Amfiteatre d'El Djem
Amfiteatre d'El Djem | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ar) قصر الجم | |||
Dades | ||||
Tipus | Amfiteatre romà | |||
Part de | Thysdrus | |||
Cronologia | ||||
2010 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | |||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 1,37 ha zona tampó: 26,42 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | El Djem (Tunísia) | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | |||
Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (iv) i (vi) | |||
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2010 | |||
Identificador | 38 | |||
Monument catalogat de Tunísia | ||||
Data | 26 gener 1893 | |||
L'amfiteatre d'El Djem (o El Jem) és un coliseu romà construït a la ciutat de Thysdrus (moderna El Djem, Tunísia). Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.[1]
Història
[modifica]Construït entre el 230 i el 238 pel procònsol Gordià III. Fou el tercer més gran de l'Imperi Romà després dels de Roma i Càpua, almenys pel que fa a espectadors, i de mesures similars a aquestos.[2] La superfície d'aquest amfiteatre és de 148 de llarg i 122 d'ample, amb una altura de 36 metres i podia allotjar almenys 30.000 espectadors (les estimacions arriben fins a 45.000, com el de Roma, però la ciutat només tenia 30.000 habitants).
L'arena mesura 65 x 39 metres; disposava de tres pisos o plantes amb arcades corínties. Sota l'amfiteatre, hi ha dues galeries en forma de creu amb diverses cel·les als seus costats, per als gladiadors i per a les feres. No hi havia pòdium que separés els espectadors de l'arena. L'entrada s'hi feia per portes amb arc a nivell de la planta baixa, predeterminades per als habitants de cada barri i marcades per un símbol (un lleó, una àguila, una dea, etc.); aquestes entrades portaven a uns passos paral·lels al perímetre de l'arena, on sorgien les escales que portaven caps a les plantes i desembocaven a les grades.
L'obra no es va acabar del tot a causa del suïcidi de Gordià el 238, després d'encapçalar una revolta contra Maximí el Traci, però estava prou avançat per a poder-lo usar. Les pedres, del tipus sorrenc resistent i fàcil de treballar, foren portades de Salakta (Sallaktum), a uns 30 km. El seu estat de conservació és força bo, molt millor que el de Roma.
La reina amaziga coneguda com la Kàhina, que va lluitar contra els àrabs, va assolar les terres d'El Djem, i cremà les collites i arbres per fer el buit als invasors. Finalment, fou assetjada dins a l'amfiteatre i els àrabs esperaven rendir-la per la fam i la set, però la reina va exhibir peix fresc; això implicaria un túnel des de El Djem fins a la mar, però no s'ha trobat cap indici d'un túnel semblant.
La llegenda diu que, al coliseu, hi ha un tresor enterrat que ha de ser trobat per una noia de la ciutat. Els habitants van usar les pedres de l'amfiteatre per a les seves cases pensant que una sola pedra d'aquest lloc allunyava els escorpins i serps verinoses.
Referències
[modifica]- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Amphitheatre of El Jem» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ algunes fonts estimen que l'ordre dels amfiteatres fou: Roma, Càpua, Milà, Autun, Verona, Cartago i El Djem