Aldonza Alfonso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1215 (Gregorià)  Regne de Lleó |
| Mort | 1266 (Gregorià) (50/51 anys) Lleó (Espanya) |
| Sepultura | Monastery of Santa María de Nogales (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Pedro Ponce de Cabrera |
| Fills | Pedro Pérez Ponce de León, Ruy Pérez Ponce de León, Fernando Perez Ponce de Leão |
| Pares | Alfons IX de Lleó i Aldonza Martínez de Silva |
| Germans | Rodrigo Alfonso de León Teresa Alfonso de León |
Aldonza Alfonso (Regne de Lleó, c. 1215 (Gregorià) - Lleó, 1266 (Gregorià)) fou una noble lleonesa, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó i de la seva amant, Aldonza Martínez de Silva.[1]
Família
[modifica]Els seus avis paterns van ser el rei Ferran II de Lleó i la seva primera dona, la reina Urraca de Portugal, i els avis materns van ser Martí Gómez, Senyor de Silva, i la seva dona Urraca Rodríguez, filla de l'alferes reial Rodrigo Fernández de Torroño.[2]
Va ser germana de Rodrigo Alfonso, Senyor d'Aliger i Castro del Río, i de Teresa Alfonso, així com germanastra, entre d'altres, del rei Ferran III de Castella i de l'infant Alfons de Molina, pare de la reina Maria de Molina.
Va contraure matrimoni per primera vegada amb el richome Diego Ramírez Froilaz, Senyor de Mansilla i Rueda, encara que no van tenir descendència. Posteriorment, es va tornar a casar amb Pere Ponç de Cabrera, i fruit del seu matrimoni van néixer diversos fills:
- Fernán Pérez Ponce de León (m. 1292).[3] Senyor de la Puebla d'Astúries, Cangas i Tinéu, adelantat major de la frontera d'Andalusia, majordom major del rei Alfons X de Castella, i preceptor del rei Ferran I de Castella. Fou sebollit al monestir de Santa María de Moreruela.
- Juan Pérez Ponce de León, richome i Senyor de Lopera.
- Ruy Pérez Ponce de León (m. 1295).[3] Mestre electe de l'Orde de Calatrava i majordom major del rei Sanç IV de Castella.[3]
- Pedro Pérez Ponce de León (m. c. 1280). Comendador major i Tretze de l'Orde de Sant Jaume.[4]
- Violante Pérez Ponce de León. Es va casar amb Pere Àlvarez de Quiñones, merí major d'Astúries.[a]
- Elvira Pérez Ponce de León.[6]
- Juana Pérez Ponce de León.[6]
- Àlvaro Pérez Ponce de León.[6]
Biografia
[modifica]Es desconeix la data exacta del seu naixement, encara que va haver de ser al voltant de l'any 1212. Va contraure matrimoni per primera vegada amb el noble Diego Ramírez Froilaz,[7] Senyor de Mansilla i Rueda, encara que no van tenir descendència. Abans de juny de 1230, es va tornar a casar amb Pedro Ponce de Cabrera, noble lleonès[3] i fill del comte Ponce Vela de Cabrera, Senyor de la Vall d'Ària i alferes del rei Alfons IX de Lleó,[3] i de la comtessa Teresa Rodríguez Girón.[b]
I després del matrimoni, els seus descendents començaren a utilitzar el cognom de Ponce de León en lloc de Ponce de Cabrera i, a l'edat mitjana, van formar part del reduït grup dels ricshomes, que era la més alta categoria nobiliària.[8] I durant l'edat moderna, els Ponce de León van arribar a ostentar els títols de ducs d'Arcos, marquesos de Cadis i, posteriorment, ducs de Cadis, entre altres.[9]
Aldonza Alfonso havia quedat vídua l'any 1254, segons consta a un diploma del monestir de San Benito de Sahagún, i l'any 1256 va fer una donació juntament amb els seus fills al Monestir de Santa María de Nogales, fundat per Vela Gutiérrez i Sancha Ponce de Cabrera,[10] que eren avis del seu marit, Pedro Ponce de Cabrera.[4]
El novembre de 1264, Aldonza Alfonso va cedir al Monestir de Santa María de Nogales, on hauria de ser sebollida, nombrosos béns repartits per les actuals províncies de Zamora i Lleó, i entre ells es trobava la totalitat del municipi de Manganeses de la Polvorosa, amb la finalitat que el monestir tingués "peix per advent i quaresma",[11] el que li corresponia de les seves arres a San Pedro de Ceque i les Esglésies d'Alija del Infantado, Pobladura de Valdería i la Nora del Río.[11]
Aldonza Alfonso va morir l'any 1266.[5]
Sepultura
[modifica]
Va ser sebollida a la capella major del monestir de Santa María de Nogales que actualment es troba en estat ruïnós. A la capella de San Benito del mateix monestir va ser sebollit el seu segon marit,[11] i al sepulcre d'Aldonza s'hi va esculpir el següent epitafi:[12][13]
El sepulcre que contenia les restes mortals d'Aldonza Alfonso, actualment desaparegut, es trobava al costat l'Evangeli de la capella major de l'Església, i diversos cronistes assenyalaren que estava "sembrat de lleons", per ser la difunta filla del rei Alfons IX de Lleó..[14] L'historiador francès Charles García va assenyalar que el sepulcre estava guarnit amb un lleó de gules, acompanyat per una sèrie de cabres negres sobre fons verd.[15]
Notes
[modifica]- ↑ Aquesta filla la menciona Ruano pero no altres autors consultats.[5]
- ↑ Real Academia de Historia, colección Luis de Salazar y Castro, B3, fº 325.
