Zuau pontifici
Els zuaus pontificis foren una unitat de soldats d'infanteria sorgits el 1860 per la defensa dels Estats Pontificis sota Pius IX.
El nom Zuau prové d'una tribu algerina i va ser adoptat originalment a la d'ecada de 1830 per l'exèrcit francès per identificar un cos d'infanteria. Els Zuaus eren uniformats característicament; posteriorment altres exèrcits varen integrar aquest tipus de cos militar.
Els zuaus pontificis foren catòlics solters voluntaris, fonamentalment, disposats a ajudar al Papa Pius IX davant del procés de reunificació italià. La majoria dels voluntaris foren alemanys, francesos i belgues, però també s'hi podien trobar romans, canadencs, espanyols, irlandesos i anglesos. Zuau és el nom que se li va donar a certs regiments d'infanteria de l'exèrcit francès a partir de l'any 1830.
Originaris d'Algèria, tant el nom com l'uniforme distintiu dels zuaus es va estendre per les forces armades dels Estats Units, Estats Pontificis, Espanya, Brasil i l'Imperi otomà. Van servir a la majoria de les campanyes militars de l'exèrcit francès entre 1830 i 1962.
Els zuaus van tenir un paper important amb les tropes franceses a la batalla de Mentana, en la que van derrotar les tropes de Garibaldi. L'any 1870, Napoleó III va haver de cridar les tropes instal·lades a Itàlia degut a l'inici de la guerra francoprussiana. Víctor Manuel II li va enviar una carta a Pius IX, en la que li demanava guardar les formes deixant entrar pacíficament l'exèrcit italià a Roma, a canvi d'oferir protecció al Papa. Però aquest es va negar rotundament a fer-ho.
L'exèrcit italià, dirigit pel general Cadorna, va creuar la frontera papal l'11 de setembre i va avançar lentament cap a Roma, esperant que l'entrada pacífica pogués ser negociada. En canvi, el Papa es va negar a claudicar i va forçar els seus Zuaus a oposar una resistència simbòlica.
Els zuaus van marxar a França a lluitar junt amb Napoleó III contra els prussians, però amb l'entrada dels alemanys a París el regiment es va desfer. Diversos voluntaris també s'allistaren a les tropes carlines que participaren en la Tercera guerra carlina, a Catalunya i al Maestrat.
A Catalunya es coneix amb aquest nom (també dita "soldat") una beguda refrescant feta amb gasosa i cafè.
Referències
- L'església celebra els 80 anys dels pactes lateranencs
- Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. Edicions 62. Enciclopèdia Catalana, 2011, ISBN 9788429768428
- Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta, 1982. ISBN 8432042501