Batalla de Marj ar-Ràhit (684)
| Segona guerra civil islàmica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Marj ar-Ràhit (684) Batalla de Marj ar-Ràhit (684) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | juliol del 684 | ||
| Coordenades | 33° 36′ N, 36° 30′ E / 33.6°N,36.5°E | ||
| Lloc | Marj ar-Ràhit | ||
| Resultat | victòria califal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Revolta d'al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib | |
Revolta d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr | |
Revolta qaisita | |
El 684 els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a Marwan ibn al-Hàkam, d'una altra branca omeia, que tenia el suport del general Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, i que havia estat governador de Medina. Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí es va oposar al nomenament i va passar al servei d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, que no reconeixia els omeies i havia bastit un califat que dominava en aquell moment la major part del món islàmic. La branca omeia deposada estava emparentada per matrimoni amb la tribu dels qaysites i es va revoltar a Síria contra el nou califa.
Batalla
[modifica]Els qaysites, liderats per ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí foren derrotats per Marwan ibn al-Hàkam a Marj-ar-Ràhit, a prop de Damasc[1] el juliol del 684.[2]
Conseqüències
[modifica]La victòria va assegurar a Marwan ibn al-Hàkam el control de Síria. Egipte fou dominat per Abd-al-Aziz ibn Marwan, un altre fill de Marwan.
A Mesopotàmia, Zufar ibn al-Hàrith va resistir a Karkisiyya amb el suports dels qaysites fins al 691 i Abd-Al·lah ibn az-Zubayr a la Meca fins al setge del 692
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Clifford Edmund Bosworth, Encyclopaedia of Islam, Fascicle 107
- ↑ (francès) Enciclopèdia Larousse, Omeyyades