Vés al contingut

Decameró: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Bot elimina espais sobrants
 
(19 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu3|l'obra literària de Giovanni Boccaccio|la pel·lícula de Pasolini|El Decameró}}
{{vegeu3|l'obra literària de Giovanni Boccaccio|la pel·lícula de Pasolini|El Decameró}}
{{Infotaula de llibre|Conjuge=Mercedes Amatist}}
{{Infotaula llibre}}
El '''''Decameró''''' (en [[italià]]: '''''Decameron''''', '''''Decamerone'''''; paraula composta a partir del [[grec]] δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la [[literatura medieval]] europea. Escrita en toscà per [[Giovanni Boccaccio]] durant els anys [[1350]] i [[1353]], consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.
'''''El Decameró''''' (en [[italià]]: '''''Decameron''''', '''''Decamerone'''''; paraula composta a partir del [[grec]] δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la [[literatura medieval]] europea. Escrita en [[toscà]] per [[Giovanni Boccaccio]] durant els anys [[1350]] i [[1353]], consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.<ref>{{ref-llibre| títol = Gran Enciclopèdia Catalana| cognom = DRo| capítol = el Decameró| urlcapítol= https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-decamero|lloc= Barcelona | editorial = Grup Enciclopèdia}}</ref>


Boccaccio tenia una formació i bagatge vastíssims. Sovint sota el que pareix un senzill argument d'embolics i trifurques, s'hi amaga tota una segona dimensió filosòfica i erudita. Es compleix a la perfecció, doncs, el principi de qualsevol ''exemplum'' moralitzador, el d'instruir tot divertint.<ref name=esculies>{{Ref-publicació|cognom=Esculies|nom=Joan|article=El 'Decameró', un viatge amb aprenentatge|publicació=Sàpiens|url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-medieval/el-decamero-un-viatge-amb-aprenentatge_201562_102.html|data=2015|consulta=2023-08-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230812153914/https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-medieval/el-decamero-un-viatge-amb-aprenentatge_201562_102.html|arxiudata=2023-08-12}}</ref> «El fet que la narració contingui una àmplia varietat temàtica, des de l'amor, el sexe i l'atzar fins a la tristesa, fa que la lectura del 'Decameró' esdevingui ben entretinguda.»<ref name=esculies/>
Durant la [[pesta negra]] de [[1348]] a [[Florència]], Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una ''villa''. Allí es dedicaran exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripècia dels joves o [[història marc]] és tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari d'''exempla'' al més pur estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'[[humanisme]]. La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses... En tots ells es repeteixen abundants tòpics i es mostren algunes concepcions filosòfiques i literàries de l'època, el xoc entre la nova sensibilitat humanista i l'arrelat teologisme. Cal recordar que la formació i bagatge de Boccaccio són vastíssims i que sovint el que se'ns mostra com un senzill argument d'embolics i trifurques amaga sota aquesta pell lúdica i irreflexiva tota una segona dimensió filosòfica i erudita. Es compleix a la perfecció, doncs, el principi de qualsevol ''exemplum'' moralitzador, el d'instruir tot divertint. La influència d'aquesta obra és immensa, i tant per la seva qualitat intrínseca (en el contingut, però també en la forma, en l'estil elegantíssim de Boccaccio) com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors (de [[Joanot Martorell]] a [[Jean de La Fontaine]], de [[Matteo Bandello]] a [[Miguel de Cervantes]]), se'l considera un gran clàssic.


