Michèle Morgan
Michèle Morgan (Neuilly-sur-Seine, 29 de febrer de 1920 - Neuilly-sur-Seine, 20 de desembre de 2016) (francès: [miʃɛl mɔʁɡan]; de soltera Simone Renée Roussel; va ser una actriu de cinema francesa, que va ser una dama protagonista durant tres dècades tant al cinema francès com a les característiques de Hollywood. Es considera que va ser una de les grans actrius franceses del segle xx.[1] Morgan va ser la guanyadora inaugural del premi a la millor actriu al Festival de Cannes. El 1992 va rebre un premi César honorífic per les seves contribucions al cinema francès.
Biografia
modificaMorgan va néixer Simone Renée Roussel[2] a Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, un suburbi ric de París.[3][4] Va créixer a Dieppe, Sena Marítim, França.[3][4]
Morgan va marxar de casa als 15 anys cap a París decidida a convertir-se en actriu.[3][5] Va prendre classes d'actuació de René Simon mentre feia d'extra en diverses pel·lícules per pagar les seves classes de teatre.[3] Va ser llavors quan va sgafsr el nom artístic de "Michèle Morgan".[3] Va argumentar que no tenia el tipus de cos d'una Simone, i "Morgan" sonava més amigable amb Hollywood.[3]
Morgan va destacar per primera vegada pel director Marc Allégret, que li va oferir un paper important a la pel·lícula Gribouille (1937), al costat de Raimu.[3] Després van venir Le Quai des brumes (1938) dirigida per Marcel Carné (1938), al costat de Jean Gabin, i Remorques (1941) dirigida per Jean Grémillon.[3]
Després de la invasió de França el 1940 pels alemanys, Morgan va marxar als Estats Units i Hollywood, on va ser contractada a RKO Pictures el 1941.[3] La seva carrera allà va resultar bastant decebedora, a part de Joana de París (1942) al costat de Paul Henreid, i Higher and Higher (1943) al costat de Frank Sinatra.[4] Va ser provada i molt considerada per a la protagonista femenina a Casablanca, però RKO no la va alliberar per la quantitat de diners que Warner Bros. va oferir.[6] Morgan va treballar per a Warner, però, a Passatge a Marsella (1944) amb Humphrey Bogart.[3]
Acabada la guerra, Morgan va tornar a França i va reprendre ràpidament la seva carrera amb la pel·lícula La Symphonie Pastorale (1946) dirigida per Jean Delannoy, que li va valer el premi a la millor actriu al Festival de Cannes.[3] Les seves altres pel·lícules d'aquest període inclouen; L'ídol caigut de Carol Reed (1948), Fabiola (1949), Els orgullosos (1953) d'Yves Allégret, Les maniobres de l'amor (1955) de René Clair i Marie-Antoinette reine de France (1956).[4] Va continuar treballant en pel·lícules al llarg dels anys 60, com ara Comandament perdut (1966), una versió de Les Centurions.[4] A la dècada de 1970, es va retirar pràcticament de la seva carrera d'actriu, després només va fer aparicions ocasionals al cinema, la televisió i el teatre.[4]
Per la seva contribució a la indústria del cinema, Morgan té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 1645 Vine Street.[5] El 1969, el govern de França li va concedir la Legió d'Honor.[5] Pel seu llarg servei a la indústria cinematogràfica francesa, el 1992 va rebre un Premi César Honorífic.[5] El 1996, també va rebre el Lleó d'Or per la seva trajectòria al Festival de Cinema de Venècia.[5]
Morgan va començar a pintar als anys 60.[4] Va fer una exposició individual, "Artistes En Lumière à Paris", del 2 de març al 30 d'abril de 2009, a l'Espace Cardin de París.[7] El 1977 va publicar les seves memòries, titulades With Those Eyes (Avec ces yeux-là).[3]
Vida personal i mort
modificaMentre estava a Hollywood, Morgan es va casar amb William Marshall (1917-1994), el 1942, amb qui va tenir un fill, Mike Marshall (1944-2005).[4] Morgan havia construït i tenia una casa al 10050 Cielo Drive. Morgan i Marshall es van divorciar el 1948. Es va casar amb l'actor francès Henri Vidal (1919-1959) el 1950. Va romandre amb ell fins a la seva mort el 1959. Després va viure amb el director de cinema i actor/escriptor Gérard Oury fins a la seva mort el 2006.[4]
Morgan va morir el 20 de desembre de 2016, als 96 anys, a Meudon, França per causes naturals.[3][4] El seu funeral es va celebrar a l'Església Saint-Pierre de Neuilly-sur-Seine el 23 de desembre de 2016 i va ser enterrada al cementiri de Montparnasse.[1][8]
Tot i tenir 96 anys, tècnicament només va tenir 24 aniversaris perquè va néixer el 29 de febrer.
