Baldomera Larra Wetoret
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1833  Madrid | ||
| Mort | 1915 (81/82 anys) l'Havana (Cuba) | ||
| Família | |||
| Pare | Mariano José de Larra y Sánchez de Castro | ||
| Germans | Luis Mariano de Larra Adela Larra | ||
Baldomera Larra Wetoret (Madrid, 1833 - l'Havana, Cuba, 1915), filla de l'escriptor espanyol Mariano José de Larra i coneguda per ser l'autora d'un des primers fraus piramidals que es té documentat.[1]
Biografia
[modifica]Mariano José de Larra i Josefa Wetoret es van casar el 14 d'agost de 1829. El matrimoni va ser un fracàs i es van separar pocs anys després. Van tenir tres fills: Luis Mariano de Larra (que va ser un famós llibretista de sarsueles, com El barberillo de Lavapiés), Adela i Baldomera, que tenien cinc i quatre anys, respectivament, quan Larra se suïcidà el 1837.[1]
Baldomera es va casar amb Carlos de Montemayor, metge de la Casa Reial i la seva germana Adela, va tenir relació amb el rei Amadeu de Savoia.[1] Quan el marit de Baldomera, afrancesat, va haver de fugir per l'arribada d'Alfons XII, va deixar Baldomera i fills en una situació precària. Això va fer que ella va haver d'acudir a prestadors, als quals pagava un elevat interès. Aquest va poder ser l'origen de la seva idea i va iniciar un negoci de préstecs.[1][2]
Pionera de les estafes piramidals
[modifica]Ràpidament va córrer per Madrid la fama del seu negoci. Cada vegada atreia més clients, per la qual cosa va fundar la Caixa d'Imposicions, enfront de la qual es formaven llargues cues. Operava a la vista de tots pagant un trenta per cent mensual, amb els diners que li donaven els nous impositors. Tot això va passar en els anys setanta del segle xix. Segons un informe de l'ambaixada dels Estats Units «L'efecte per a les classes més baixes i pobres és desastrós; els obrers deixen de treballar i dipositen els seus petits estalvis d'anys amb Dona Baldomera, i viuen temeràriament amb l'interès rebut. A Toledo i altres províncies, petits propietaris venen la terra i el bestiar i la recaptació acaba a les arques de «la senyora».[3] S'estima que va arribar a recaptar 22 milions de rals. L'escriptor Juan Eduardo Zúñiga xifra el nombre d'afectats en 5.000.[2]
La seva fama traspassà fronteres, com ho demostren diaris d'aleshores com Le Figaro de París i L'Independance Belge de Brussel·les.[4] L'ambaixada dels Estats Units a Madrid va enviar un informe al Congrès sobre aquest frau el 8 de novembre de 1876 amb un advertiment «perquè tal concepte de frau és massa enginyós i portador d'èxit, perquè no pogués no creuar l'oceà Atlàntic cap als estats hispaonoamericans, o potser, també al nostre».[3]
Fuga i detenció
[modifica]Baldomera, que en els seus inicis de prestador alguns agraïts van anomenar la «mare dels pobres», era més coneguda com La Patillas, pels dos tirabuixons que lluïa enganxats a les orelles. Si li preguntaven en què consistia el seu negoci contestava: «És tan simple com l'ou de Colom». Si li deien quina era la garantia de la Caixa d'imposicions en cas de fallida, contestava: «Garantia?, una sola: llençar-se del viaducte», que des de llavors és triat per alguns suïcides.[1]
La fallida li va sobrevenir al desembre de 1876. Llavors va desaparèixer amb tots els diners que va poder. Dos anys després es va saber que vivia amb una identitat falsa a Auteuil (França). Es va demanar la seva detenció i extradició. Una vegada a Espanya, es va celebrar un judici. Va adduir en la seva defensa que se'n va anar perquè va acabar amb menys ingressos que pagaments per culpa de les informacions negatives contra ella de la premsa.
La sentència fou portada d'El Imparcial i de La Época el 26 de maig de 1879. Va ser condemnada a sis anys de presó. Els seus col·laboradors van ser absolts. Baldomera ho seria poc després, gràcies a una campanya de recollida de signatures, on van participar des de gent senzilla fins a aristòcrates. Mostra de la seva popularitat són les cançons de l'època com El gran camelo i Doña Baldomera.[1]
Del que va passar després de la seva sortida de la presó hi ha diverses versions: Que va viure amb el seu germà Luis Mariano; que se'n va anar a Cuba amb el seu marit; que se'n va anar a Buenos Aires i hi va morir.[1][5]
Esquema Ponzi
[modifica]El seu mètode és un forma de frau que posteriorment va rebre el nom d'«esquema Ponzi», batejat així per Carlo Ponzi, que després de sortir de la presó va fer-se l'assessor financer de Mussolini i a qui molts atribueixen erròniament ser l'inventor de l'estafa piramidal. Baldomera Larra el va precedir, però tampoc no n'era l'inventora, hi ha hagut antecedents similars a Itàlia. L'informe de l'ambaixada dels Estats Units del 1879 sobre l'afer diu: «Per descomptat, és clar i evident que es tracta de frau. El mateix ja s'ha produït a Itàlia. El ‘banc’ continua bé sempre que els dipòsits augmentin en una proporció tal que els ingressos d'un mes cobreixin els interessos i el capital dels anteriors. Però aviat s'ha d'arribar al límit d'aquesta progressió que creix ràpidament i, com a Itàlia, el ‘banc’ ha de tancar les portes».[3] William Miller ja va fer una estafa piramidal el 1899. Després vindrien els casos de Gescartera (2001), Patrick Bennett (1996), Haligiannis (2005), SOFICO (1974), Fidecaya (1982), Banesto (1993), Fórum Filatélico, Afinsa i l'entramat financer de Bernard Madoff, entre altres.[1][4]
Referències i notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «El arte de la estafa. Baldomera Larra creadora del fraude piramidal en los años setenta del siglo XIX» (en castellà). El País, 21-03-2009.
- ↑ 2,0 2,1 Juan Eduardo Zúñiga, investigador de la vida i obra de Mariano José de Larra, publicà una biografia sobre ell, Flores de plomo (editorial Editorial Alfaguara), que gira al voltant de situacions i personatges que van envoltar Larra els dies anteriors al seu suïcidi. Zúñiga també està al corrent de les aventures de Baldomera: «La seva vida i la dels seus germans és molt tangencial, amb prou feines van conviure amb el pare, i no hi ha cap estudi en profunditat sobre ella, potser perquè no ho requereix. La seva mare, que era una mica ximple i es deia que era curta de gambals, en enviduar va recórrer a la pròpia reina per sol·licitar ajuda», diu de Josefa Wetoret, que va poder ficar el seu fill a les escoles pies i va deixar les dues noies amb ella. «Van fer bones noces ja que eren atractives i elegants».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Adee, A. Augustus «Mr. Adee to Mr. Fish.» (en anglès). Papers relating tot the Foreing Relations of the United States, transmitted to the Congress, with the annual Message of the President. Office of the Historian, 08-11-1876, pàg. 486-487. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2021 [Consulta: 7 d’octubre 2020]. Arxivat 4 April 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Larrañaga, Miguel «Bernard Madoff, el alumno aventajado de la hija menor de Mariano José de Larra» (en castellà). ABC, 28-12-2008.
- ↑ Valle-Inclán, a un del seus últims capítols d'El ruedo ibérico la situa fugint en un vaixell cap a Anglaterra, en el qual també viatjava el líder anarquista Mikhaïl Bakunin.