Filipí
  | |
| Tipus | varietat estàndard, llengua nacional, llengua viva, dialecte, grup de dialectes, escriptura logogràfica i multietnolecte |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 90.000.000 |
| Autòcton de | Filipines i filipins |
| Estat | Filipines |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals llengües tagalo-kasiguranin tagal | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Commission on the Filipino Language (en)  i Sentro ng Wikang Filipino (en) |
| Codis | |
| ISO 639-2 | fil |
| ISO 639-3 | fil |
| Glottolog | fili1244 |
| Linguasphere | 31-CKA-aa |
| Ethnologue | fil |
| ASCL | 6512 |
| IETF | fil |
El filipí és la forma estàndard de la llengua tagàlog[1] i la "llengua nacional" de les Filipines,[2] on és cooficial conjuntament amb l'anglès.[3] El 2007, el tagàlog era la primera llengua de 28 milions de persones,[4] més o menys un terç de la població filipina, mentre que 45 milions el parlaven com a segona llengua.[5] El filipí és una de les 185 llengües que es parlen a les Filipines, segons l'Ethnologue.[6] El filipí és definit oficialment per la Comissió de la llengua filipina (KWF) com "la llengua nativa, parlada i escrita, a Metro Manila, la Regió Capital Nacional, i altres centres urbans de l'arxipèlag".[7] El filipí és una llengua pluricèntrica.[8] De fet, s'han observat "varietats emergents del filipí que es desvien de les normes gramaticals del tagàlog" a Davao[9] i a Cebu,[10] que, juntament amb Metro Manila, són les tres àrees metropolitanes més grans de les Filipines. En realitat, tanmateix, el filipí també ha estat descrit com "simple tagàlog en la sintaxi i la gramàtica, sense cap element gramatical ni lèxic procedent d'altres llengües principals de les Filipines",[11] i com "essencialment, una versió formal del tagàlog".[12] A la major part dels contexts, 'filipí' funciona com una denominació alternativa de la llengua tagàlog,[13][14] o com el nom del dialecte tagàlog de Metro Manila.[15][16][17]
Referències
- ↑ «Filipino and Tagalog, Not So Simple», 24-04-2007. Arxivat de l'original el 22 de maig 2014. [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ Constitution of the Philippines 1987, Article XIV, Section 6
- ↑ Constitution of the Philippines 1987, Article XIV, Section 7
- ↑ Världens 100 största språk 2007. Nationalencyklopedin, 2007.
- ↑ Plantilla:E17
- ↑ «Philippines».
- ↑ ; Cubar, Ernesto H.; Buenaobra, Nita P.; Gonzalez, Andrew B.; Hornedo, Florentino H.; Sarile, Angela P.«Resolusyon Blg 92-1» (en tagalog), 13-05-1992. [Consulta: 22 maig 2014]. «Ito ay ang katutubong wika, pasalita at pasulat, sa Metro Manila, ang Pambansang Punong Rehiyon, at sa iba pang sentrong urban sa arkipelago, na ginagamit bilang.»
- ↑ Commission on the Filipino Language Act 1991, Section 2
- ↑ Rubrico 2012, p. 1
- ↑ «Tagalog / Pilipino / Filipino: Do they differ?». Northern Territory University, 22-08-2000. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ «New center to document Philippine dialects». Philippine Daily Inquirer, 18-06-2007 [Consulta: 21 novembre 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ Patke 2010, p. 71
- ↑ Manipon 2013, p. 1: "El reanomenament del tagàlog com a filipino és per a ús nacional i internacional, exactament igual com el castellà, una de les llengües d'Espanya, esdevé anomenat espanyol a tot el món com la llengua nacional d'Espanya".
- ↑ Paz 2008, p. 1: "El filipino és la llengua nacional de les Filipines, basada en el tagàlog. La nova Constitució del 1987 reanomena l'idioma 'filipino'".
- ↑ Tabbada 2005, p. 31: "De fet, parla local de Metro Manila i filipino són sinònims de pilipino, la mateixa llengua nacional com era inicialment, que es basava en gran part en el tagàlog".
- ↑ Kaplan 2003, p. 73: "L'Institut de la Llengua Nacional continua treballant en l'estandardisació, traducció, recerca i elaboració lexicogràfica. Hi hagué, tanmateix, guerres lingüístiques dins de l'INL (i també al Congrés i als tribunals) entre els puristes i els antipuristes, i entre proponents de tagàlog de Manila (filipino) i de pilipino".
- ↑ Rubrico 2012, p. 1: "El filipino, la llengua franca nacional de les Filipines, és percebut com el tagàlog de Metro Manila que s'ha estès per tot el país mitjançant els mitjans, les pel·lícules locals i les institucions educatives".