Filmografia
modificaAny | Títol | Paper | Director | Notes |
---|---|---|---|---|
1935 | Mademoiselle Mozart[9] | The trainer of the white elephant | Yvan Noé | Als crèdits com Simone Morgan |
1937 | Gribouille[10] | Nathalie Roguin | Marc Allégret | estrenad com The Lady in Question in 1940 |
1938 | Orage[10] | Françoise Massart | Marc Allégret | amb Charles Boyer |
Port of Shadows[11] | Nelly | Marcel Carné | amb Jean Gabin | |
Nightclub Hostess[12] | Suzy | Albert Valentin | escrita per Charles Spaak | |
1939 | Coral Reefs[3] | Lilian White | Maurice Gleize | amb Jean Gabin |
Musicians of the Sky[13] | Tinent Saulnier | Georges Lacombe | amb Michel Simon | |
1940 | Stormy Waters[3] | Catherine | Jean Grémillon | basat en una novel·la de Roger Vercel |
The Heart of a Nation[14] | Marie Froment-Léonard | Julien Duvivier | amb Raimu | |
1941 | My Life with Caroline[15] | "Annette" (no surt als crèdits) | Lewis Milestone | escrita per John Van Druten |
1942 | La Loi du nord[16] | Jacqueline Bert | Jacques Feyder | basat en una novel·la de Maurice Constantin-Weyer |
Joana de París (Joan of Paris)[17] | Joan | Robert Stevenson | amb Paul Henreid | |
1943 | Two Tickets to London[11] | Jeanne | Edwin L. Marin | amb Alan Curtis |
Higher and Higher[11] | Millie Pico alias Paméla Drake | Tim Whelan | Primer film de Frank Sinatra | |
1944 | Passatge a Marsella (Passage to Marseille)[17] | Paula | Michael Curtiz | amb Humphrey Bogart |
1946 | The Chase[17] | Lorna Roman | Arthur Ripley | amb Robert Cummings |
Pastoral Symphony[3] | Gertrude (the young blind woman) | Jean Delannoy | amb Pierre Blanchar | |
1947 | L'ídol caigut (The Fallen Idol)[4] | Julie | Carol Reed | amb Ralph Richardson i Bobby Henrey. |
1948 | To the Eyes of Memory[18] | Claire Magny | Jean Delannoy | amb Jean Marais |
1949 | The Fighting Gladiator[19] | Fabiola | Alessandro Blasetti | amb Henri Vidal |
Here Is the Beauty[20] | Jeanne Morel | Jean-Paul Le Chanois | basat en una novel·la de Vicki Baum | |
1950 | The Glass Castle[10] | Evelyne Lorin-Bertal | René Clément | dues versions, una filmada en italià |
L'Étrange Madame X[21] | Irène Voisin-Larive | Jean Grémillon | amb Henri Vidal | |
The Naked Heart[3] | Maria Chapdelaine | Marc Allégret | basat en una novel·la de Louis Hémon | |
1951 | The Seven Deadly Sins[22] | Anne-Marie de Pallières | Claude Autant-Lara | episodi "Pride" |
1952 | The Moment of Truth[23] | Madeleine Richard | Jean Delannoy | amb Jean Gabin |
1953 | Els orgullosos (The Proud and the Beautiful)[24] | Nelly | Yves Allégret | amb Gérard Philipe |
1954 | Love, Soldiers and Women[4] | Joan of Arc | Jean Delannoy | episodi "Jeanne" |
Obsession[25] | Hélène Giovanni | Jean Delannoy | basat en una novel·la de Cornell Woolrich | |
Napoléon[3] | Joséphine de Beauharnais | Sacha Guitry | Daniel Gélin/Raymond Pellegrin com a Napoléon | |
1955 | Les maniobres de l'amor (The Grand Maneuver)[3] | Marie-Louise Rivière | René Clair | amb Gérard Philipe |
Margarida de la nit (Marguerite of the Night)[26] | Marguerite | Claude Autant-Lara | amb Yves Montand | |
Marie Antoinette Queen of France[3] | Maria Antonieta d'Àustria | Jean Delannoy | amb Richard Todd | |
