Beçull

Un Beçull, Beçulla, Caçull o Covat és un recipient fet amb escorça d'arbre que serveix per beure aigua o escalfar-hi líquids. Era emprat sobretot pels pastors. Al Pallars, es fabricava amb escorça de bedoll (de fet, el nom beçull és derivat de beç, 'bedoll'),^[1] però al Port del Comte es feia amb la segona escorça del pi.^[2]

L'ús principal d'aquest estri era de beure aigua de les fonts; o bé hom en duia un quan anava a la muntanya, o en deixava un vora cada font perquè servís a qualsevol que passés. També s'emprava per fer bullir la llet o escalfar-hi d'altres líquids.^[3] Hom deia que l'escorça de bedoll donava bon gust a l'aigua, i que la de pi donava un gust agradable de resina a la llet.^[3]^[2] Malgrat l'escorça de bedoll s'encén fàcilment en estat sec, si es deixa en remull una hora o més es pot posar sobre el foc sense que es cremi.^[4] Els covats d'escorça de pi es feien bullir directament a sobre de les brases, o amb una llosa de pissarra o pedra calcària entre el recipient i el foc.^[2] Cal dir que un dels avantatges principals d'aquest estri és la seva lleugeresa; és molt menys feixuc que un cassó de metall. A més a més, es pot fabricar fàcilment un cop a muntanya sempre que s'hi trobin bedolls o pins.

El mot caçull també pot fer referència a un estri semblant, un got fet amb una tira d'escorça de bedoll cargolada, en forma de paperina.^[3]

Fabricació

L'escorça del bedoll se separa fàcilment de l'arbre, és resistent i força flexible, semblant a un paper gruixut. Amb aquesta escorça i alguna branca del mateix arbre es fabrica el beçull. Aquesta feina és associada tradicionalment als pastors:

«

Per fer la bessulla [sic.] els pastors, per allà el juny, van a un bedoll i, mirant un tros que no tingui cap nus en tota la llargada que volen tallar, hi fan un tall vertical de dalt a baix i un altre d'horitzontal a dalt i un altre a baix. Lleven la pela i després la peguen de cada cap. Aquests plecs els cusen per mitjà de branquetes primes bo i retorçudes del mateix bedoll, ja que així agafa flexibilitat i es dominen com si fos fil. Després travessen els caps per sota del plec amb un bastonet del mateix bedoll, que li fa de mànec, i ja tenen una casseta o cassó per beure aigua.

»

^[3]

Per fer el mateix estri de pi, s'arrencava l'escorça d'un pi novell amb una destraleta, i amb un tasconet fet de ginebrer, pi o boix s'arrenca una capa rectangular de l'escorça interior. Llavors, igual que amb la de bedoll, es plega i es fixa amb pinces fetes amb branques de pi o amb agulles de boix. Se solia treure un quadrat d'escorça d'uns 30 cm x 20 cm, amb el qual es fabricava un beçull amb una base d'uns 20 cm x 10 cm, i una profunditat d'uns 5 cm. Després de cada ús es posava en remull, es podia reutilitzar uns set o vuit vegades.^[2]

Referències

↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Beçull». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Riu i Riu, Manuel «El "Cubat de llet" o "Bassull": un costum dels pastors del Port del Comte». L'Erol, Nº 44., Estiu 1994, pàg. 6-7.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Violant i Simorra, Ramon. La vida pastoral al Pallars. Tremp: Garsineu, 2001, p. 236.
↑ «Besulla». Món Natura Pirineus, 16-07-2014. Arxivat de l'original el 2016-05-02. [Consulta: 3 gener 2016].

[1] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Beçull». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Riu i Riu, Manuel «El "Cubat de llet" o "Bassull": un costum dels pastors del Port del Comte». L'Erol, Nº 44., Estiu 1994, pàg. 6-7.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Violant i Simorra, Ramon. La vida pastoral al Pallars. Tremp: Garsineu, 2001, p. 236.

[4] «Besulla». Món Natura Pirineus, 16-07-2014. Arxivat de l'original el 2016-05-02. [Consulta: 3 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]