No (kana)
 No | |
|---|---|
  | |
| Caràcter | の (hiragana) Unicode: 306E ノ (katakana) Unicode: 30CE ﾉ (kana d'ample meitat) Unicode: FF89 ㋨ (katakana, caracter encerclat) Unicode: 32E8 |
| Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode |
| Part de | hiragana, gojūon i kana |
| Entitat HTML | の, の i の |
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters の (hiragana) i ノ (katakana)[2] són dos kanes que representen la Mora «no» pronunciada [no]. Ocupen la 25a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ね i は; i la 26a posició en el poema iroha, entre ゐ i お.[3] En la taula que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (な行, «columna NA») i la cinquena fila (お段, «fila O»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[4]
Tant の com ノ provenen del kanji 乃.
Romanització
[modifica]En tots els sistemes de romanització del japonès, tant el Hepburn, com el sistema modificat,[5], el Kunrei-shiki i el Nihon-shiki, の i ノ es romanitzen com a «no»
Escriptura
[modifica]
|
El caràcter の s'escriu amb un sol traç. Consisteix en una corba que comença en la part superior del caràcter, baixa i a partir d'allà descriu un arc de circumferència molt ample. El caràcter s'assembla a un 6 caigut. |
|
El caràcter ノ s'escriu amb un sol traç, que és diagonal cap avall a l'esquerra, i lleugerament corb. S'assembla a la primera part del caràcter の. |
Altres escriptures
[modifica]| の / ノ en braille japonès[6] | |||
|---|---|---|---|
| の / ノ no |
のう / ノー nō/nou |
Altres kanes en braille の | |
| にょ / ニョ nyo |
にょう / ニョー nyō/nyou | ||
 |
 |
 |
|
- Alfabet fonètic: 「野原のノ」 ("el no de nohara", on nohara vol dir camp)
- Codi Morse: ・・－－[7]
Ús
[modifica]En la gramàtica japonesa の s'utilitza per si sola com a partícula gramatical. Té diversos usos com a partícula japonesa però un dels més coneguts és per a marcar possessió. Per exemple, la frase «私のソファ» (watashi no sofa) vol dir el meu sofà.
En altres idiomes
[modifica]
En xinès escrit, especialment a Hong Kong i Taiwan, ha proliferat cert ús del caràcter の en cartells i marques comercials. S'usa al lloc del marcador possessiu 的 (de) del xinès modern estàndard o bé del marcador possessiu 之 (zhī) del xinès clàssic i es pronuncia igual que el caràcter xinès que substitueix en comptes del no original del japonès. Habitualment es fa com a manera de destacar amb un ús no estàndard del xinès o per a donar un estil exòtic o japonès.
Referències
[modifica]- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
- ↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].
Bibliografia
[modifica]- López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.
|
|