La influència d'aquesta obra és immensa. Tant per la seva qualitat intrínseca, en el contingut, però també en la forma, en l'estil elegantíssim de Boccaccio, com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors. Ha influenciat escriptors de [[Joanot Martorell]]<ref name=eusebi/> a [[Jean de La Fontaine]],<ref>{{Ref-publicació|article=Genèse historique de la poétique lafontainienne de la fable : le rôle des “humanistes” florentins|url=https://www.persee.fr/doc/lefab_0996-6560_2002_num_14_1_1082|publicació=Le Fablier. Revue des Amis de Jean de La Fontaine|data=2002|pàgines=55–61|volum=14|exemplar=1|doi=10.3406/lefab.2002.1082|nom=Fanny|cognom=Népote-Desmarres}}</ref> de [[Matteo Bandello]]<ref>{{Ref-publicació|article=Le parole del racconto dopo Boccaccio|url=https://riviste.unimi.it/index.php/carteromanze/article/view/9927|publicació=Carte romanze|data=2018-08-11|pàgines=7)|volum=Boccaccio: gli antichi e i moderni (Biblioteca di Carte Romanze|doi=10.13130/2282-7447/9927|llengua=it|nom=Elisabetta|cognom=Menetti}}</ref> a [[Miguel de Cervantes]]<ref>{{Ref-publicació|article=Boccaccio y Cervantes: posibles fuentes italianas de La cueva de Salamanca|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3859576|publicació=Quaderns d'italià|data=2009|issn=1135-9730|pàgines=77–97|exemplar=14|nom=María|cognom=Hernández Esteban}}</ref> i és un gran clàssic de la literatura.
⚫
== Les jornades ==
⚫
[[Fitxer:Boccaccio - Decameron, MCCCCLXXXXII ad di XX de giugno - 3852856 Scan00015.tif|esquerra|miniatura|''Decameron'', 1492]]
⚫
[[Fitxer:Sandro Botticelli 075.jpg|esquerra|miniatura|''Decameron'', ''[[Nastagio dels Onesti]]'', pintura de [[Sandro Botticelli]] de [[1487]]]]


== Argument ==
[[Fitxer:Decamerone Boccaccio - Decameron Giovanni Boccaccio 1429 Catalan translation.jpg|miniatura|Versió catalana de l'any 1429 del ''Decameró'' de Giovanni Boccaccio. Aquesta traducció es va acabar d'escriure a Sant Cugat del Vallès el 5 d'abril de 1429. Es va reeditar a Barcelona l'any 1926]]Durant la pandèmia de la [[pesta negra]] de [[1348]] a [[Florència]], Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una ''vil·la''. Allí es dediquen exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, contant-se històries tots plegats. L'[[història marc]] és tan sols l'excusa per fer l'inventari d'''exempla'' al més pur estil medieval, si bé amb una sensibilitat pròpia de l'[[humanisme]] naixent, del qual Boccaccio és un precursor.<ref name="eusebi" /> Les històries són el vertader nucli de l'obra.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.tnc.cat/ca/decamero|títol=Decameró|editor=Teatre Nacional de Catalunya|data=2020}}</ref>

La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses… S'hi repeteixen en tots abundants tòpics i es mostren algunes concepcions filosòfiques i literàries de l'època, el xoc entre la nova sensibilitat humanista i l'arrelat dogmatisme teològic.

