Vés al contingut

Franz Waxman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaFranz Waxman
Nom original(de) Franz Wachsmann Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Chorzów (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Dresden
Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Filmografia1955 Escala a Hawaii
1954 La finestra indiscreta
1953 Stalag 17
1951 A Place in the Sun
1950 Sunset Boulevard
1944 Tenir-ne o no
1941 Sospita
1940 Rebecca
1940 The Philadelphia Story
1935 La núvia de Frankenstein
1951 Sunset Boulevard
1951 - A Place in the Sun
Família
CònjugeAlice Schachmann (?-1957) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfranzwaxman.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000077 Allocine: 50782 Allmovie: p116115 TCM: 202861 TV.com: people/franz-waxman AFI: 54711 TMDB.org: 8619
Spotify: 3GMsAIP1uVCx0yNz2kmXFw Apple Music: 335781 Musicbrainz: cdd81dd0-fd6c-43c1-aa81-7a26d9860e6e Discogs: 347355 IMSLP: Category:Waxman,_Franz Allmusic: mn0000170330 Find a Grave: 7936823 Modifica el valor a Wikidata

Franz Waxman (Königshütte, Silèsia, Alemanya, 24 de desembre de 1906 - Los Angeles, Califòrnia, 24 de febrer de 1967) fou un compositor de música de cinema estatunidenc d'origen alemany.

Biografia

Era el menor d'una família jueva que va tenir sis fills.[1] En realitat el seu nom original era Franz Waschmann. Va començar a estudiar piano per la seva pròpia iniciativa a l'edat de set anys. Com que a casa a ningú li interessava la música, el senyor Waxman projectava per al seu petit fill una carrera bancària per al futur. El jove Franz, en certa manera va fer cas al seu pare i va entrar en una entitat bancària durant dos anys com a caixer, però utilitzava part del seu salari per pagar-se els estudis de piano.[2] Després d'això va decidir independitzar-se de la seva família i es traslladà a la ciutat de Dresden i després a Berlín. Encara era un pianista desconegut i, per aquest motiu, tocava el piano en clubs nocturns amb una orquestra de jazz alemanya, la Weintraub Syncopaters. Mentre treballava com a pianista amb aquesta orquestra de ball, Waxman va conèixer a Frederick Hollander, qui li va presentar a l'eminent director d'orquestra Bruno Walter.[3]

Aquesta tasca no era un fi en si mateix, només per seguir costejant les lliçons de música. A finals dels anys vint va començar a fer arranjaments musicals per a algunes pel·lícules alemanyes. Però Franz va rebre un gran reconeixement quan Frederick Hollander li va encarregar l'orquestració i direcció de la música per al cèlebre film Der blaue Engel (1930) protagonitzada ni més ni menys que per Marlene Dietrich. A causa de l'entrada del nacionalsocialisme a Alemanya, Waxman es trasllada a París,[3] on no es va quedar sense feina, doncs, un compatriota seu, el cèlebre Fritz Lang li encarrega la posar música a la pel·lícula Liliom (1933). Franz Waxman va romandre a França dos anys, i després va creuar als Estats Units, a Hollywood.

El veritable inici d'aquest compositor a Nord-amèrica va ser la banda sonora per a un film d'Universal Pictures, La núvia de Frankenstein (1935), protagonitzada per Elsa Lanchester i Boris Karloff.[4] La música d'aquest film va agradar tant que Waxman va ser contractat per aquesta empresa per un període de dos anys. En aquesta època van sortir recordades pel·lícules com Diamond Jim, Magnificent Obsession i The Invisible Ray novament amb Boris Karloff i l'hongarès Bela Lugosi, que acabava de tenir molt èxit amb el film Dràcula (1931).

