Vés al contingut

Virtut: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
ordre correcte de les seccions, format, etc
 
(65 revisions intermèdies per 41 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Filosofia}}
[[Fitxer:Efez Celsus Library 2 RB.JPG|right|thumb|Personificació de la Virtut a [[Efes]] ([[Turquia]]).]]
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al defecte o vici. El terme va sorgir al llenguatge grec (''areté''). Després s'ha extés a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres. Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al [[Defecte (filosofia)|defecte]] ([[ètica]]) o [[vici]] ([[religió]]). Cada [[cultura]] considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.


== Virtuts a Grècia ==
== Etimologia ==
El terme va sorgir al llenguatge [[grec]] (''areté''). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un canon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la [[fortitud]] i la [[justícia]].


== Història ==
[[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu intel·lectualisme moral). Les ètiques són el coratge, la templança, la generositat i la bona voluntat, l'[[assertivitat]] (terme modern per al concepte grec afí), l'[[autoestima]], l'[[amistat]] i l'[[honestedat]].
=== Antiga Grècia ===
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la [[fortitud]] i la [[justícia]].<ref name=plato>{{ref-llibre| títol =Estado, justicia, derechos|autor= Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis | editor =Springer Science & Business|data=2002|isbn= 8420686778| url= http://books.google.cat/books?id=qagt_ZJviXkC&pg=PA13}}, pàg.13</ref>

[[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu [[intel·lectualisme moral socràtic|intel·lectualisme moral]]). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'[[assertivitat]] (terme modern per al concepte grec afí), l'[[autoestima]], l'[[amistat]] i l'[[honestedat]].


Els [[epicuri]]s van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els [[estoic]]s aconsellaven prudència i [[acceptació]].
Els [[epicuri]]s van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els [[estoic]]s aconsellaven prudència i [[acceptació]].


== Virtuts romanes ==
=== Antiga Roma ===
{{AP|Virtuts romanes}}
Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té [[autoritat]], amabilitat, [[pietat]], dignitat, templança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.
Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l{{'}}''statu quo''. Així, un home virtuós és aquell que té [[autoritat]], amabilitat, [[pietat]], dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.


== Virtuts religioses ==
== Religió ==
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.


Els cristians oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, [[paciència]], amor cap al proïsme i humiltat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: [[fe]], [[esperança]] i [[caritat]].
Els [[cristians]] oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set [[pecats capitals]], estableixen set virtuts cardinals: [[castedat]], mesura, [[generositat]], diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: [[fe]], [[esperança]] i [[caritat]].


L'[[Islam]] considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humiltat, amabilitat, [[cortesia]], puresa, respecte, [[saviesa]], [[Tolerància social|tolerància]], [[justícia]], misericòrdia, dignitat, [[valor]], fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, [[prudència]], lleialtat i [[espiritualitat]].
L'[[islam]] considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, [[saviesa]], [[Tolerància social|tolerància]], [[justícia]], misericòrdia, dignitat, [[Valor (axiologia)|valor]], fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, [[prudència]], lleialtat i [[espiritualitat]].


Pel [[budisme]] una virtut important és l'[[amabilitat]]. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les [[quatre nobles veritats|quatre veritats]] fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.
== Virtuts orientals ==
Per al [[budisme]], hi ha un camí de vuit passos per assolir la virtut, que es basa en tenir:
*un punt de vista correcte (ser conscient de les [[quatre nobles veritats|quatre veritats]] fonamentals de l'existència)
*uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri
*un discurs adequat
*unes accions que evitin el mal aliè
*un bon sistema de vida, centrat en la moral
*un esforç constant per millorar
*una ment clara i oberta a la revelació
*meditació


Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'[[honor]] samurai i actuar amb compassió cap als altres.
Els [[samurai]]s japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'[[honor]] samurai i actuar amb compassió cap als altres.


== Psicologia ==
{{Commons|Category:Virtue}}
La [[psicologia positiva]] identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la [[felicitat]].<ref>Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. {{ISBN|0-19-516701-5}}</ref> Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:
* àmbit del [[coneixement]]: [[creativitat]], [[curiositat]], desig d'aprendre, esperit crític, [[saviesa]]
* àmbit del [[coratge]]: [[coratge|valentia]], perseverança, [[honestedat]], vitalitat
* àmbit inter[[persona]]l: [[amor]], [[amabilitat]], [[generositat]], [[intel·ligència emocional]]
* àmbit [[comunitat|comunitari]]: capacitat de [[treball en equip]], [[justícia]], lideratge
* àmbit de la [[temprança]]: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol
* àmbit de la [[transcendència]]: apreciació de la [[bellesa]] i l'[[excel·lència]], [[gratitud]], [[esperança]], [[humor]], [[espiritualitat]]


== Referències ==
[[Categoria:Ètica]]
{{referències}}


== Vegeu també ==
[[ar:فضيلة]]
{{Projectes germans|Viquidites=Virtut|commons=Category:Virtue}}
[[az:Fəzilətlər]]
* [[Virtut (Josep Llimona)]]
[[bs:Vrlina]]

[[chr:ᎾᏍᎦᏅᎾ]]
{{Autoritat}}
[[cs:Ctnost]]
{{Viccionari-lateral|virtut}}
[[da:Dyd]]

[[de:Tugend]]
[[Categoria:Ètica]]
[[el:Αρετή (φιλοσοφία)]]
[[en:Virtue]]
[[Categoria:Religió]]
[[eo:Virto]]
[[es:Virtud]]
[[et:Voorus]]
[[fi:Hyve]]
[[fr:Vertu]]
[[hr:Vrlina]]
[[hsb:Dobry počink]]
[[ia:Virtute]]
[[is:Dygð]]
[[it:Virtù]]
[[ja:徳]]
[[ko:덕]]
[[la:Virtus]]
[[nl:Deugd]]
[[nn:Dyd]]
[[no:Dyd]]
[[pl:Cnota]]
[[pt:Virtude]]
[[ru:Добродетель]]
[[sh:Vrlina]]
[[simple:Virtue]]
[[sk:Cnosť]]
[[sq:Virtyti]]
[[sr:Врлина]]
[[sv:Dygd]]
[[sw:Adili]]
[[th:คุณธรรม]]
[[tr:Erdem]]
[[uk:Чеснота]]
[[yi:מעלות]]
[[zh:美德]]

Revisió de 12:56, 13 abr 2023

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.

Etimologia

[modifica]

El terme va sorgir al llenguatge grec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.

Història

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Plató és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la temprança, la prudència, la fortitud i la justícia.[1]

Aristòtil va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la intel·ligència en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de Sòcrates i el seu intel·lectualisme moral). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec afí), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.

Els epicuris van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els estoics aconsellaven prudència i acceptació.

Antiga Roma

[modifica]

Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

Religió

[modifica]

Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.

Els cristians oposen la virtut al pecat. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

L'islam considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, saviesa, tolerància, justícia, misericòrdia, dignitat, valor, fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, prudència, lleialtat i espiritualitat.

Pel budisme una virtut important és l'amabilitat. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.

Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassió cap als altres.

Psicologia

[modifica]

La psicologia positiva identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la felicitat.[2] Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:

Referències

[modifica]
  1. Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis. Springer Science & Business. Estado, justicia, derechos, 2002. ISBN 8420686778. , pàg.13
  2. Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-516701-5

Vegeu també

[modifica]