Moixernó
|
Aquest article tracta sobre l'espècie Calocybe gambosa, la representativa dels bolets coneguts com a Moixernons. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Moixernó (desambiguació). |
Calocybe gambosa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090261 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Lyophyllaceae | ||||||||
| Gènere | Calocybe | ||||||||
| Espècie | Calocybe gambosa Donk, 1962 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus gambosus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus gambosus Tricholoma gambosum Tricholoma georgii Tricholoma palumbinum Tricholoma gambosum var. aestivale Tricholoma gambosum var. vernale Calocybe gambosa var. flavida Calocybe gambosa var. palumbina
| ||||||||
El moixernó (Calocybe gambosa)[1][2][3][4] o moixernó ver[3] és un bolet de la família de les liofilàcies. Rep el seu nom científic del grec kybe, 'cap', i kalós, 'bonic', en al·lusió al barret d'aquest bolet; en llatí, gambosa significa, referint-se a un animal, 'que té la sofraja inflada', ja que aquest bolet té el peu inflat, a mig aire. També es coneix com a moixeró, moixernó de primavera o bolet de Sant Jordi[1][5][4]
Morfologia
[modifica]Presenta un barret molsut, de 3 a 10 cm, convex, aplanat en els exemplars vells, d'un blanc brut, o fins cremós, amb làmines primes, lliures, blanques o lleugerament grogues.
El peu, gruixut, pot atènyer de 3 a 7 cm d'altura i és compacte, corbat, ple, de color blanc.
La seua carn no és fibrosa, sinó que es trenca i s'engruna entre els dits, té un sabor agradable i una olor de farina fresca.
Hàbitat
[modifica]Viu en els prats, entre l'herba, i en els matolls no gaire espessos. Sovint forma erols.
Surt a la primavera pels volts de Sant Jordi, d'ací prové el seu nom.
Ús
[modifica]És un bolet comestible excel·lent.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2022, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ 4,0 4,1 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Vol. V, p:730-734. Barcelona: Curial, 1982.
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 118-119.
Bibliografia
[modifica]- Nouvel atlas des champignons, Henri Romagnesi, volum II, Bordas, 1958.
- Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin, etc., volum I / II, La Bibliothèque des Arts 1980, ISBN 2-85047-101-1.
- Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.
Enllaços externs
[modifica]
- Fotografies de moixernons en diferents estadis de maduresa. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
- Fotografies de moixernons. Arxivat 2007-12-03 a Wayback Machine.
- El moixernó a l'Índex Fungorum. (anglès)
- Com buscar i on trobar el moixernó Arxivat 2014-05-21 a Wayback Machine.
