Philip K. Dick
Philip Kindred Dick (Chicago, 16 de desembre de 1928 - Santa Ana, Califòrnia, 2 de març de 1982) era un escriptor de ciència-ficció americà. A més a més de quaranta-quatre llibres actualment en impressió, Dick produí un cert nombre de contes i obres menors que es publicaven en revistes pulp. Diverses de les seves històries s'han adaptat a pel·lícules i sèries de televisió com Blade Runner, Minority Report o Desafiament total.[1][2][3][4]
Encara que durant la seva vida va ser reconegut per iguals com Stanisław Lem, Robert A. Heinlein o Robert Silverberg, Dick va rebre poc reconeixement públic fins després de la seva mort.
Biografia
modificaDick i la seva germana bessona, Jane Charlotte Dick, van néixer sis setmanes abans d'hora el 16 de desembre de 1928 a Chicago, Illinois, fills de Dorothy (de soltera Kindred; 1900-1978) i Joseph Edgar Dick (1899-1985), que van treballar per a la Departament d'Agricultura dels Estats Units.[5][6] Els seus avis paterns eren irlandesos. La mort de Jane el 26 de gener de 1929, sis setmanes després del seu naixement, va afectar profundament la vida de Philip, donant lloc al motiu recurrent del bessó fantasma als seus llibres.[5]
La família de Dick es va traslladar més tard a l’àrea de la badia de San Francisco. Quan tenia cinc anys, el seu pare va ser traslladat a Reno, Nevada, i quan Dorothy es va negar a traslladar-se, ella i Joseph es van divorciar. Tots dos van lluitar per la custòdia de Philip, que va ser concedida a Dorothy. Decidida a criar en Philip sola, va agafar una feina a Washington, DC, i s'hi va traslladar amb el seu fill. Philip es va matricular a l'escola elemental John Eaton (1936–1938), completant el segon al quart grau. La seva nota més baixa va ser una C en composició escrita, tot i que un professor va dir que «mostra interès i habilitat per explicar històries». Va ser educat a escoles quàqueres.[7] El juny de 1938, Dorothy i Philip van tornar a Califòrnia, i va ser per aquesta època quan es va interessar per la ciència-ficció. Dick va declarar que va llegir la seva primera revista de ciència-ficció, Stirring Science Stories, el 1940.
Dick va assistir a la Berkeley High School a Berkeley, Califòrnia. Ell i la també autora de ciència-ficció Ursula K. Le Guin anaven a la mateixa classe de 1947, però no es coneixien en aquell moment. Va afirmar haver presentat un programa de música clàssica a KSMO Radio el 1947. De 1948 a 1952, va treballar a Art Music Company, una botiga de discos a Telegraph Avenue.
Va assistir a la Universitat de Califòrnia, Berkeley des de setembre de 1949 fins a l'11 de novembre de 1949, i finalment va rebre un acomiadament honorífic de l'1 de gener de 1950. No el van declarar llicenciat i va fer classes d'història, psicologia, filosofia i zoologia. Dick va abandonar a causa dels problemes d'ansietat, segons les memòries de la seva tercera dona, Anne. També diu que no li agradava la formació obligatòria del ROTC. A Berkeley, es va fer amic del poeta Robert Duncan i del poeta i lingüista Jack Spicer, que va donar idees a Dick per a una llengua marciana.
A través dels seus estudis de filosofia, creia que l'existència es basa en la percepció humana interna, que no es correspon necessàriament amb la realitat externa. Es va descriure a si mateix com un panenteista acòsmic, cosa que va explicar en el sentit que «no crec que l'univers existeixi. Crec que l'únic que existeix és Déu i ell és més que l'univers. L'univers és una extensió de Déu en l'espai i en el temps, aquesta és la premissa de la qual parteixo en el meu treball, que l'anomenada realitat és una il·lusió massiva que a tots hem de creure per raons totalment obscures». Després de llegir les obres de Plató i reflexionar sobre les possibilitats dels regnes metafísics, va arribar a la conclusió que, en cert sentit, el món no és del tot real i no hi ha manera de confirmar si hi és realment. Aquesta pregunta va ser un tema en moltes de les seves novel·les.