Referències
[modifica]- ↑ Calderón Medina, 2011, p. 73.
- ↑ Salazar y Acha, 1989, p. 82.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Salazar y Acha, 2000, p. 378.
- ↑ 4,0 4,1 Trelles Villademoros, 1760, p. 180.
- ↑ 5,0 5,1 Ruano, 1776, p. 37.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Calderón Medina, 2011, p. 75.
- ↑ Arco y Garay, 1954, p. 181.
- ↑ Garc.C3.ADa2002
- ↑ Ruano, 1776, p. 5-6.
- ↑ Zalama Rodríguez, 2003, p. 147.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Calderón Medina, 2008, p. 365.
- ↑ Ruano, 1776, p. 5.
- ↑ Manrique, 1642, p. 107.
- ↑ García, 2002, p. 377 y 379.
Bibliografia
[modifica]- Arco y Garay, Ricardo del. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. CSIC, 1954. OCLC 11366237.
- Calderón Medina, Inés «El impulso nobiliario a la expansión del Císter en el reino de León. La parentela de Ponce de Cabrera en los monasterios de Santa María de Moreruela y San Esteban de Nogales». Medievalismo. Revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia [Murcia], 18, 2008, pàg. 341–374. Arxivat de l'original el 2015-07-15. ISSN: 1131–8155 [Consulta: 11 agost 2015].
- Calderón Medina, Inés «La antroponimia de la nobleza leonesa plenomedieval. Un elemento de construcción de identidad y memoria nobiliaria». Miscelánea medieval murciana. Ediciones de la Universidad de Murcia [Murcia], 35, 2011, pàg. 67-88. ISSN: 0210-4903.
- García, Charles «Une allégorie politique ambivalente. La chèvre et la dynastie des Cabrera dans le León du XII siècle». Cahiers de linguistique et de civilisation hispaniques medievales. Université Paris-Nord [París], 2, 2002, pàg. 363-384. ISSN: 0396-9045.
- Herrera, Tomás de. Historia del convento de San Agustín de Salamanca. 1ª. Madrid: Gregorio Rodríguez, 1652. OCLC 433810244.
- Manrique, Ángel. Annales Cistercienses. Tomo II. 1ª, 1642. OCLC 164918883.
- Ruano, Francisco; Ribadas, Joannes;. Casa de Cabrera en Córdoba. 1ª. Córdoba: En la oficina de Don Juan Rodríguez, 1779. OCLC 793127459.La referencia utiliza parámetros obsoletos (ayuda)
- Salazar y Acha, Jaime de «Los descendientes del conde Ero Fernández, fundador de Monasterio de Santa María de Ferreira de Pallares». El Museo de Pontevedra, 43, 1989, pàg. 67-86. ISSN: 0210-7791.
- Salazar y Acha, Jaime de. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. La casa del Rey de Castilla y León en la Edad Media. Colección Historia de la Sociedad Política, dirigida por Bartolomé Clavero Salvador. 1ª. Madrid: Rumagraf S.A., 2000. ISBN 978-84-259-1128-6.
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita «Los orígenes del linaje Ponce de León (ss. X-XIV): precisiones genealógicas del Tumbo del monasterio de Nogales (León)». Astórica: revista de estudios, documentación, creación y divulgación de temas astorganos. Centro de Estudios Astorganos "Marcelo Macías" [Astorga], 17, 1998, pàg. 253-262. ISSN: 0212-6141.
- Trelles Villademoros, José Manuel. Asturias ilustrada: primitivo origen de la nobleza de España.... Tomo III. Parte Primera. 2ª. Madrid: En la oficina de Domingo Fernández de Arrojo, 1760. OCLC 651250365.
- Zalama Rodríguez, Miguel Ángel; Andrés Ordax, Salvador; Andrés González, Patricia;. Monasterios de Castilla y León. Coordinado científicamente por Salvador Andrés Ordax. 1ª. Trobajo del Camino: Edilesa, 2003. ISBN 84-8012-429-6.