⚫
=== Les jornades ===
A cada jornada hi ha un rei que marca el tema dels contes del dia. Les set noies i els tres macips que s'expliquen les cent històries són:
A cada jornada hi ha un rei que marca el tema dels contes del dia. Les set noies i els tres macips que s'expliquen les cent històries són:
* '''Pampinea''': és la més gran de la ''brigata'', amb vint-i-set anys. Reina el primer dia. Pren sempre la iniciativa.
* '''Pampinea''': és la més gran de la ''brigata'', amb vint-i-set anys. Reina el primer dia. Pren sempre la iniciativa.
Línia 14: Línia 18:
* '''Neifile''': reina el tercer dia. Destaca per la seva [[bellesa]].
* '''Neifile''': reina el tercer dia. Destaca per la seva [[bellesa]].
* '''Filostrato''': un dels nois. Regna durant la quarta jornada. És profundament malenconiós.
* '''Filostrato''': un dels nois. Regna durant la quarta jornada. És profundament malenconiós.
* '''Fiammetta''': reina el cinquè dia. Hi ha qui veu en ella el retrat d'una dona real, Maria d'Aquino. Intel·ligent, bella i decidida, segons alguns estudiosos és una figura que es repeteix en Boccaccio i que equivaldria a la Beatrice de [[Dante]] o la Laura de [[Petrarca]].
* '''Fiammetta''': reina el cinquè dia. Hi ha qui hi veu el retrat d'una dona real, Maria d'Aquino. Intel·ligent, bella i decidida, segons alguns estudiosos és una figura que es repeteix en Boccaccio i que equivaldria a la Beatrice de [[Dante]] o la Laura de [[Petrarca]].
* '''Elissa''': reina la sisena jornada. Assenyada i prudent, d'una dignitat no exempta d'aristocràcia. Malgrat tot, considera que la dona necessita estar sota les regnes d'un home per tal d'obrar correctament.
* '''Elissa''': reina la sisena jornada. Assenyada i prudent, d'una dignitat no exempta d'aristocràcia. Malgrat tot, considera que la dona necessita estar sota les regnes d'un home per tal d'obrar correctament.
* '''Dioneò''': rei la setena jornada, resulta un personatge força transgressor. No s'adapta mai al tema de cada jornada sinó que explica una història lliurement, sense relació amb les precedents i les que segueixen. Demostra no guiar-se per les convencions corteses tan arrelades en els altres.
* '''Dioneò''': rei la setena jornada, resulta un personatge força transgressor. No s'adapta mai al tema de cada jornada sinó que explica una història lliurement, sense relació amb les precedents i les que segueixen. Demostra no guiar-se per les convencions corteses tan arrelades en els altres.
* '''Lauretta''': paradigma de justícia i submissió femenina a l'home, regna durant el vuitè dia.
* '''Lauretta''': paradigma de justícia i submissió femenina a l'home, regna durant el vuitè dia.
* '''Emilia''': reina la novena jornada, és altament narcisista. Dona senyals d'un cert egocentrisme i té una peculiar relació amb Dioneò, tan sols insinuada per l'autor.
* '''Emilia''': reina la novena jornada, és altament narcisista. Dona senyals d'un cert egocentrisme i té una peculiar relació amb Dioneò, tan sols insinuada per l'autor.
* '''Panfilo''': el darrer regnat, el del desè dia, recau sobre seu. El seu nom en grec significa "el que ho estima tot", i efectivament dona senyals d'un gran "amor per l'amor", d'un cert apassionament. Les seves històries acostumen a tenir un marcat missatge i es presten a múltiples interpretacions.
* '''Panfilo''': el darrer regnat, el del desè dia, recau sobre seu. El seu nom en grec significa «el que ho estima tot», i efectivament dona senyals d'un gran amor apassionat per l'amor. Les seves històries acostumen a tenir un marcat missatge i es presten a múltiples interpretacions.


Els temes de cada jornada són
=== Els temes ===
# Els contes preferits de cada personatge
# Els contes preferits de cada personatge
# Personatges perseguits però que acaben assolint la felicitat
# Personatges perseguits però que acaben assolint la felicitat
# Contes centrades a aconseguir allò estimat amb esforç
# Contes centrats a obtenir allò estimat amb esforç
# Amors desgraciats
# Amors desgraciats
# Històries marcades per l'atzar
# Històries marcades per l'atzar
Línia 33: Línia 37:
# Grans proeses
# Grans proeses


