Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte o vici. El terme va sorgir al llenguatge grec (areté). Després s'ha extés a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres. Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants

Virtuts a Grècia

Plató és el primer filòsof a establir un canon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la templança, la prudència, la fortalesa i la justícia.

Aristòtil va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la intel·ligència en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de Sòcrates i el seu intel·lectualisme moal). Les ètiques són el coratge, la templança, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec afí), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.

Els epicuris van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els estoics aconsellaven prudència i acceptació.

Virtuts romanes

Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, templança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

Virtuts religioses

Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.

Els cristians oposen la virtut al pecat. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, paciència, amor cap al proïsme i humiltat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

L'Islam considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humiltat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, saviesa, tolerància, justícia, misericòrdia, dignitat, valor, fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, prudència, lleialtat i espiritualitat.

Virtuts orientals

Per al budisme, hi ha un camí de vuit passos per assolir la virtut, que es basa en tenir:

• un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamenals de l'existència)
• uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri
• un discurs adequat
• unes accions que evitin el mal aliè
• un bon sistema de vida, centrat en la moral
• un esforç constant per millorar
• una ment clara i oberta a la revelació
• meditació

Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectat els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassió cap als altres.