El prestigi de Waxman seguia creixent i, per aquest motiu, és contractat per la MGM per a un període de set anys.[5] De la seva ment va sortir la música de pel·lícules com Captains Courageous (1937) en el qual actuaven Spencer Tracy, el petit Freddie Bartholomew, Lyonel Barrymore, John Carradine, Mickey Rooney i Melvyn Douglas. Varen seguir el dramàtic film de suspens Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1941) novament amb Spencer Tracy i la jove Ingrid Bergman. Però comença a ser requerit per tot arreu, ja que també la Warner Brothers es va interessar en ell. Des d'aquest nou contracte van sortir reeixits films com Tenir-ne o no (1944) amb Humphrey Bogart i la que després va arribar a ser la seva esposa de la vida real, Lauren Bacall, Objectiu Birmània (1945), o Humoresque (1945). Les seves bandes sonores es van estendre fins aproximadament l'entrada dels anys seixanta. En total Franz Waxman va rebre dotze nominacions per als Oscar, i en va obtenir dos per les pel·lícules Sunset Boulevard (1950) i després, a l'any següent per A Place in the Sun.

Des de 1947 i, durant vint anys, va organitzar festivals musicals en els quals es van donar a conèixer composicions de músics com ara Ígor Stravinski, Ralph Vaughan Williams, Dmitri Xostakóvitx, William Walton i Arnold Schönberg. A més va ser convidat en el seu moment com a director de diferents orquestres simfòniques tant als Estats Units com també a Europa. També es pot destacar que va compondre música fora de l'òrbita cinematogràfica. Així tenim creacions com un oratori, anomenat Joshua, una Sinfonieta per a cordes i timbal, un oratori anomenat The song of Terezin,[6] que va ser estrenat a Praga com a homenatge a les víctimes de la barbàrie nazi a Auschwitz, una Obertura per a trompeta i orquestra, etc. El reconeixement que se li ha tingut com a compositor ha estat de tal nivell, que en una edició de segells feta als Estats Units el 1999 apareix al costat de col·legues com ara Erich Wolfgang Korngold, Max Steiner, Dmitri Tiomkin, Bernard Herrmann i Alfred Newman.

La carrera de Waxman va acabar amb la seva mort per càncer el febrer de 1967, dos mesos després del seu seixantè aniversari.[7]

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1938 Millor banda sonora The Young in Heart Candidat
1941 Millor banda sonora Rebecca Candidat
1942 Millor banda sonora Dr. Jekyll and Mr. Hyde Candidat
Millor banda sonora Sospita Candidat
1946 Millor banda sonora Objectiu Birmània Candidat
1947 Millor banda sonora Humoresque Candidat
1951 Millor banda sonora Sunset Boulevard Guanyador
1952 Millor banda sonora A Place in the Sun Guanyador
1955 Millor banda sonora El calze de plata Candidat
1960 Millor banda sonora Història d'una monja Candidat
1963 Millor banda sonora Taras Bulba Candidat

Premis Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1951 Millor banda sonora Sunset Boulevard Guanyador
1963 Millor banda sonora Taras Bulba Candidat

Premis Grammy

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1959 Millor àlbum banda sonora Història d'una monja Candidat

Referències

  1. ↑ the London telegraph: "The music behind Hollywood's golden age - As the Proms pays tribute to Hollywood's golden age, Tim Robey looks at the composers who redefined the film score" per Tim Robey, 24 agost 2013.
  2. ↑ Thomas, Tony. "Franz Waxman." Chap. 4 in Film Score: The Art & Craft of Movie Music. Burbank, CA: Riverwood Press, 1991, 35.
  3. ↑ 3,0 3,1 Thomas, 35.
  4. ↑ Thomas, 36.
  5. ↑ Palmer, 96.
  6. ↑ Palmer, Christopher. "Franz Waxman", Chapter 4 in The Composer in Hollywood. New York, NY: Marion Boyars, 1990, 96.
  7. ↑ Palmer, 97.
Bibliografia
  • Palmer, Christopher. "Franz Waxman", Chapter 4 in The Composer in Hollywood. New York, NY: Marion Boyars, 1990, 96.
  • Thomas, Tony. "Franz Waxman." Chap. 4 in Film Score: The Art & Craft of Movie Music. Burbank, CA: Riverwood Press, 1991, 35.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Franz_Waxman&oldid=33930204»