Arára de Pará
Parirí | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 340 (2010 ) |
Autòcton de | Arára (Pará) i Pará |
Estat | Brasil |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües carib llengües pekodianes | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | aap |
Glottolog | para1310 |
Ethnologue | aap |
UNESCO | 1665 |
IETF | aap |
L'arára és una llengua carib de Pará, Brasil. El parlen els arára i potser altres grups relacionats.
L'arára forma part del clúster dialectal Kampot juntament amb l'ikpeng, apiaká de Tocantins, parirí i yarumá[1]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Bilabial | Alveolar | Post- Alveolar |
Palatal | Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | sorda | p | t | k | |||
sonora | b | d | ɡ | ||||
Africada | tʃ | ||||||
Nasal | m | n | ŋ | ||||
Vibrant | (ʙ̥) | ||||||
Bategant | ɾ | ||||||
Fricativa | (h) | ||||||
Aproximant | w | l | j |
Dues de les setze consonants, /ʙ̥, h/ es produeixen amb poca freqüència. /ʙ̥/ només apareix en paraules expressives, o abans de la vocal /u/. /h/ només es produeix després d’una consonant coronal, com /a/ o /u/. També hi ha una ocurrència particularment rara de dues consonants implosives, /ɓ/ i /ɗ/.[2]
Vocals
[modifica]Frontal | Central | Posterior | ||
---|---|---|---|---|
Alta | i | ɯ | u | |
Mitjana | ɛ | ɔ | ||
Baixa | a |
Àrea
[modifica]La llengua la parla un poble que inclou grups que encara no estan contactats. Viuen principalment a tres llogarets: Cachoeira Seca, Laranjal i Maia. No obstant això, els nadius d'aquest últim han canviat al portuguès brasiler, mentre que 85 parlants encara romanen a Cachoeira Seca i 250 a Laranjal.
Parla amb animals
[modifica]El lingüista Isaac Costa de Souza va estudiar la llengua i va concloure que algunes paraules es van modificar quan es feien servir per parlar amb diferents animals.[2] La taula següent mostra algunes paraules modificades s'utilitza quan es parla amb un cebins.
- | Paraula normal | Paraula cebina | Significat |
---|---|---|---|
ɔɛt | ɔɛgɛt | arbre de cautxú | |
aɛ | aɛge | vespa | |
ikpa | ikpaga | fang | |
kuɾi | kuligi | perla | |
kɔk | kɔgɔk | nit | |
nu | nugu | tumor | |
paɾu | palugu | aigua |
S'utilitzen diferents modificacions segons l'espècie d'animal que es tracti. La paraula "ikpa", per exemple, es pot modificar com a "tɔkpa" quan es dirigeix a un gos o com "ĩkpã" quan es dirigeix a un aluata. Es poden utilitzar modificacions específiques quan es parla amb picots, tortugues i coatis, entre altres animals.
Referéncies
[modifica]- ↑ Carvalho, Fernando O. de (2020). Tocantins Apiaká, Parirí and Yarumá as Members of the Pekodian Branch (Cariban). Revista Brasileira de Línguas Indígenas - RBLI. Macapá, v. 3, n. 1, p. 85-93, 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Isaac Costa de Souza, 2010, A Phonological Description of "Pet Talk" in Arara Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine., M.A. thesis, University of North Dakota.
Enllaços externs
[modifica]- Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Arára, Pará»