If Paris Were Told to Us[27] | Gabrielle d'Estrées | Sacha Guitry | retrat de l'amant d'Enric IV de França | |
1956 | Oasis[28] | Françoise Lignières | Yves Allégret | amb Pierre Brasseur |
1957 | The Vintage[29] | Léonne Morel | Jeffrey Hayden | amb Mel Ferrer |
There's Always a Price Tag[30] | Hélène Fréminger | Denys de La Patellière | amb Daniel Gélin i Peter van Eyck | |
1958 | The Mirror Has Two Faces[31] | Marie-Josée Tardivet, Pierre's wife | André Cayatte | amb Bourvil i Ivan Desny |
Maxime[32] | Jacqueline Monneron | Henri Verneuil | amb Charles Boyer | |
Girls for the Summer[33] | Micheline | Gianni Franciolini | amb Alberto Sordi | |
1959 | Menschen im Hotel[34] | La Grusinskaïa | Gottfried Reinhardt | amb O. W. Fischer |
Winter Holidays[35] | Steffa Tardier | Camillo Mastrocinque | amb Georges Marchal | |
The Wretches[36] | Thelma Rooland | Robert Hossein | amb Olivier Hussenot | |
Why Do You Come So Late?[37] | Catherine Ferrer | Henri Decoin | amb Henri Vidal | |
1960 | Fortunat[38] | Juliette Valcourt | Alex Joffé | |
1961 | Three Faces of Sin[39] | Renée Plège | François Villiers | amb Jean-Claude Brialy |
The Lions Are Loose[40] | Cécile | Henri Verneuil | amb Jean-Claude Brialy | |
1962 | Landru[41] | Célestine Buisson | Claude Chabrol | amb Charles Denner |
Meetings[42] | Bella Krastner | Philippe Agostini | amb Gabriele Ferzetti | |
Crime Does Not Pay[43] | Jeanne Hugues | Gérard Oury | episodi "The Hugues Case" | |
The Winner[44] | As herself | François Reichenbach | Premi Louis Delluc, Leopard d'Or | |
1963 | Be Careful Ladies[45] | Denise Duparc | André Hunebelle | amb Paul Meurisse |
Web of Fear[46] | Constance | François Villiers | amb Dany Saval | |
1964 | Marked Eyes[47] | Florence | Robert Hossein | |
The Last Steps[48] | Yolande Simonet | Jacques Robin | amb Jean-Louis Trintignant | |
The Scapegoat[49] | Princess Sofia | Duccio Tessari | basat en una novel·la de Francesco Dall'Ongaro | |
1965 | Tell Me Whom to Kill[50] | Geneviève Montanet | Étienne Périer | amb Paul Hubschmid |
1966 | Comandament perdut (Lost Command)[4] | The Countess of Clairfond | Mark Robson | amb Anthony Quinn |
1967 | La Bien-aimée[51] | Fanny Dréal | Jacques Doniol-Valcroze | Telefilm |
The Diary of an Innocent Boy[3] | The Countess | Michel Deville | amb Pierre Clémenti i Michel Piccoli | |
1975 | Cat and Mouse[3] | Madame Richard | Claude Lelouch | amb Serge Reggiani |
1986 | Le Tiroir secret[52] | Colette Dutilleul-Lemarchand | Édouard Molinaro, Roger Gillioz, Michel Boisrond, Nadine Trintignant | minisèrie Tv, 6 episodis |
1990 | Everybody's Fine[53] | A woman in the train | Giuseppe Tornatore | amb Marcello Mastroianni |
Michèle Bachelet
modificaA l'expresidenta de Xile Michelle Bachelet li van posar el nom per Michèle Morgan.[54]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 , 20-12-2016 [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Michèle Morgan». Cinémathèque française. Arxivat de l'original el 29 octubre 2007. [Consulta: 20 juliol 2009].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From its Beginnings to the Present. Continium International Publishing Group, 2004, p. 107.
