Primera Guerra Samnita

La Primera guerra Samnita va ser un conflicte armat entre la república romana i els samnites datada entre l'any 343 aC i el 341 aC.

Infotaula de conflicte militarPrimera Guerra Samnita
Guerres samnites Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data343 aC - 341 aC
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
EscenariItàlia
LlocSàmnium Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana
CampanyaGuerres Samnites
antiga Roma i Samnita Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
República de Roma
Càpua
Samnites
Cronologia

Antecedents

modifica

Quan els samnites en guerra contra els campanis van atacar als sidicins (sidicini), veïns i aliats de Càpua, van demanar ajut a Cumes i altres ciutats de la Campània. L'exèrcit que van enviar va ser derrotat pels samnites, i aquesta ciutat va demanar ajut a Roma. El Senat romà va oferir només la mediació perquè tenien un tractat d'aliança amb el Samni, però llavors Càpua es va entregar a Roma i els romans quedaven obligats a defensar-la. Probablement tot va ser una estratagema dels romans que van entrar al territori dels sidicins per controlar més fàcilment a Càpua i tancar la sortida al mar del poder emergent samnita.[1]

La guerra

modifica

La guerra es va declarar inevitablement el 343 aC però durant els primers mesos no hi va haver combats. Els romans es van aliar amb els pobles del Latium i la Campània contra els samnites.

Quan Marc Valeri Corvus i Aule Corneli Cos Arvina van ser nomenats cònsols van portar un exèrcit a Campània. Marc Valeri Corvus va vèncer a la batalla del Mont Gaurus, una batalla especialment decisiva a les portes de Càpua completada per la derrota de les restes de l'exèrcit samnita a la batalla de Suèssula, i Aule Corneli Cos Arvina va vèncer a la batalla de Saticula. L'exèrcit romà, amb forta presència dels llatins auxiliars, es va amotinar a Lautulae i va proclamar Marc Valeri Corvus com a dictador per marxar contra Roma, però Corvus no va acceptar i va poder acabar amb el motí.[2] El 341 aC es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la victòria romana, deixava als sidiquins abandonats.[3][4]

Conseqüències

modifica

Els pobles de la lliga llatina van enviar l'any 340 aC una ambaixada al senat romà a demanar la formació d'una sola república entre Roma i el Laci, amb les dues parts al mateix nivell i amb la negativa romana va esclatar la Guerra llatina. Els llatins van combatre al costat dels campanis mentre Roma es va canviar de bàndol, unint-se als samnites per atacar els llatins.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques. París: PUF, 1993, p. 321-327. ISBN 9782130457015. 
  2. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII 15.
  3. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII 17.
  4. Hinard, François (ed.). Histoire romaine des origines à Auguste. París: Fayard, 2000, p. 256, 258-261. ISBN 9782213031941.