Pàrion
Pàrion (grec antic: Πάριον, llatí: Parium) fou una ciutat de Mísia, a la costa de l'Hel·lespont, situada a l'oest de Príapos, a la contrada d'Adrastea.
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Biga (Turquia) i Província de Çanakkale (Turquia) | |||
| ||||
Segons Estrabó va ser una colònia de Milet, Èritres i Paros, però Pausànias només esmenta com a colonitzadors els eritreus. La tradició diu que va rebre el seu nom de Pàrios, un fill de Jàson.[1] Plini el Vell diu que la ciutat que Homer esmenta amb el nom d'Adrastea fa referència a Pàrion, però segurament sí que va existir una ciutat amb el nom d'Adrastea, entre Príapos i Pàrion.
El port de Pàrion era millor que el de Príapos, i per això va augmentar el seu comerç i la seva prosperitat. A l'època d'August, es va convertir en una colònia romana, segons que es dedueix de les monedes i inscripcions. Tenia un altar que es va construir amb les restes d'un temple oracular de l'antiga ciutat d'Adrastea, construït per l'arquitecte Hermocreont, que es descriu com a molt notable per la seva bellesa i ornamentació. Estrabó i Plini el Vell esmenten com a curiositat una família de la ciutat, els ofiògenes, que, igual que els libis psils, tenien la facultat de guarir els que havien rebut la picada d'una serp, simplement tocant a la persona. Heròdot, Xenofont, Claudi Ptolemeu i Apià també esmenten la ciutat.
Dita igualment Kamares (grec medieval: Καμάρες) a l'edat mitjana, podria ser la mateixa ciutat que apareix amb el nom de «Camares» en les fonts medievals catalanes.[2] Correspon a la moderna vila de Kemer (província de Çanakkale), i queden restes de la muralla i un aqüeducte. El nom de Kamares derivaria dels edificis subterranis (καμάραι, 'cambres') que encara s'hi troben.[3]
Referències
modifica- ↑ The Routledge Handbook of The People and Places of Ancient Western Asia. Per Trevor Bryce
- ↑ Ànguelov, 2019, p. 90.
- ↑ Smith, William (ed.). «Parium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 8 abril 2021].
Bibliografia
modifica- Ànguelov, D. The Byzantine Hellene: The Life of Emperor Theodore Laskaris and Byzantium in the Thirteenth Century (en anglès). Cambridge University Press, 2019. ISBN 9781108480710.