- ↑ , 26-02-2010 [Consulta: 21 desembre 2016]. Arxivat 17 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Michele Morgan: French actress and glamour icon dies at 96», 21-12-2016.
- ↑ «Michele Morgan, The Garbo of France, Returns Home Without Her Young Son». Lubbock Avalanche-Journal [Lubbock, Texas], 21-11-1960, p. 16 [Consulta: 21 desembre 2016]. «She made her screen debut at 15 in "Mademoiselle Mozart" in France.»
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Vincendeau, Ginette. The Companion to French Cinema. Cassell, 1996.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From Its Beginnings to the Present. A & C Black, 2004.
- ↑ Vincendeau, Ginette. The Companion to French Cinema. London, U.K.: British Film Institute, 1996, p. 143. ISBN 9780304341573. OCLC 35683584.
- ↑ «Les MUSICIENS DU CIEL (1939)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «UNTEL PÈRE ET FILS (1943)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «MICHELE MORGAN». Canal+. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «La LOI DU NORD (1939)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Reid, John Howard. Hollywood Gold: Films of the Forties and Fifties. Lulu, 2005.
- ↑ «AUX YEUX DU SOUVENIR (1948)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ Smith, Gary Allen. Epic Films: Casts, Credits and Commentary on More Than 350 Historical Spectacle Movies. North Carolina, U.S.: MacFarland, 2004.
- ↑ «La BELLE QUE VOILÀ (1950)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «L’ÉTRANGE MME X (1951)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Les 7 PÉCHÉS CAPITAUX (1952)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «L’ORA DELLA VERITA (1952)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Les ORGUEILLEUX (1953)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «OBSESSION (1954)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «MARGUERITE DE LA NUIT (1956)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «SI PARIS NOUS ÉTAIT CONTÉ (1956)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «L’OASE (1955)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «The Vintage (1957)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «RETOUR DE MANIVELLE (1957)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Le MIROIR À DEUX FACES (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «MAXIME (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «RACCONTI D'ESTATE (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «MENSCHEN IM HOTEL (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «VACANZE D'INVERNO (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Les SCÉLÉRATS (1960)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «POURQUOI VIENS-TU SI TARD? (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «FORTUNAT (1960)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Le PUITS AUX TROIS VERITES (1961)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Les LIONS SONT LÂCHÉS (1961)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «LANDRU (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «RENCONTRES (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Le CRIME NE PAIE PAS (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Un cœur gros comme ça». UniFrance. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «MÉFIEZ VOUS, MESDAMES! (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «CONSTANCE AUX ENFERS (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Les YEUX CERNES (1964)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Les PAS PERDUS (1964)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Il FORNARETTO DI VENEZIA (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «DIS MOI QUI TUER (1965)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «La BIEN-AIMÉE (1967)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Le TIROIR SECRET (1986)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «MOVIE REVIEW: Tornatore's 'Everybody's Fine' a Mixed Achievement». The Los Angeles Times, 07-06-1991 [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Michelle Bachelet, présidente du Chili» (en francès). CBC/Radio-Canada, 03-03-2006. [Consulta: 11 març 2016].