== Enllaços externs ==
== Traduccions ==
El ''Decameró'' de Boccaccio es va ser traduît al català una primera vegada l'any 1429 a Sant Cugat del Vallès.<ref>{{Ref-publicació|article=Les traduccions catalanes del Decameró|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5058311|publicació=Quaderns d'italià|data=2014|issn=1135-9730|pàgines=109–124|exemplar=19|nom=Francesc|cognom=Vallverdú Canes}}</ref> Es va reeditar amb una introducció de [[Carles Riba i Bracons]] a Barcelona l'any 1926.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Boccacció|nom=Joan|títol=Decameró|llengua=català, traduït de l'italià|data=1926|editorial=Barcino|lloc=Barcelona|enllaçautor2=Carles Riba i Bracons|nom2=Carles (intro)|cognom2=Riba i Bracons|pàgines=190|isbn=978-84-7226-238-6|col·lecció=Els nostres clàssics|volum=(2 volums)}}</ref> Com diu Francesc Vallverdú «el manuscrit del segle xv respon a la mentalitat traductorial de l’època: més que una traducció tal com l’entenem avui, consistia quasi sempre en una veritable reelaboració del text, un anostrament molt deliberat» que correspons a les normes de traducció d'avui.{{Sfn|Vallverdú|2014|p=112}}

El 2018 es va publicar la primera edició en català modern, obre pòstuma de [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Capmany]] (1918-1991) a l'ocasió del centenari de Capmany. Era probablement un encàrrec de [[Salvador Espriu i Castelló|Salvador Espriu]]<ref>{{Ref-web|títol=Maria Aurèlia Capmany i la traducció : a propòsit de la seva traducció i edició inèdita del Decameró|url=http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/3440|consulta=2023-08-12|editor=Ateneu Barcelonès|data=2018|obra=Arxiu de la paraula de l'Ateneu Barcelonès|format=àudio}}</ref> i data probablement del 1967.<ref name=eusebi>{{Ref-publicació|cognom=Coromina|nom=Eusebi|article=''El Decameró'', vicissituds de la primera traducció al català modern|publicació=Visat|data=novembre 2018|exemplar=26|url=https://visat.cat/traduccions-literatura-catalana/esp/articles/121/217/-/4/teatro/maria-aurelia-capmany.html}}</ref> Capmany va acabar el treball devers 1968, però l'editorial Llibres de Sinera va tancar el mateix any i l'obra va quedar als calaixos.<ref name="eusebi" /> El 1983 l’editorial Laia va decidir de publicar-la. Capmany va revisar el seu text però l'editorial no el va publicar quan es van adonar que [[Francesc Vallverdú]] ja tenia l’encàrrec de traduir-lo per a Edicions 62, que la va publicar el 1984.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bobbacció|nom=Giovanni|títol=El Decameró|edició=edició 2008|llengua=català traduït de l'italià|data=1984|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|nom2=Francesc|cognom2=Vallverdú Canes|enllaçautor2=Francesc Vallverdú i Canes|col·lecció=La butxaca}}</ref>

== Versions ==
La versió més coneguda va ser el film de [[Pier Paolo Pasolini]] ''[[El Decameró]]'' de 1971.<ref>{{citar ref|títol=El Decameró|editor=esadir.cat|url=http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/El_Decamero}}</ref> El 2020, el teatre Nacional de Catalunya en va fer una versió teatral.<ref name=":0" />

== Galeria d'imatges ==
<gallery>
⚫
Boccaccio - Decameron, MCCCCLXXXXII ad di XX de giugno - 3852856 Scan00015.tif|''Decameron'', 1492
⚫
Sandro Botticelli 075.jpg|''Decameron'', ''Nastagio dels Onesti'', pintura de Sandro Botticelli de 1487
</gallery>

