Vés al contingut

264 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre264 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià264 aC (cclxiv aC)
Islàmic913 aH – 912 aH
Xinès2433 – 2434
Hebreu3497 – 3498
Calendaris hindús-208 – -207 (Vikram Samvat)
2838 – 2839 (Kali Yuga)
Persa885 BP – 884 BP
Armeni-
Rúnic-13
Ab urbe condita490
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC
Anys
267 aC 266 aC 265 aC - 264 aC - 263 aC 262 aC 261 aC

El 264 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Càudex i Flac (o també any 490 ab urbe condita). L'ús del nom «264 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Àsia Menor

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Sicília

[modifica]
  • Cartago ocupa Sicília. Els romans van en ajuda dels mamertins i Hieró II, tirà de Siracusa demana ajuda als cartaginesos. El cònsol Api Claudi Càudex creua l'estret amb un exèrcit i desembarca prop de Hieró, que li presenta batalla. Hieró es retira a Siracusa i Claudi el segueix i devasta el país fins a les muralles de Siracusa. Els romans fan de la ciutat de Messana (avui Messina) la seva primera plaça forta a Sicília. Imposen una aliança a Siracusa, i assetgen la base principal de Cartago a Agrigent. Això porta a l'inici de la Primera Guerra Púnica, entre Cartago i Roma (acabada el 241 aC).[5]
Primera Guerra Púnica 264 aC

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Api Claudi Càudex i Marc Fulvi Flac.[6]
  • Durant aquest consolat, es fan els primers jocs de gladiadors a Roma, que se celebren al Forum Boarium. Els organitzen els germans Marc i Dècim Juni Pera, en honor del seu pare, de qui se celebrava el funeral.[7]
  • El cònsol Api Claudi Càudex ataca la ciutat de Segesta sense succés, però poc després la ciutat mata la guarnició cartaginesa i es declara aliada de Roma.[8]
  • Marc Fulvi Flac ocupa la ciutat etrusca de Velzna, l'arrasa completament i expulsa els seus habitants, que s'estableixen no gaire lluny, en una segona ciutat anomenada Volsinii, la Bolsena romana.[9]

Necrològiques

[modifica]
  • Clínies de Sició, que havia lliurat a la ciutat dels tirans i els ciutadans li havien donat el poder, cau assassinat per Abàntides, que s'instaura com a tirà.[4]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Estrabó. Geografia, XII, 363
  3. Pausànias. Descripció de Grècia, V, 12
  4. 4,0 4,1 Plutarc. Àrat, II, 3
  5. Sidwell, Keith C; P. V. Jones. The world of Rome : an introduction to Roman culture. Cambridge: Cambridge University Press, 1997, p. 16. ISBN 9780521384216. 
  6. Polibi, Història, I 11.
  7. «Iunius 59». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  8. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XXIII 3.
  9. Joan Zonaràs, Compendi d'història, VIII 7.