Batalla de Deskarga
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 2 de juny de 1835 | ||
| Coordenades | 43° 05′ 30″ N, 2° 19′ 55″ O / 43.09167°N,2.33194°O | ||
| Lloc | Port de Deskarga | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria carlina | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La batalla de Deskarga fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Antecedents
[modifica]La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent dom Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron. La revolta no va tenir el suport de l'exèrcit i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[1] sent capturat a la batalla de Los Arcos[2] i afusellat als pocs dies. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder.
La presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[3] i Tomás de Zumalacárregui va assumir la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i dels bascos tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí,[4] va capturar la Real Fábrica de Armas de Orbaiceta, provocant la substitució del general Valdés per Vicente Genaro de Quesada, qui va començar les represalies.[5]
L'exèrcit liberal de José Ramón Rodil va tractar de destruir l'exèrcit de Zumalacárregui i arrestar Carles Maria Isidre de Borbó però després d'una desastrosa campanya es va veure obligat a renunciar al comandament per Manuel Lorenzo. Les tropes isabelines de Navarra no van ser capaces de contenir l'exèrcit de Zumalacárregui, que va capturar un comboi d'armes que anava de Burgos a Logronyo pel camí real.
Els isabelins perderen dos mil homes a l'acció de Dulantzi i l'acció d'Etxabarri,[6] dels quals molts acabarien en les files carlines.[7] Les comunicacions amb Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona quedaren tallades,[8] però foren derrotats a les batalles de Mendaza i Arquijas[9] Sense poder destruir l'exèrcit liberal,[10] la temptativa sobre Madrid quedà avortada[11] i Jerónimo Valdés es va decidir a atacar Tomás de Zumalacárregui al seu reducte de la vall d'Amescoas amb 21.000 homes, la major mobilització de tropes cristines des de l'inici del conflicte.[12]
Edward Granville Eliot va arribar el 25 d'abril a la vall de La Berrueza on s'havia retirat Tomás de Zumalacárregui des d'Amescoas i va aconseguir que els dos bàndols signessin el Conveni d'Eliot.[13]
Després del desastre de la batalla d'Artaza, Jerónimo Valdés es va retirar a la riba sud de l'Ebre, ordenant l'evacuació de les guarnicions isabelines entre Logronyo, Vitòria i Pamplona i la frontera francesa, obrint el camí a Zumalacárregui per conquerir el País Basc, ocupant Guipúscoa en poques setmanes tret de Sant Sebastià i Hondarribia, ocupant Eibar i aconseguint nombroses peces d'artilleria.
Zumalacárregui va posar setge a Ordizia en maig de 1835 per demostrar que era prou fort com per prendre ciutats i no només lluitar a camp obert, i els liberals assetjats, sabent de la poca efectivitat de l'artilleria carlina, resistiren el setge esperant reforços. Gaspar Jauregi va acostar-se des de Sant Sebastià hasta Tolosa, Espartero des de Biscaia a Bergara, i Valdés es trobava a Arrasate.
Batalla
[modifica]Tomás de Zumalacárregui va endurir el setge per evitar l'arribada de reforços, enviant a Gómez a Tolosa i a Urretxu per aturar Baldomero Espartero. El 2 de juny Espartero estava a Deskarga esperant les notícies de la resta dels caps liberals, però una forta tempesta el va fer retirar a Bergara. Francisco Benito Eraso va enviar als llancers de Biscaia i als guies d'Àlaba a reconèixer Deskarga, trobant-se amb el liberal, i enmig de la nit i la tempesta, els liberals es van dispersar creient que rebien l'atac del gruix de les forces carlines i causant la retirada de Espartero de Bergara a Bilbao, Jerónimo Valdés a Pamplona i Gaspar Jauregi a Sant Sebastià.[14]
Conseqüències
[modifica]El dia 3 es va produir rendició d'Ordizia, i els dies següents de Bergara, Tolosa, Eibar, Irun i Durango, quedant les províncies de Guipúscoa i Biscaia, tret de les capitals, en mans de Tomás de Zumalacárregui.
La retirada del setge de Bilbao va ser un fracàs militar i polític, que va comportar la pèrdua del suport exterior i l'origen de tensions internes.
Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[15] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Conrad la intercepció dels carlins.[15]
Referències
[modifica]- ↑ anònim, 1846, p. 276.
- ↑ anònim, 1846, p. 277-279.
- ↑ anònim, 1846, p. 280.
- ↑ «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ «Primera Guerra Carlina» (en castellà). Gran Enciclopedia Navarra. [Consulta: 20 setembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ del Burgo, Jaime. Historia general de Navarra: Desde los orígenes hasta nuestros días (en castellà). vol.3. Rialp, 1992, p. 637.
- ↑ Lawrence, 2014, p. 59.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges (en castellà). vol. 2: F-O. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 654. ISBN Greenwood Publishing Group.
- ↑ de Burgos, Javier. Anales del reinado de Isabel II (en castellà). vol.2: obra póstuma. Tipografia Mellado, 1850, p. 49.
- ↑ Pirala, 1856, p. 268.
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). vol.34. Espasa-Calpe, p. 573.
- ↑ Lawrence, 2014, p. 78.
- ↑ Orellana, Francisco José. Historia del General Prim (en castellà). vol.1. Centro editorial artístico de Miguel Seguí, 1852, p. 660.
- ↑ «XIX. mendeko historia militarra Euskal Herrian» (en basc). Zumalakarregi Museoa, 2006. [Consulta: 2 octubre 2015].
- ↑ 15,0 15,1 Condado Madera, 2002, p. 35.
Bibliografia
[modifica]- Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002. ISBN 8424509102.
- Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014. ISBN 1137401753.
- Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 1. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1856.
- anònim. Historla de la Guerra Civil en el norte y Cataluña (en castellà). Sociedad tipográfica de Hortelano y Cía., 1846.