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Boccaccio|nom=Giovanni |url=https://it.wikisource.org/wiki/Decameron| editor = editat per Aldo Francesco Massera|llengua= italià| títol = Il Decameron |lloc= Bari| editorial = Laterza & figli| data =1927| format = llibre electrònic gratuït}}
* {{Ref-llibre|cognom=Boccaccio|nom=Giovanni|títol=Decameró|url=https://drive.google.com/file/d/1HgWsXJngrTVxNev9HXRSTwCFIGp763nE/view?pli=1|llengua=català, traduït de l'italià|data=2018|editorial=Punctum|lloc=Maó, Lleida|pàgines=636|isbn=978-84-948093-3-0|cognom2=Capmany|nom2=Maria Aurèlia|enllaçautor2=Maria Aurèlia Capmany i Farnés|editor=Carles Biosca, Eusebi Coromina & Joan-Francesc Silvente}}{{Enllaç no actiu|date=de març 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* {{Ref-llibre|cognom=Boccaccio|nom=Giovanni|títol=Deu del Decameró|llengua=català traduït de l'italià|data=2011|editorial=Educaula|pàgines=200|isbn=Deu del Decameró|cognom2=Arenas|nom2=Carme (trad.)|col·lecció=''Les Eines'' núm. 71}} (florilegi de deu contes)
{{commonscat}}
{{commonscat}}

* [https://it.wikisource.org/wiki/Decameron Decameron], text complet del ''Decameró'' en italià.
* [http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ita/bocca/decanota.htm El llibre sencer del Decameró] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080122134225/http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ita/bocca/decanota.htm |date=2008-01-22 }} {{es}}
* [http://digilander.libero.it/opere_di_boccaccio/index.html Giovanni Boccaccio] Text complet del Decameró en {{it}} i {{en}} (versions comparades).


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
Línia 46: Línia 68:
[[Categoria:Novel·les medievals]]
[[Categoria:Novel·les medievals]]
[[Categoria:Obres literàries del segle XIV]]
[[Categoria:Obres literàries del segle XIV]]
[[Categoria:Novel·les curtes]]

Revisió de 05:45, 24 set 2024

Aquest article tracta sobre l'obra literària de Giovanni Boccaccio. Si cerqueu la pel·lícula de Pasolini, vegeu «El Decameró».
Infotaula de llibreDecameró
(it) Il Decameron, cognominato Prencipe Galeotto Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i recull de contes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGiovanni Boccaccio Modifica el valor a Wikidata
LlenguaItalià medieval Modifica el valor a Wikidata
PublicacióItàlia, República de Florència i Sacre Imperi Romanogermànic
Creació1349 ↔ 1353
Format perProem (en) Tradueix
Day 7 (en) Tradueix
Day 6 (en) Tradueix
Day 8 (en) Tradueix
Day 9 (en) Tradueix
Day 10 (en) Tradueix
Day 5 (en) Tradueix
Day 3 (en) Tradueix
Day 4 (en) Tradueix
Day 1 (en) Tradueix
Day 2 (en) Tradueix
Conclusion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Peronella
brigata (en) Tradueix
Bonifaci VIII
Agilulf
Giotto di Bondone
Lisabetta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorència Modifica el valor a Wikidata
Altres
OCLC58887280 Modifica el valor a Wikidata

El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea. Escrita en toscà per Giovanni Boccaccio durant els anys 1350 i 1353, consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.[1]

Boccaccio tenia una formació i bagatge vastíssims. Sovint sota el que pareix un senzill argument d'embolics i trifurques, s'hi amaga tota una segona dimensió filosòfica i erudita. Es compleix a la perfecció, doncs, el principi de qualsevol exemplum moralitzador, el d'instruir tot divertint.[2] «El fet que la narració contingui una àmplia varietat temàtica, des de l'amor, el sexe i l'atzar fins a la tristesa, fa que la lectura del 'Decameró' esdevingui ben entretinguda.»[2]

La influència d'aquesta obra és immensa. Tant per la seva qualitat intrínseca, en el contingut, però també en la forma, en l'estil elegantíssim de Boccaccio, com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors. Ha influenciat escriptors de Joanot Martorell[3] a Jean de La Fontaine,[4] de Matteo Bandello[5] a Miguel de Cervantes[6] i és un gran clàssic de la literatura.

