Antonio Zozaya You

Antonio Zozaya You
	;
Biografia
Naixement	3 juny 1859 ; Madrid
Mort	9 febrer 1943 (83 anys); Ciutat de Mèxic
Formació	Universitat Central de Madrid
Activitat
Ocupació	Jurista i escriptor
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Influències	Francisco Giner de los Ríos, Nicolás Salmerón i Gumersindo de Azcárate
Premis
	Legió d'Honor

Antonio Zozaya You (Madrid, 3 de juny de 1859 - Mèxic, 9 de febrer de 1943) fou un jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

Nasqué en una família acomodada i d'ideologia republicana, fill de Magdalena You i del notari Juan Zozaya Pantiga^[1] Per motius de salut va estudiar els últims anys del batxillerat a Sòria. Entre 1874 i 1887 es va llicenciar en Dret Civil i Dret Canònic per la Universitat Central de Madrid.^[2]

Va destacar com a periodista, publicista i creador literari. En data tan primerenca com 1879, "emmarcada en aquesta inquietud de transformació educativa que van tenir republicans, institucionistes i norantavuitentistes" i per contribuir "a l'educació científica d'Espanya i dels pobles que parlen el nostre idioma", va fundar la Biblioteca Econòmica Filosòfica, sèrie que intentava posar la gran cultura a l'abast de les classes menys afavorides. A l'altura de 1936 la sèrie comptava amb 97 títols, i uns altres 20 en preparació.^[3] El 1934 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, el seu discurs d'ingrés, el 20 de gener de 1935, va tractar sobre Libertad e individualismo^[4]

Fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana i les seves cròniques periodístiques van aparèixer fonamentalment en els diaris El Liberal (uns 6.000 articles) i La Libertad, de Madrid, entre molts altres durant 60 anys de dedicació periodística, fins al punt que el 1943 tenia publicats uns 8.000 articles de premsa.^[5] Per la seva àmplia labor periodística, el 1927 una comissió de rellevants literats va sol·licitar i va obtenir de l'Ajuntament de Madrid que se li dediqués una plaça amb un bust, que es va realitzar per subscripció popular.^[6]

Com a molts intel·lectuals republicans, amb la guerra civil espanyola va abandonar Madrid el 1936 en direcció a València, on va continuar el seu treball periodístic. Al final de la contesa, després de passar per Barcelona i França (on van quedar en camps de concentració els seus dos fills i nores) ^[7] va emigrar a Mèxic des de Narbona en l'expedició del vaixell Sinaia (maig-juny de 1939), i va romandre tres anys en aquell país, col·laborant en el periòdic Excelsior. Allí va morir, i està enterrat al Cementiri Espanyol al costat de la seva esposa, Leona Balza Oquendo (natural d'Amurrio, Àlaba).

El 19 de novembre de 1940, com a resultat d'una depuració encoberta, va ser donat de baixa de l'Acadèmia juntament amb un altre cèlebre acadèmic republicà i també exiliat, Salvador de Madariaga.^[8] Amb ella va ser pare de tres fills,^[9] entre ells l'epidemiòleg Carlos Zozaya Balza (1897-1991)^[10] i avi de l'arqueòleg i medievalista Juan Zozaya Stabel-Hansen.

Obres

Va adquirir celebritat amb les novel·les La maldita culpa, La bala fría i La dictadura; amb comèdies com Cuando los hijos lloran (1907) i drames com Misterio (1909), o bé amb miscel·lànies poètiques i erudites, com El libro del saber doliente i Ideogramas. Una de les seves novel·les cortes, Miopita, s'adaptà al cinema en els anys cinquanta, dirigida per Manuel Mur Oti, amb el títol de Cielo Negro. Va desenvolupar també una extensa labor com a traductor d'obres de filosofia: Plató,^[11] Kant, Hegel,^[12] Comte, Spencer, etc. Per la seva obra La Guerra de las Ideas fou distingit el 1923 amb la Legió d'Honor francesa.^[13]

