Lleterola (grup de bolets)

Bolets de carn granulosa, propers als rovellons i a voltes d’aspecte similar, que exsuden líquid més o menys abundant quan es tallen o fereixen. El làtex o llet pot ser transparent, lletós o d’altres colors, però mai ataronjat o roig com en els rovellons. Algunes lleteroles són bolets comestibles i de marcada qualitat gastronòmica. També són anomenades pixallets, lletereses o lletragues. Pertanyen a dos gèneres propers: Lactarius i Lactifluus.

Infotaula de nom comúLleterola
Nom comú sense valor taxonòmic
Cabra de beç (Lactarius torminosus)
Enganyapastors d'alzina o lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus)

Grups de lleteroles

modifica

Es diferencien set grans grups de lleteroles i indiquem les espècies més corrents:[1][2]

Lleteroles amb la superfície del barret peluda o, com a mínim, amb el marge o vora del barret pelut. En totes les cabres el làtex és blanc, en la majoria és immutable i es manté aquest color un cop han passat uns minuts, en altres esdevé de color groc en poc temps. Pertanyen al gènere Lactarius secció Piperites.

Entre les cabres de llet blanca immutable (Secc. Piperites Subsecc. Piperites) més corrents :

Entre les cabres de llet blanca que esdevé groga al cap de poc (Secc. Piperites Subsecc. Scrobiculati) més corrents:

Similars als anteriors però de barret llis, sense cap mena de pilositat. De llet blanca, en certes espècies pot canviar a color groc en pocs minuts. Pertanyen al gènere Lactarius secció Zonarii.

Entre els enganyapastors de llet blanca immutable i barret viscòs (Secc. Zonarii Subsecc. Zonarii) més corrents:

Entre els enganyapastors de llet blanca que esdevé groga en pocs minuts (Secc. Zonarii Subsecc. Croceini) més corrents:

Lleteroles de llet blanca que, lentament, esdevé lila o violeta. Sol dividir-se en dues seccions pel color del barret, els que el tenen de color violaci, brunenc o grisenc, i els que el tenen blanquinós, cremós o groguenc. Pertanyen al gènere Lactarius secció Uvidi.

Entre les lleteroles de llet morada de barret violaci, brunenc o grisenc (Secc. Uvidi Subsecc. Uvidini) més corrents :

Entre les lleteroles de llet morada i barret blanquinós, cremós o groguenc (Secc. Uvidi Subsecc. Aspideini) més corrents:

Lleteroles de barret sec i marge que no és pelut, caracteritzades per la llet blanca que esdevé rosa quan s’escola sobre la carn o les làmines i han transcorregut uns minuts (poden caldre fins a dues hores). Pertanyen al gènere Lactarius secció Plinthogalus.

Les espècies de lleteroles rosades més corrents són:

Lleteroles de làtex aquós o amb aspecte de xerigot. Pertanyen al gènere Lactarius secció Olentes.

Les espècies de lleteroles de llet serosa més corrents són:

Lleteroles de barret viscós, llis, mai pelut, de llet blanca immutable però que pot esdevenir gris verdosa en assecar, mai morada, groga o rosa. Pertanyen al gènere Lactarius i majoritàriament a la secció Glutinosi.

Les espècies de lleteroles llenegoses més corrents són:

Lleteroles de llet blanca, sovint immutable o que esdevé groguenca, de barret llis, sec i sense zones concèntriques. El viratge de la llet de color blanc a groc pot ser poc visible o consistent. Pertanyen al gènere Lactarius i Lactifluus.

Entre les lleteroles veres de llet immutable més corrents:

Entre les lleteroles veres de llet groguejant més corrents:

Referències

modifica
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.