Estil literari
modificaPresagiant el subgènere cyberpunk, Dick portà el món corrupte de Califòrnia a molts dels seus treballs, que exploraven temes sociològics i polítics a les seves primeres novel·les i històries mentre que el seu treball posterior tractava les drogues i la teologia, dibuixant les seves pròpies experiències de vida en novel·les com A Scanner Darkly ('un escàner foscament') i VALIS. Els universos alternatius i els simulacres eren mecanismes de trama comuns, amb mons ficticis habitats per gent treballadora comuna, més que les elits galàctiques. «No hi ha cap heroïcitat als llibres de Dick», escrivia Ursula K. Le Guin, «però hi ha herois. Ens recorda a Charles Dickens: el que compta és l'honradesa, constància, bondat i paciència de la gent corrent».
La seva novel·la The Man in the High Castle ('L'home al castell alt') salvava els gèneres d'història alternativa i ciència-ficció, aconseguint el 1963 un Premi Hugo a la millor novel·la.[8] Flow My Tears, The Policeman Said ('Flueixen les meves llàgrimes, deia el policia'), una novel·la sobre una celebritat que desperta en un univers paral·lel on és completament desconegut, va guanyar el 1975 el Premi John W. Campbell Memorial per a la millor novel·la.[8] En aquestes històries, Dick escrivia sobre gent que estimava, posant-los en mons ficticis on es qüestionava la realitat d'idees i institucions. Dick escrivia: «En la meva escriptura fins i tot qüestiono l'univers; em pregunto fins i tot si és real, i em pregunto si tots nosaltres som reals».
Les històries de Dick sovint baixen al nivell de fantasies surrealistes, amb personatges que descobreixen que el seu món diari és una il·lusió, que emanen o d'entitats externes o de les vicissituds d'un narrador de poca confiança. Charles Platt escriu: «Tot el seu treball comença amb la suposició bàsica que no hi pugui haver una realitat objectiva, senzilla i única. Tot és una qüestió de percepció. La realitat està subjecta a canviar sota els seus peus. Un protagonista es pot trobar realitzant el somni d'una altra persona, o pot ingressar a un estat provocat per la droga que de fet té més sentit que el món real, o pot creuar a un univers completament diferent».[9]
Aquests temes característics d'atmosfera de paranoia que generen es descriuen a vegades com 'Dickians' o 'Phildickians'.
Obres
modificaConfessions of a Crap Artist (1959) (traducció catalana: Confessions d'un artista de merda, ISBN 978-84-16804-80-1)
K. Dick a la cultura
modificaEmmanuel Carrère feu un biopic sobre Philip K. Dick.
Referències
modifica- ↑ Barnett, David. «The endless adaptability of Philip K Dick» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Stoffman, Judy "A milestone in literary heritage" Toronto Star (10 de febrer de 2007) Arxivat 2012-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Library of America Philip K. Dick: Four Novels of the 1960s Arxivat 2008-04-15 a Wayback Machine.
- ↑ Associated Press "Library of America to issue volume of Philip K. Dick" Arxivat 2012-01-13 a Wayback Machine. USA Today (28 de novembre de 2006)
- ↑ 5,0 5,1 Kucukalic, Lejla. Philip K. Dick: canonical writer of the digital age. Taylor and Francis, 2008, p. 27. ISBN 978-0-415-96242-1.
- ↑ Sutin, Lawrence. «Philip K. Dick». Author – Official Biography. Philip K. Dick Trust. Arxivat de l'original el 10 d’abril de 2008. [Consulta: 14 d’abril 2008].
- ↑ Vitale, Joe. «Interview with Philip K. Dick». Philip K. Dick – Official Site. Arxivat de l'original el 8 d’abril de 2012. [Consulta: 6 maig 2012].
- ↑ 8,0 8,1 «Philip K. Dick, Won Awards For Science-Fiction Works» (en anglès). NY Times, 03-03-1982 [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Platt, Charles. (1980). Dream Makers: The Uncommon People Who Write Science Fiction. Berkley Publishing. ISBN 0-425-04668-0
Vegeu també
modifica- Ubik.
Enllaços externs
modifica
- Robots, androides i replicats
- Un androide dona vida al desaparegut autor de Blade Runner Arxivat 2006-03-09 a Wayback Machine.
- Pàgina oficial Arxivat 2004-10-30 a Wayback Machine. (anglès)
- Web de A Scanner Darkly. (anglès)
- The Philip K. Dick Bookshelf, Bibliografia. (anglès)