Autoritarisme
L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.[1][2][3]
En un estat autoritari, els ciutadans són subjectes a l'autoritat de l'Estat en molts aspectes de llurs vides, incloent-hi les àrees que altres filosofies polítiques considerarien com a eleccions personals.[4] Hi ha diversos graus d'autoritarisme; fins i tot alguns estats democràtics i liberals apliquen mesures autoritàries sobretot pel que fa a la seguretat nacional. Els règims autoritaris concedeixen amplis poders als cossos policials, fins i tot amb la creació d'una policia d'Estat. Als règims autoritaris pot existir l'estat de dret. Hi ha diversos estils i modalitats d'autoritarisme, com per exemple el paternalisme.[5][3]
Des de les societats feudals medievals, o les invasions de tribus germàniques a la Roma imperial, la història recent ha viscut també episodis autoritaristes. Les dictadures llatinoamericanes fins als anys 90 del segle xx, amb el suport dels Estats Units, les dictadures a Europa, amb Franco i els cops d'estat militars a Portugal o Grècia, per no mencionar el nacionalsocialisme alemany del Tercer Reich, han dibuixat un gran mapa de l'autoritarisme a la història recent.[6][7][8]
Els grups anti-autoritaris més recents (n'hi ha una llarga relació) estan tenint un paper a Turquia, un país amb deriva islamista, en aquests dies. Moviments post anarquistes i post comunistes (nascuts en origen en el canvi de segle xix - XX), en tot cas qualsevol moviment social anti-autoritari, estan tenint una certa repercussió als mitjans de comunicació amb motiu de la crisi econòmica del 2008. Turquia és ara la "plaça" dels indignats.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ Dahl, Robert Alan. La democracia y sus críticos. Barcelona: Paidós, 1992. ISBN 84-7509-766-9.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Defensa de la democràcia. Barcelona: Pòrtic, 2010. ISBN 978-84-9809-153-3.
- ↑ 3,0 3,1 Vargas, Juan carlos E. «LOS ORÍGENES DEL TOTALITARISMO DE HANNAH ARENDT Y LA MANIPULACIÓN DE LA LEGALIDAD (EL DESAFÍO TOTALITARIO DE LA LEY)». Iuris Tantum Revista Boliviana de Derecho, 11, 1-2011, pàg. 114–131. ISSN: 2070-8157.
- ↑ Ballester, Miquel Àngel. «Obediència a l’autoritat». Ara Balears, 06-03-2020. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑ Miserachs i Sala, Pau. Democràcia potes enlaire : la llei contra el poble. Sevilla: Punto Rojo Libros, 2012. ISBN 978-84-15679-49-3.
- ↑ el Arco Blanco, Miguel Ángel «La marea autoritaria: nacimiento, desarrollo y consolidación de regímenes parafascistas en Austria y España». Historia Actual Online, 15-02-2007. ISSN: 1696-2060.
- ↑ Manual de Historia Medieval: siglos III a XV (pdf). Mar del Plata: Universidad Nacional Mar del Plata, 2015. ISBN 978-987-544-632-8.
- ↑ Morales Fabero, José. El Autoritarismo en la Modernidad (pdf) (tesi). Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 201.
- ↑ Ter-Matevosyan, Vahram «Turkish Experience with Totalitarianism and Fascism: Tracing the Intellectual Origins». IRAN and the CAUCASUS, 19, 4, 14-12-2015, pàg. 387–401. DOI: 10.1163/1573384X-20150408. ISSN: 1609-8498.
- ↑ «Erdogan is transforming Turkey into a totalitarian prison». The Washington Post, 11-03-2018. [Consulta: 7 agost 2021].
Vegeu també
[modifica]
