zonarii.

Entre els enganyapastors de llet blanca immutable i barret viscòs (Secc. Zonarii Subsecc. Zonarii) més corrents:

Lactarius acerrimus, pigallat venós
Lactarius evosmus, enganyapastors de pollancre
Lactarius zonarius, enganyapastors de llet blanca

Entre els enganyapastors de llet blanca que esdevé groga en pocs minuts (Secc. Zonarii Subsecc. Croceini) més corrents:

Lactarius chrysorrheus, enganyapastors de llet groga
Lactarius mediterraneensis, pigallat

Lleteroles de llet morada

Lleteroles de llet blanca que, lentament, esdevé lila o violeta. Sol dividir-se en dues seccions pel color del barret, els que el tenen de color violaci, brunenc o grisenc, i els que el tenen blanquinós, cremós o groguenc. Pertanyen al gènere Lactarius secció Uvidi.

Entre les lleteroles de llet morada de barret violaci, brunenc o grisenc (Secc. Uvidi Subsecc. Uvidini) més corrents :

Lactarius brunneoviolaceus, lleterola morada brunenca
Lactarius cistophilus, lleterola morada d’estepa
Lactarius luridus, lleterola morada esclarissada
Lactarius uvidus, lleterola morada humida
Lactarius violascens, lleterola morada

Entre les lleteroles de llet morada i barret blanquinós, cremós o groguenc (Secc. Uvidi Subsecc. Aspideini) més corrents:

Lactarius aspideus, lleterola morada de salze
Lactarius dryadophilus, lleterola morada de rosa de roca
Lactarius flavidus, lleterola morada d’avellaner
Lactarius salicis-herbaceae, lleterola morada de salenca herbàcia
Lactarius salicis-reticulatae, lleterola morada de salenca reticulada

Lleteroles de llet rosada

Lleteroles de barret sec i marge que no és pelut, caracteritzades per la llet blanca que esdevé rosa quan s’escola sobre la carn o les làmines i han transcorregut uns minuts (poden caldre fins a dues hores). Pertanyen al gènere Lactarius secció Plinthogalus.

Les espècies de lleteroles rosades més corrents són:

Lactarius acris, lleterola clapada llenegosa
Lactarius azonites, lleterola clapada d’alzina
Lactarius fuliginosus, lleterola mascarda de llet rosada
Lactarius lignyotus, lleterola mascarda de mugró
Lactarius picinus, lleterola mascarda vellutada de pícea
Lactarius pterosporus, lleterola clapada de fageda
Lactarius romagnesii, lleterola mascarda vellutada
Lactarius ruginosus, lleterola rossa de fageda

Lleteroles de llet serosa

Lleteroles de làtex aquós o amb aspecte de xerigot. Pertanyen al gènere Lactarius secció Olentes.

Les espècies de lleteroles de llet serosa més corrents són:

Lactarius camphoratus (=L. cimicarius), lleterola de càmfora
Lactarius atlanticus, lleterola de peu pelut
Lactarius serifluus (=L. subumbonatus), lleterola fosca de roure

Lleteroles llenegoses

Lleteroles de barret viscós, llis, mai pelut, de llet blanca immutable però que pot esdevenir gris verdosa en assecar, mai morada, groga o rosa. Pertanyen al gènere Lactarius i majoritàriament a la secció Glutinosi.

Les espècies de lleteroles llenegoses més corrents són:

Lactarius albocarneus, lleterola llenegosa rossa d’avet
Lactarius blennius, lleterola llenegosa de faig
Lactarius circellatus, lleterola llenegosa de bedoll
Lactarius fluens, lleterola llenegosa de vora blanca
Lactarius hysginus, lleterola llenegosa brunenca de pi
Lactarius nanus, lleterola llenegosa de salenca
Lactarius necator, lleterola llenegosa olivàcia
Lactarius pallidus, lleterola llenegosa rossa de faig
Lactarius pyrogalus, lleterola llenegosa d’avellaner
Lactarius trivialis, lleterola llenegosa brunenca d’avet
Lactarius vietus, lleterola llenegosa de bedoll

Lleteroles veres

Lleteroles de llet blanca, sovint immutable o que esdevé groguenca, de barret llis, sec i sense zones concèntriques. El viratge de la llet de color blanc a groc pot ser poc visible o consistent. Pertanyen al gènere Lactarius i Lactifluus.

Entre les lleteroles veres de llet immutable més corrents:

Lactarius aurantiacus, lleterola taronja
Lactarius badiosanguineus, lleterola roja de pi
Lactarius glyciosmus, lleterola de coco de bedoll
Lactarius lilacinus, lleterola lila
Lactarius mammosus, lleterola de coco de pi
Lactarius quietus, lleterola bruna de roure
Lactarius rubrocinctus, lleterola de cama amb vora roja
Lactarius rufus, lleterola roja escaldabec
Lactarius subdulcis, lleterola roja de faig
Lactarius tabidus, lleterola de bedoll
Lactarius zugazae, lleterola de Zugaza
Lactifluus hepaticus, lleterola de fetge
Lactifluus rugatus, lleterola vera, lleterola roja (de vora arrugada)
Lactifluus subvolemus, lleterola roja (clapada)
Lactifluus volemus, lleterola roja (peixenca)

Entre les lleteroles veres de llet groguejant més corrents:

Lactarius decipiens, lleterola de gerani
Lactarius fulvissimus, lleterola taronja de roure
Lactarius lacunarum, lleterola taronja de mollera

Referències

↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.

[Clau-1] Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.

[Bolets-2] Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.

[1]

[2]