Porridge
Porridge (també dit porage, parritch, etc.)[1] és el nom anglès per a unes farinetes fetes bullint civada (en flocs, farina o trossejada) o uns altres cereals amb aigua, llet, o totes dues coses. El resultat és una pasta consistent on podem afegir llavors, fruits secs o trossos de fruita. Sovint es cuina o se serveix amb aromes afegits com sucre, mel, fruita o xarop per fer un cereal dolç, o es pot barrejar amb espècies, carn, o verdures per fer un plat salat. Normalment se serveix calent en un bol, depenent de la seva consistència. Es pot fer servir uns altres cereals o lleguminoses, però llavors té uns altres noms, com polenta o gofio.
 Porridge amb llet  | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Europa i Àfrica |
| Gastronomia | gastronomia de Rússia i gastronomia de Suècia |
| Detalls | |
| Tipus | producte alimentari, plat i kasha (en)  |
| Ingredients principals | cereal |
El porridge de civada i sèmola és la varietat més populars en molts països. A més de la civada hi pot haver arròs, blat, ordi, dacsa, o lleguminoses com el pèsol porpra (Pisum sativum var. arvense). El gruel és semblant al porridge, però és més aviat una beguda, que era molt habitual a l'era victoriana del segle xix.
Nutrició
modificaUn plat porridge de civada té molts nutrients com hidrats de carboni complexos, és molt ric en fibra soluble, àcids grassos omega-6, vitamines grup B i E i, finalment, és ric en magnesi, zinc, potassi, calci i ferro.[2]
Els beneficis nutricionals de les farinetes s'estenen al rendiment atlètic. Els hidrats de carboni complexos de la civada proporcionen un flux constant d'energia, reduint el risc de fatiga durant l'activitat física prolongada.[3] Un aliment amb un índex glucèmic baix, com la civada, ofereix energia sostinguda, convertint-lo en un àpat ideal abans de l'entrenament.[4]
El contingut de fibra de la civada també contribueix a la salut intestinal, ja que afavoreix un microbioma intestinal saludable, crucial per a l'absorció de nutrients i la salut digestiva general. La investigació suggereix que un microbioma ben equilibrat pot millorar el rendiment atlètic en general, tot i que es necessiten més estudis en aquest àmbit.[5]
A més, la civada conté antioxidants, incloent les avenantramides, que han demostrat reduir la inflamació en el cos. Aquests compostos poden millorar la recuperació i ajudar a prevenir lesions induïdes per l'exercici.[6][7]
Tant per a atletes com per a no atletes, les farinetes poden ser una eina valuosa per al control del pes. El seu alt contingut en fibra promou la sacietat, ajudant a reduir la ingesta total de calories sense sacrificar nutrients essencials.[8]
Història
modificaHistòricament, el porridge, o les farinetes de la cuina catalana i occitana, eren un aliment bàsic a Europa, Àfrica i Àsia, és a dir, comú a totes les societats agrícoles que practiquen el cultiu de cereals a partir del període neolític.[9]
El porridge ha estat tradicionalment associat a Escòcia, possiblement perquè la civada es pot cultivar amb èxit en sòls marginals.[10] i, per extensió, el porridge era un aliment tradicional del nord d'Europa[11] i de Rússia. El cereal més comú per fer-ne era l'ordi, però se'n feien amb altres grans i pèsols grocs, depenent de les condicions locals, és a dir, del que tenien a mà, amb carns, cultius d'arrels, verdures i herbes afegides per a donar gust. El porridge es podria cuinar en un bullidor metàl·lic o escalfar-se en un recipient de terrissa.