Argument

[modifica]
Versió catalana de l'any 1429 del Decameró de Giovanni Boccaccio. Aquesta traducció es va acabar d'escriure a Sant Cugat del Vallès el 5 d'abril de 1429. Es va reeditar a Barcelona l'any 1926

Durant la pandèmia de la pesta negra de 1348 a Florència, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una vil·la. Allí es dediquen exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, contant-se històries tots plegats. L'història marc és tan sols l'excusa per fer l'inventari d'exempla al més pur estil medieval, si bé amb una sensibilitat pròpia de l'humanisme naixent, del qual Boccaccio és un precursor.[3] Les històries són el vertader nucli de l'obra.[7]

La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses… S'hi repeteixen en tots abundants tòpics i es mostren algunes concepcions filosòfiques i literàries de l'època, el xoc entre la nova sensibilitat humanista i l'arrelat dogmatisme teològic.

Les jornades

[modifica]

A cada jornada hi ha un rei que marca el tema dels contes del dia. Les set noies i els tres macips que s'expliquen les cent històries són:

  • Pampinea: és la més gran de la brigata, amb vint-i-set anys. Reina el primer dia. Pren sempre la iniciativa.
  • Filomena: reina el segon dia. És optimista i vital.
  • Neifile: reina el tercer dia. Destaca per la seva bellesa.
  • Filostrato: un dels nois. Regna durant la quarta jornada. És profundament malenconiós.
  • Fiammetta: reina el cinquè dia. Hi ha qui hi veu el retrat d'una dona real, Maria d'Aquino. Intel·ligent, bella i decidida, segons alguns estudiosos és una figura que es repeteix en Boccaccio i que equivaldria a la Beatrice de Dante o la Laura de Petrarca.
  • Elissa: reina la sisena jornada. Assenyada i prudent, d'una dignitat no exempta d'aristocràcia. Malgrat tot, considera que la dona necessita estar sota les regnes d'un home per tal d'obrar correctament.
  • Dioneò: rei la setena jornada, resulta un personatge força transgressor. No s'adapta mai al tema de cada jornada sinó que explica una història lliurement, sense relació amb les precedents i les que segueixen. Demostra no guiar-se per les convencions corteses tan arrelades en els altres.
  • Lauretta: paradigma de justícia i submissió femenina a l'home, regna durant el vuitè dia.
  • Emilia: reina la novena jornada, és altament narcisista. Dona senyals d'un cert egocentrisme i té una peculiar relació amb Dioneò, tan sols insinuada per l'autor.
  • Panfilo: el darrer regnat, el del desè dia, recau sobre seu. El seu nom en grec significa «el que ho estima tot», i efectivament dona senyals d'un gran amor apassionat per l'amor. Les seves històries acostumen a tenir un marcat missatge i es presten a múltiples interpretacions.

Els temes

[modifica]
  1. Els contes preferits de cada personatge
  2. Personatges perseguits però que acaben assolint la felicitat
  3. Contes centrats a obtenir allò estimat amb esforç
  4. Amors desgraciats
  5. Històries marcades per l'atzar
  6. Personatges que eviten un perill
  7. Dones que actuen contra o a favor dels seus marits
  8. Relacions personals
  9. Tema lliure
  10. Grans proeses

Traduccions

[modifica]

El Decameró de Boccaccio es va ser traduît al català una primera vegada l'any 1429 a Sant Cugat del Vallès.[8] Es va reeditar amb una introducció de Carles Riba i Bracons a Barcelona l'any 1926.[9] Com diu Francesc Vallverdú «el manuscrit del segle xv respon a la mentalitat traductorial de l’època: més que una traducció tal com l’entenem avui, consistia quasi sempre en una veritable reelaboració del text, un anostrament molt deliberat» que correspons a les normes de traducció d'avui.[10]

El 2018 es va publicar la primera edició en català modern, obre pòstuma de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) a l'ocasió del centenari de Capmany. Era probablement un encàrrec de Salvador Espriu[11] i data probablement del 1967.[3] Capmany va acabar el treball devers 1968, però l'editorial Llibres de Sinera va tancar el mateix any i l'obra va quedar als calaixos.[3] El 1983 l’editorial Laia va decidir de publicar-la. Capmany va revisar el seu text però l'editorial no el va publicar quan es van adonar que Francesc Vallverdú ja tenia l’encàrrec de traduir-lo per a Edicions 62, que la va publicar el 1984.[12]

