Vés al contingut

Anortoclasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAnortoclasa
Varietat de: albita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na,K)AlSi₃O₈
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.03a Modifica el valor a Wikidata
Dana76.1.1.6
Heys16.4.4
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 8,28Å; b = 12,97Å; c = 7,15Å; α = 91,05°; β = 116,26°; γ = 90,15°
Colorblanc, incolor, rosa grisenc
Exfoliacióperfecta
Duresa6 a 6,5
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,519 a 1,529 nβ = 1,524 a 1,534 nγ = 1,527 a 1,536
Birefringènciaδ = 0,008
Angle 2Vmesurat: 34° a 60°, calculat: 64° a 74°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesFe, Ca
Més informació
Estatus IMAmineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1885
SímbolAno Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'anortoclasa és un mineral de la classe dels silicats, una varietat d'albita que, com aquesta, pertany al grup dels feldespats. Va ser anomenada així l'any 1885 per Karl Harry Ferdinand Rosenbusch del grec αν, ορθός i κλάσις, que significa "exfoliació no correcta", descriptiu de l'exfoliació del mineral.

Característiques

[modifica]

L'anortoclasa és un silicat de fórmula química (Na,K)AlSi₃O₈. Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls prismàtics curts. També forma cristalls ròmbics i tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6 i 6,5.

Sistema ternari dels feldespats

Forma part de la sèrie ternària de solucions sòlides cristal·lines "ortoclasa-albita-anortita" en una posició propera a l'albita. La proporció de silicat de sodi-alumini és gran: ((Na,K)AlSi3O8) entre 10 i 36 per cent de KAlSi3O8 i entre 64 i 90 per cent de NaAlSi3O8.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anortoclasa pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Referències

[modifica]
  1. «Anorthoclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
  2. «Anorthoclase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].
  3. Deere; Howie; Zussman. Framework Silicates. 4. Wiley, p. 2–5, Fig. 1 (Rock Forming Minerals).