També en donaven per esmorzar als reclusos en el sistema penitenciari britànic durant el segle XIX i principis del segle XX, i d'aquesta manera l'expressió del slang "doing porridge" volia dir en argot estar a la presó.[12][13]
Després de la Guerra Civil espanyola, les farinetes, fetes de farina de blat o de blat de moro, foren un plat bàsic de la mainada de les classes populars, es menjaven per a esmorzar i per a sopar. Les farinetes es cuinaven amb farina, aigua, un pessic de sal i un raig escadusser d’oli; aportaven nutrients de digestió lenta que solien enganyar la gana.[14]
Actualment, el porridge es menja, sobretot, per esmorzar, sovint s'hi afegeix sal, mantega, sucre, llet, o nata. Al Carib anglòfon s'hi afegeix canyella, nou moscada, sucre sense refinar, i essència d'ametlles. Alguns fabricants de cereals per esmorzar com Scott's Porage Oats, venen porridge ja fet. El porridge és una de les maneres més fàcils de pair els cereals o lleguminoses, i a moltes cultures es fa servir per a la recuperació dels malalts. També en mengen els esportistes.
Vegeu també
modifica
Referències
modifica- ↑ Oxford English Dictionary.
- ↑ «Porridge de Civada! L’esmorzar més energètic». Bioeco. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ Thomas, D. Travis; Erdman, Kelly Anne; Burke, Louise M. «Position of the Academy of Nutrition and Dietetics, Dietitians of Canada, and the American College of Sports Medicine: Nutrition and Athletic Performance». Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics, 116, 3, 3-2016, pàg. 501–528. DOI: 10.1016/j.jand.2015.12.006. ISSN: 2212-2672. PMID: 26920240.
- ↑ Jenkins, D. J.; Wolever, T. M.; Taylor, R. H.; Barker, H.; Fielden, H. «Glycemic index of foods: a physiological basis for carbohydrate exchange». The American Journal of Clinical Nutrition, 34, 3, 3-1981, pàg. 362–366. DOI: 10.1093/ajcn/34.3.362. ISSN: 0002-9165. PMID: 6259925.
- ↑ Clarke, Siobhan F.; Murphy, Eileen F.; O'Sullivan, Orla; Lucey, Alice J.; Humphreys, Margaret «Exercise and associated dietary extremes impact on gut microbial diversity». Gut, 63, 12, 12-2014, pàg. 1913–1920. DOI: 10.1136/gutjnl-2013-306541. ISSN: 1468-3288. PMID: 25021423.
- ↑ Nie, Lin; Wise, Mitchell L.; Peterson, David M.; Meydani, Mohsen «Avenanthramide, a polyphenol from oats, inhibits vascular smooth muscle cell proliferation and enhances nitric oxide production». Atherosclerosis, 186, 2, 6-2006, pàg. 260–266. DOI: 10.1016/j.atherosclerosis.2005.07.027. ISSN: 0021-9150. PMID: 16139284.
- ↑ Guo, Weimin; Wise, Mitchell L.; Collins, F. William; Meydani, Mohsen «Avenanthramides, polyphenols from oats, inhibit IL-1beta-induced NF-kappaB activation in endothelial cells». Free Radical Biology & Medicine, 44, 3, 01-02-2008, pàg. 415–429. DOI: 10.1016/j.freeradbiomed.2007.10.036. ISSN: 0891-5849. PMID: 18062932.
- ↑ Slavin, Joanne L. «Dietary fiber and body weight». Nutrition (Burbank, Los Angeles County, Calif.), 21, 3, 3-2005, pàg. 411–418. DOI: 10.1016/j.nut.2004.08.018. ISSN: 0899-9007. PMID: 15797686.
- ↑ de Castellet, Laura. «Farinetes neolítiques». Sàpiens.
- ↑ Welch, R.W.. The Oat Crop: Production and Utilization. Dordrecht: Springer Science & Business Media, 1995, p. 15–16. ISBN 978-0412373107.
- ↑ Monk, Mick «Oats: the superfood of early medieval Ireland». Archaeology Ireland, 25, 1, 2011, pàg. 36-39.
- ↑ Martin Belam. «Porridge no longer on the menu for those doing porridge» (en anglès). Guardian, 01-05-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Bill Robinson. «The Best of British Prison Food 1» (en anglès). Food Reference. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Masafrets i Aymà, Núria «Les farinetes, plat estrella de la classe treballadora. El que menjaven les classes populars a la postguerra i la dècada de 1950». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 107, 2013, pàg. 24-30.