Versions

[modifica]

La versió més coneguda va ser el film de Pier Paolo Pasolini El Decameró de 1971.[13] El 2020, el teatre Nacional de Catalunya en va fer una versió teatral.[7]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Decameron, 1492
    Decameron, 1492
  • Decameron, Nastagio dels Onesti, pintura de Sandro Botticelli de 1487
    Decameron, Nastagio dels Onesti, pintura de Sandro Botticelli de 1487

Referències

[modifica]
  1. ↑ DRo. «el Decameró». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Esculies, Joan «El 'Decameró', un viatge amb aprenentatge». Sàpiens, 2015. Arxivat de l'original el 2023-08-12 [Consulta: 12 agost 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Coromina, Eusebi «El Decameró, vicissituds de la primera traducció al català modern». Visat, 26, 11-2018.
  4. ↑ Népote-Desmarres, Fanny «Genèse historique de la poétique lafontainienne de la fable : le rôle des “humanistes” florentins». Le Fablier. Revue des Amis de Jean de La Fontaine, 14, 1, 2002, pàg. 55–61. DOI: 10.3406/lefab.2002.1082.
  5. ↑ Menetti, Elisabetta «Le parole del racconto dopo Boccaccio» (en italià). Carte romanze, Boccaccio: gli antichi e i moderni (Biblioteca di Carte Romanze, 11-08-2018, pàg. 7). DOI: 10.13130/2282-7447/9927.
  6. ↑ Hernández Esteban, María «Boccaccio y Cervantes: posibles fuentes italianas de La cueva de Salamanca». Quaderns d'italià, 14, 2009, pàg. 77–97. ISSN: 1135-9730.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Decameró». Teatre Nacional de Catalunya, 2020.
  8. ↑ Vallverdú Canes, Francesc «Les traduccions catalanes del Decameró». Quaderns d'italià, 19, 2014, pàg. 109–124. ISSN: 1135-9730.
  9. ↑ Boccacció, Joan; Riba i Bracons, Carles (intro). Decameró (en català, traduït de l'italià). (2 volums). Barcelona: Barcino, 1926, p. 190 (Els nostres clàssics). ISBN 978-84-7226-238-6. 
  10. ↑ Vallverdú, 2014, p. 112.
  11. ↑ «Maria Aurèlia Capmany i la traducció : a propòsit de la seva traducció i edició inèdita del Decameró» (àudio). Arxiu de la paraula de l'Ateneu Barcelonès. Ateneu Barcelonès, 2018. [Consulta: 12 agost 2023].
  12. ↑ Bobbacció, Giovanni; Vallverdú Canes, Francesc. El Decameró (en català traduït de l'italià). edició 2008. Barcelona: Edicions 62, 1984 (La butxaca). 
  13. ↑ esadir.cat. El Decameró. esadir.cat. 

Bibliografia

[modifica]
  • Boccaccio, Giovanni. editat per Aldo Francesco Massera. Il Decameron (llibre electrònic gratuït) (en italià). Bari: Laterza & figli, 1927. 
  • Boccaccio, Giovanni; Capmany, Maria Aurèlia. Carles Biosca, Eusebi Coromina & Joan-Francesc Silvente. Decameró (en català, traduït de l'italià). Maó, Lleida: Punctum, 2018, p. 636. ISBN 978-84-948093-3-0. [Enllaç no actiu]
  • Boccaccio, Giovanni; Arenas, Carme (trad.). Deu del Decameró (en català traduït de l'italià). Educaula, 2011, p. 200 (Les Eines núm. 71). ISBN Deu del Decameró.  (florilegi de deu contes)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decameró


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Decameró&oldid=34001965»