Vés al contingut

Alfredo Barrera Vásquez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfredo Barrera Vásquez

Bust d'Alfredo Barrera Vásquez a Mérida, Yucatán (2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAlfredo Barrera Vásquez
26 novembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Maxcanú (Mèxic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
NacionalitatMexicana
FormacióFacultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEstudiós de les llengües maies
Activitat
Ocupacióantropòleg i lingüista
Membre de
Família
CònjugeGloria Pérez Trovamala Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfredo i Eloísa Leonor Modifica el valor a Wikidata
ParesNarciso Barrera Madera i Eloísa Vásquez Bolívar
Premis

Alfredo Barrera Vásquez (Maxcanú, estat de Yucatán, 26 de novembre de 1900 - 28 de desembre de 1980) fou un antropòleg, lingüista, professor i estudiós de la cultura maia precolombina mexicà. Les seves contribucions a la història de Mèxic i de Yucatán són destacades. És considerat com un dels més prestigiosos maianistes i promotor de la literatura en llengua maia. Els seus pares van ser Narciso Barrera Madera i Eloísa Vásquez Bolívar

Formació acadèmica

[modifica]

Va ser bilingüe (maia-espanyol) des de la seva infància. A primerenca edat va viatjar a Europa on va realitzar els seus estudis escolars fins al batxillerat.

El 1917 va tornar a Mèrida, Yucatán per iniciar els seus estudis a l'escola de Belles arts de l'estat, dos anys més tard va viatjar a la Ciutat de Mèxic per seguir estudiant pintura i gravat, a més va ingressar a l'Escola Nacional Normal de Mestres. El 1922 va tornar a Mèrida i va exercir la docència a l'escola de Belles arts i la facultat d'Enginyeria. De 1927 a 1932 va continuar els seus estudis en Filosofia i Lletres a la ciutat de Mèxic, i va viatjar a Espanya per estudiar lletres espanyoles.

Activitats professionals

[modifica]

Al seu retorn a Mèrida, el 1937 va ser nomenat director del Museu Arqueològic i Històric de Yucatán, va fundar l'Acadèmia de la Llengua Maya, i va intentar la fundació d'un Institut del Museu, però la seva proposta va ser deposada per la universitat. El 1939 va fundar la biblioteca Crescencio Carrillo y Ancona, el 1940 va fundar l'Institut d'Etnografia, Història i Bibliografia de Yucatán.

El 1948 va dirigir l'Institut d'alfabetització per a indígenes monolingües de Mèxic. El 1949 va exercir el professorat de lingüística i sociologia dels països llatinoamericans a la Universitat Tulane. El 1950 la Unesco el va designar cap de programes per a l'estudi de les llengües vernacles en l'educació.

El 1953 la Unesco el va designar per col·laborar amb l'administració italiana del llavors territori de Somàlia, i també per ajudar el govern bolivià a fi d'obtenir la llei d'alfabetització.

El 1959 va poder cristal·litzar la seva idea de l'Institut Yucatec d'Antropologia i Història. En el mateix any va fundar també a Yucatán, el Centre d'Estudis Maies, i el 1965, el Centre d'Estudis Antropològics.

La seva especialitat en l'estudi de la cultura maia es va centrar en a la lingüística, l'escriptura maia, el calendari maia, l'antropologia, antropologia aplicada, arqueologia, antropologia social, l'etnohistòria i 'etnobotànica. Va ser membre corresponent de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua,[1] i membre de l'Acadèmia Franciscana de la Història amb seu a Washington D.C.[2]

Obra

[modifica]
  • Traducció del maia al castellà del Còdex de Calkiní. Govern de Campeche. 1957.
  • "Baltasar Mutul, autor de un libro de Jesucristo y de un discurso sobre misa en lengua maya" a maya research 2pp 299–301 (1935)
  • "El códice Pérez" (Basat en la compilació del filòleg maïsta del segle xix, Juan Pío Pérez. Revista mexicana de estudios antropológicos vol.3 no.1 (1939)
  • "La identificación de la Deidad E. de Schellhas" en cuadernos mayas no.2 Mérida (1939a)
  • "Sobre la significación de algunos nombres de signos del Calendario Maya" en los mayas antiguos pp 81–85 México (1941)
  • "El pulque entre los mayas" en cuadernos mayas no.3 Mérida (1941a)
  • "Horóscopos mayas o el pronóstico de los libros, 20signos del tzolkín, según los libros del Chilam Balam de Káua y de Maní" en registro de cultura yucateca, año 1, no.6 pp4–33 México (1943)
  • "Canción de la danza del arquero flechador" a Tlalocan vol.1 no.4 pp 273–277 Sacramento, Califòrnia (1944)
  • "La lengua maya de Yucatán, enciclopedia yucatanense 6:205-292" (1944)
  • "Traducción de cantares mayas del S.XVIII, publicats en la revista Tlalocan, Vol I, No.4" (1946)
  • "El libro de los libros del Chilam Balam de Chumayel" en col·laboració amb Silvia Rendón (1948)
  • "The mayan chronicles" in Carnagie Institution of Washington Publication 585 pp 1–86 Washington D.C. (1949)
  • "El libro de los cantares de Dzitbalché" una traducción con notas e introducción, Investigaciones INAH (1965)
  • "Diccionario Maya Cordemex Maya-Español/Español-Maya" Coordinador del projecte (1980)
  • "Estudios lingüísticos, 2 volúmenes" (19--)
  • "Lo ignoraba usted" (camb la col·laboració de Carlos Bojórquez Urzaiz)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anuario. Relación histórica». Academia Mexicana de la Lengua. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 26 desembre 2013].
  2. ↑ Ocampo, 1988; 143-144

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfredo_Barrera_Vásquez&oldid=29835184»