Muntanyes de Phi Pan Nam

Les Muntanyes de Phi Pan Nam (tailandès ทิวเขาผีปันน้ำ, Thiokhao Phi Pan Nam) són un conjunt de serralades de l'Àsia Sud-oriental d'uns 400 km de longitud.

Plantilla:Infotaula indretMuntanyes de Phi Pan Nam
Imatge
Tipusserra
Localització
LocalitzacióTailàndia i Laos
Map
 18° 48′ 00″ N, 99° 50′ 30″ E / 18.8°N,99.8417°E / 18.8; 99.8417
SerraladaSistema Indo-Malai
Característiques
AltitudDoi Luang, 1.694
Dimensió135 (amplada) × 400 (longitud) km
Punt més altDoi Luang, Phi Pan Nam Range (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (1.694 m Modifica el valor a Wikidata)
MaterialGres i laterita
Història
PeríodeTriàsic Modifica el valor a Wikidata
Les muntanyes de Phi Pan Nam a la vora del llac de Phayao, Tailàndia
Paó verd, espècie en perill

Des del Mekong, a la vora de Chiang Rai aquestes muntanyes s'estenen fins a la Província de Tak. Només una petita part a l'extrem nord-est del sistema orogràfic es troba a Laos; la resta es troba a Tailàndia. El punt més alt de la serralada és el Doi Luang (1.694 m), situat al nord-oest de la serralada.[1]

Les muntanyes de Phi Pan Nam són una sèrie de serres i depressions amb alineació NE - SO que, tot i no destacar per l'altura dels cims, tenen gran importància des del punt de vista hidrogràfic. Aquest sistema muntanyós divideix les conques del Mekong i del Chao Phraya, els rius més importants a Tailàndia.[2] Molts rius tenen les fonts a aquestes muntanyes i el nom Tailandès "Thiokhao Phi Pan Nam" significa "serralada dels esperits que divideixen les aigües", en referència a les antigues divinitats de les muntanyes. Geològicament les muntanyes de Phi Pan Nam tenen molta afinitat amb les Muntanyes de Khun Tan situades a l'oest, i les Muntanyes de Luang Prabang a l'est.[3]

Ecologia

modifica

Ecològicament els boscos d'aquestes serralades i depressions són un refugi per als elefants en certes zones protegides. També són un dels pocs llocs del món a on es troba el paó verd en estat salvatge, animal que prefereix viure a prop d'estanys o cursos d'aigua, lo més lluny possible de les zones d'habitació humana.[4]

La zona es trobava gairebé coberta de boscos fins a mitjan segle xx. Encara n'hi ha boscos tropicals secs amb zones de boscos tropicals humits a algunes parts de les muntanyes. Malgrat les àrees protegides, com els parcs nacionals, hi ha moltes zones sotmeses a l'efecte de vora.[5] El tram de la carretera AH2 entre Uttaradit i Chiang Rai passa pel mig d'aquestes muntanyes.

Referències

modifica
  1. Pic del Doi Luang
  2. «Heritage, Northern Thailand». Arxivat de l'original el 2007-01-26. [Consulta: 26 gener 2007].
  3. «Geology of Thailand - Ministry of Natural Resources and Environment, Bangkok». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 7 febrer 2012].
  4. Brickle, Nick W. «Habitat use, predicted distribution and conservation of green peafowl (Pavo muticus) in Dak Lak Province, Vietnam». Biological Conservation, 105, 2, 2002, pàg. 189. DOI: 10.1016/S0006-3207(01)00182-3.
  5. Development of Integrated Farming for Environment Rehabilitation

Enllaços externs

modifica