Referències

↑ Poden veure's múltiples detalls sobre la seva vida i cercles d'amistat i col·laboració en l'excel·lent article de la seva besneta María Zozaya Montes citat en la bibliografia.
↑ Archivo Histórico Nacional, expediente académico de Antonio Zozaya You, sign. UNIVERSIDADES,4873,Exp.20.
↑ M. Zozaya Montes, art.cit., 211-212.
↑ Académicos Numerarios del Instituto de España (1938-2004), Madrid, 2005, p. 98 (vegeu enllaços externs).
↑ Amb més detall a M. Zozaya Montes, art.cit., 213-216.
↑ [1]^{[Enllaç no actiu]} M. Zozaya Montes, art.cit., 217-218, amb referència d'altres homenatges que la seva natural modèstia li va aconsellar acceptar. La plaça de Madrid era l'actual del General Vara del Rey. Li va ser dedicada un altre carrer i làpida a la zona fabril de Barakaldo, segons va relatar Indalecio Prieto. Ambdues denominacions van ser anul·lades pel franquisme, i la làpida de Barakaldo destruïda a martellades; el bust de la madrilenya encara sobreviu (ibid.).
↑ M. Zozaya Montes, art.cit., 219-220.
↑ Cf. M. Martorell, "De ciencias sociales y ángeles custodios: la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas bajo la guerra y la autarquía", Historia y Política 8, julio/diciembre 2002, 229-252, espec. 235-236.
↑ Fotografía familiar, en P. López Mondéjar, El rostro de las letras. Escritores y fotógrafos del Romanticismo a la Generación del 14, catálogo de la exposición, Madrid, RAE, 2014, p. 363.
↑ Resum biogràfic a "Médicos históricos" de la Biblioteca Complutense, UCM Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.. Depurat el 1939 de la Facultat de Medicina de San Carlos, en la qual era professor auxiliar de Parasitologia i malalties tropicals, va viure exiliat a Colòmbia des de 1939 a 1970, on va arribar a dirigir fins a 1947 el Laboratori de Parasitologia i Malalties Tropicals. Va ser professor d'universitat a Colòmbia i Veneçuela. Malgrat la seva edat i ja jubilat, al seu retorn a Espanya es va mantenir en la docència de 1970 a 1980 com a professor contractat en la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid, cf. M.E. Martínez Gorroño, Españoles en Colombia, Fundación Españoles en el Mundo, Madrid, 1992, s.v.
↑ Plató. Diálogos Polémicos (en castellà). Madrid: Biblioteca Económica Filosófica, 1893.
↑ Hegel. Lógica (en castellà). Madrid: Biblioteca Económica Filosófica, 1892.
↑ M. Zozaya Montes, art.cit., 212-213, per a d'altres obres.

Bibliografia

M. Zozaya Montes, “Trayectoria de un intelectual madrileño olvidado: Antonio Zozaya y You”, Ferrán. Revista del IES Jaime Ferrán nº 19, mayo de 2000, 205-226.
Enrique Díez-Canedo: "En memoria de Antonio Zozaya", en Desde el exilio. Artículos y reseñas críticas (1939-1944). Sevilla, Renacimiento, 2010, 571-574 pp.
VVAA. Enciclopedia Monitor. Salvat.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Zozaya You

Biografia a Académicos Numerarios del Instituto de España (1938-2004), Madrid, 2005, p. 98. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
Fitxa d'Antonio Zozaya You a WorldCat, amb relació d'obres
Antonio Zozaya You en R. Segura de la Garmilla, Poetas españoles del siglo XX (Antología-Notas bio-bibliográficas), Madrid, 1922, pp. 375–378, amb relació d'obres seves i una selecció de textos.
Antonio Zozaya You a l'Enciclopedia Auñamendi

Premis i fites
Precedit per: Ramón Fernández-Hontoria y García de la Hoz	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 24 1934-1943	Succeït per: César Silió y Cortés

[1] Poden veure's múltiples detalls sobre la seva vida i cercles d'amistat i col·laboració en l'excel·lent article de la seva besneta María Zozaya Montes citat en la bibliografia.

[2] Archivo Histórico Nacional, expediente académico de Antonio Zozaya You, sign. UNIVERSIDADES,4873,Exp.20.

[3] M. Zozaya Montes, art.cit., 211-212.

[4] Académicos Numerarios del Instituto de España (1938-2004), Madrid, 2005, p. 98 (vegeu enllaços externs).

[5] Amb més detall a M. Zozaya Montes, art.cit., 213-216.

[6] [1]^{[Enllaç no actiu]} M. Zozaya Montes, art.cit., 217-218, amb referència d'altres homenatges que la seva natural modèstia li va aconsellar acceptar. La plaça de Madrid era l'actual del General Vara del Rey. Li va ser dedicada un altre carrer i làpida a la zona fabril de Barakaldo, segons va relatar Indalecio Prieto. Ambdues denominacions van ser anul·lades pel franquisme, i la làpida de Barakaldo destruïda a martellades; el bust de la madrilenya encara sobreviu (ibid.).

[7] M. Zozaya Montes, art.cit., 219-220.

[8] Cf. M. Martorell, "De ciencias sociales y ángeles custodios: la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas bajo la guerra y la autarquía", Historia y Política 8, julio/diciembre 2002, 229-252, espec. 235-236.

[9] Fotografía familiar, en P. López Mondéjar, El rostro de las letras. Escritores y fotógrafos del Romanticismo a la Generación del 14, catálogo de la exposición, Madrid, RAE, 2014, p. 363.

[10] Resum biogràfic a "Médicos históricos" de la Biblioteca Complutense, UCM Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.. Depurat el 1939 de la Facultat de Medicina de San Carlos, en la qual era professor auxiliar de Parasitologia i malalties tropicals, va viure exiliat a Colòmbia des de 1939 a 1970, on va arribar a dirigir fins a 1947 el Laboratori de Parasitologia i Malalties Tropicals. Va ser professor d'universitat a Colòmbia i Veneçuela. Malgrat la seva edat i ja jubilat, al seu retorn a Espanya es va mantenir en la docència de 1970 a 1980 com a professor contractat en la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid, cf. M.E. Martínez Gorroño, Españoles en Colombia, Fundación Españoles en el Mundo, Madrid, 1992, s.v.

[11] Plató. Diálogos Polémicos (en castellà). Madrid: Biblioteca Económica Filosófica, 1893.

[12] Hegel. Lógica (en castellà). Madrid: Biblioteca Económica Filosófica, 1892.

[13] M. Zozaya Montes, art.cit., 212-213, per a d'altres obres.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]