Vés al contingut

Andrònic III de Trebisonda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrònic III de Trebisonda

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalΑνδρόνικος Γ΄ Κομνηνός (grec)
Biografia
Naixement1310 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Trebisonda (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1332 Modifica el valor a Wikidata (21/22 anys)
Trebisonda (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta bubònica Modifica el valor a Wikidata
Emperador de Trebisonda
1330 – 1332
← Aleix II Comnè de TrebisondaManel II Comnè → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsel Gran (ὁ Μέγας)
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaComnè
FillsManuel Modifica el valor a Wikidata
ParesAleix II i Djiadjak Jaqeli
GermansBasili I Comnè
Anna Anakhutlu Modifica el valor a Wikidata

Andrònic Comnè III fou el desè emperador de Trebisonda, que va governar en onzè lloc durant el període 1330-1332. Va tenir un regnat breu del qual hi ha poca informació.

Regnat

[modifica]

Andrònic III era el fill primogènit de l'emperador Aleix II Comnè de Trebisonda i de la seva esposa ibera Djiadjak Jaqeli de Samckhe. A la Crònica de Miquel Panaret es diu que va regnar 15 mesos, del que es dedueix que va haver un interregne de cinc mesos entre la mort del seu pare, el maig del 1330, i la seva proclamació a l'octubre.[1][2]

Rustam Shukurov ha suggerit que el nom d'Andrònic i el del seu fill Manuel, van ser escollits per honorar la memòria dels seus avantpassats llunyans (Andrònic I Comnè i el fill d'aquest Manuel el sebastocràtor), ja que els retrats d'aquests dos personatges estaven a les parets de la sala principal del palau imperial.[3]

Un dels primers actes quan Andrònic va assolir el tron va ser ordenar la mort dels seus dos germans menors: Miquel Anacoutlou i Jordi Achpougas.[1][2] El seu germà gran, Basili, va aconseguir escapar a Constantinoble, on probablement el seu oncle Miquel Comnè havia anat a residir.

Les fonts documentals no ofereixen detalls que expliquin el motiu d'un regnat tan breu. Fou succeït pel seu fill, que encara era un nen.[4]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Miller, William. Trebizond: The Last Greek Empire. Chicago: Argonaut Publishers, 1969. 
  • Miquel Panaret. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en grec). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 g. 
  • Miquel Panaret. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en alemany). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 a. 
  • Sukurov, A. «AIMA: the blood of the Grand Komnenoi». Byzantine and Medieval Greek Studies, 19, 1995.