Concino Concini: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Nobles de França usant HotCat |
m Afegida Categoria:Militars italians usant HotCat |
||
Línia 33: | Línia 33: | ||
[[Categoria:Mariscals de França]] |
[[Categoria:Mariscals de França]] |
||
[[Categoria:Reis de França]] |
[[Categoria:Reis de França]] |
||
[[Categoria:Militars italians]] |
|||
[[bg:Кончино Кончини]] |
[[bg:Кончино Кончини]] |
Revisió del 11:17, 8 ago 2012
Retrat de Concino Concini, pintura de Daniel Dumonstier. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 novembre 1569 Florència (Itàlia) |
Mort | 24 abril 1617 (47 anys) París |
Causa de mort | homicidi |
Activitat | |
Camp de treball | Política |
Ocupació | polític, ministre |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | mariscal de França |
Altres | |
Títol | Marcgravi |
Cònjuge | Léonora Dori |
Pare | Giovan Battista Concini |
Germans | Cosimo Concini Lucrezia Concini |
Premis | |
Concino Concini (Florència, Itàlia, 1575 - París, França, 24 d'abril de 1617) fou un militar italià afincat a França.
Fill d'un senador de Florència, acompanyà el 1600 Maria de Mèdici, després del seu enllaç amb Enric IV de França a la cort francesa, on es casà amb Leonor Galligai, cambrera molt influent de Maria.
Quan després de la mort d'Enric IV el 1610 fou anomenada Maria regent del regne, augmentà la seva influència per ser favorit d'aquesta. La regent l'anomenà marquès d'Ancre, i, a pesar de no haver assistit a cap campanya, aconseguí el 1614 el nomenament de Mariscal de França.
Agraciat amb amb més de 30 elevats càrrecs, reunia anualment dos milions de francs, i a més s'embutxacà en pocs anys més de tres milions de francs en propietats i joies. Desplegà un luxe extraordinari, però fou odiat pel poble. Malgrat tot, tractaren en va d'enderrocar-lo el 1613, els ducs de Bouillon, Mayenne, Nevers, Longueville i el príncep Condé.
Però en veure el jove rei Lluís XIII sotmès a la pobresa, i fins i tot mals tractes per causa d'Ancre, el féu assassinar d'un tret de pistola pel capità de la Guàrdia, Vitry, en passar Ancre pel pont del palau del Louvre el 24 d'abril de 1617.
La seva esposa Leonor fou acusada d'haver intervingut en l'assassinat d'Enric IV i d'haver exercit fetillera influència sobre la reina, pel qual fou condemnada a mort com a bruixa i decapitada el 8 de juliol de 1617.
Bibliografia
- Volum núm. 14, pàg. 980, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4514-6)