1054

1054
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1054 (mliv)
Islàmic	446 – 447
Xinès	3750 – 3751
Hebreu	4814 – 4815
Calendaris hindús	1109 – 1110 (Vikram Samvat); 976 – 977 (Shaka Samvat); 4155 – 4156 (Kali Yuga)
Persa	432 – 433
Armeni	503
Rúnic	1304
Ab urbe condita	1807
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080
Anys
	1051 1052 1053 - 1054 - 1055 1056 1057

Esdeveniments

S'esdevé el Cisma d'Orient.
Guillem I (1028- ?) cedeix el comtat d'Osona al seu germanastre Ramon Berenguer I, que seria comte de Barcelona, de Girona i d'Osona
Les cròniques russes assenyalen per primer cop els cumans a Europa, al nord de la mar Negra
Armènia - Ibrahim Inal, cap seljúcida, fa una incursió al regne de Kars que provoca milers de víctimes
Fundació del principat de Smolensk
Els almoràvits conquereixen Awdaghost
Primer esment escrit del pobles de Cardet i Cóll, en una relació de pobles del terme de Castilló de Tor
L'església de Sant Martí de Víllec apareix per primer cop en un document
25 de març - Document de Ramon Berenguer I que per primer cop testimonia la Guàrdia dels Prats com a nucli habitat permanent
4 de juliol - Es fa visible la supernova SN 1054, que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen la nebulosa del Cranc (NGC 1952).^[1]
1 de setembre - Batalla d'Atapuerca entre Ferran I de Lleó i Garcia Sanxes III de Pamplona

Princesa Emma de França, filla del rei Enric I de França i Anna de Kíev
Robert II de Normandia, duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, pretendent al tron d'Anglaterra

Al-Qàïd ibn Hammad, emir hammadita (Banu Hammad) del 1029 al 1054; el succeí (breument, 1054-1055) el seu fill Al-Múhsin ibn al-Qàïd
Atiśa Dīpaṃkara Śrījñāna (983-1054), cèlebre erudit hindú budista, mestre de meditació durant la dinastia Pala
Ermessenda de Bigorra (?-1054), casada el 1036 amb Ramir I d'Aragó
Guifré de Besalú, fill de Bernat Tallaferro i bisbe de Besalú i de Carcassona
Hermann de Reichenau (1013–1054), un dels primers acadèmics cristians en estimar la circumferència de la Terra seguint el mètode d'Eratòstenes
Lý Thái Tông (1000-1054), emperador de la dinastia vietnamita Lý; el succeí el seu fill Lý Thánh Tông
20 de febrer - Iaroslav I de Kíev, Gran Príncep de Kíev i de Nóvgorod; el succeí Iziaslav I
19 d'abril - Lleó IX, Papa venerat com a sant (n. 1002)^[2].el succeí Víctor II
15 de setembre - Garcia IV Sanxes III de Navarra el de Nájera (d 1020 - Atapuerca 1054), rei de Navarra (1035-1054), a qui succeí Sanç IV

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1054

↑ «Journal of Astronomy». Sung History (Sung Shih), part 9, capítol 56, 1340. (facsímil de Misner, Thorne, Wheeler a Gravitation, 1973.
↑ «LEONE IX, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 17 abril 2020].