Nicolau de Tolentino
Nicolau de Tolentino (Sant'Angelo in Pontano, Marques, ca. 1246- Tolentino, Marques, 10 de setembre de 1305),[1] també conegut com a Patró de les Santes Ànimes, va ser un religiós agustinià i místic italià, venerat com a sant.[2][3]
 Plafó ceràmic del s. XVIII (Sevilla, Museo de Bellas Artes, procedent del convent de Santa María del Pópulo) | |
| Nom original | (it) Nicola da Tolentino  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Nicola di Compagnone, o di Guarutti 1245 Sant'Angelo in Pontano (Itàlia) |
| Mort | 10 setembre 1305 (59/60 anys) Tolentino (Itàlia) |
| Sepultura | Basílica de San Nicola (Tolentino) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere |
| Orde religiós | Agustinians |
| Confessor, monjo | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | Tolentino, Sant'Angelo in Pontano |
| Festivitat | 10 de setembre |
| Iconografia | Hàbit agustí, amb un pa; donant pa a un pobre; amb una bossa de diners; amb un lliri o un crucifix amb lliris; amb una estrella sobre el cap o al pit |
| Patró de | Ànimes del Purgatori; animals, mariners |
Vida
modificaVa néixer a Sant'Angelo in Pontano (Marques). Els seus pares, Compagnone de Guarutti i Amata de Guidiani, no podien tenir fills i van pregar per un al santuari de Sant Nicolau de Bari;[4] quan Amata va quedar prenyada, van decidir de donar el nom del sant al seu fill.[5]
Als 18 anys, Nicolau va fer-se frare a l'Orde de Sant Agustí i va estudiar amb el beat Angelo de Scarpetti. Es feu monjo a Recanati i Macerata, i als 25 va ordenar-se prevere. Allí, va tenir visions on els àngels li deien "A Tolentino", que va interpretar com un senyal: va marxar a Tolentino el 1274, i s'hi estigué la resta de la seva vida.[6]
Va posar-se malalt i va tenir una visió de la Mare de Déu i els sants Agustí d'Hipona i Santa Mònica, que li van dir que mengés un tipus de pa que havia de sucar en aigua. Aquests pans, que ell mateix després repartia durant la pregària, van dir-se pa de Sant Nicolau.
Va treballar per posar pau a la ciutat durant una guerra civil. Va predicar, guaria malalts, visitava presoners, etc. Sempre deia a aquells que ajudava "No digueu res d'això". Tenia visions, especialment de les ànimes del Purgatori; tenia una gran devoció pels que feia poc que havien mort, pregant per les seves ànimes. Era un reconegut exorcista.
Veneració
modificaVa morir el 1305 i va ser canonitzat per Eugeni IV el 1446, tot i que el procés s'havia iniciat en 1325. La seva festivitat és el 10 de setembre. Es considera un sant marià perquè sostenia que havia vist els àngels que transportaven la Santa Casa de Loreto el 1294.
El monestir agustí del Domus Dei de Miralles hi ha un retaules d'Antoine de Lonhy hi ha un retaules hagiogràfic dedicat a la Verge Maria a Sant Agustí i a Nicolau de Torentino[7]
Miracles i llegendes
modificaEs deia que Nicolau havia ressuscitat cent nens morts, entre ells alguns d'ofegats. La llegenda deia que el diable l'havia apallissat amb un pal, que es conservava a la basílica del sant. Era vegetarià; un dia que li van servir una au rostida, va fer el senyal de la creu i l'au va reviure i marxà volant. Va aparèixer al mig d'una tempesta a nou mariners el vaixell dels quals estava a punt de naufragar i els va salvar. També va salvar, amb una aparició, el Palau Ducal de Venècia, que patia un incendi.
-
Estàtua al Pont de Carles de Praga, s. XVIII -
Talla del s. XVII a Santa Maria Incoronata de Milà -
Miracle del sant, fresc del s. XVIII (Milà, S. Maria Incoronata)
Referències
modifica- ↑ Panedas Galindo, Pablo. Sant Nicolau de Tolentino: el primer agustí. Primera edició. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, maig de 2024, p. 23. ISBN 9788491656319.
- ↑ Garesché, E. «St. Nicholas of Tolentino». A: The Catholic Encyclopedia.. Robert Appleton Company, 1911.
- ↑ Critana, Juan González de. Vida y milagros del glorioso confessor S. Nicolas de Tolentino, de la Orden de San Agustin, llamado el milagroso por el Papa ... a la insigne Cofradia y Cófrades de San Nicolas de Tolentino (en castellà). Alonso Martin, 1612.
- ↑ «Nicolau». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-02-1988. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Bornos, Ángel. Los santos más populares (en castellà). Ediciones Robinbook, 2007-05, p. 165. ISBN 978-84-7927-902-8.
- ↑ Panedas, Pablo «Bases documentales para una biografia de san Nicolas de Tolentino». Mayéutica, 32, 73, 2006, pàg. 21–38. DOI: 10.5840/mayeutica2006327320. ISSN: 0210-2900.
- ↑ Molina i Figueras, Joan. Arte, devoción y poder en la pintura tardogótica catalana (en castellà). EDITUM, 1999, p. 50-51. ISBN 978-84-7684-872-2.
Enllaços externs
modifica
- Patrons Saint Index Arxivat 2009-05-01 a Wayback Machine.