Vés al contingut

Bruno Dumont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBruno Dumont

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Bailleul (França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, guionista, professor Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0241622 Allocine: 21241 Allmovie: p225830 AFI: 286097 TMDB.org: 95901 Modifica el valor a Wikidata

Bruno Dumont (nascut el 14 de març de 1958) és un director de cinema i guionista francès. Fins ara, ha dirigit deu llargmetratges, tots els quals voregen entre el drama realista i l'avantguarda. Les seves pel·lícules han guanyat diversos premis al Festival de Cinema de Canes. Dues de les pel·lícules de Dumont han guanyat el premi Gran Premi (Festival de Canes): L'Humanité (1999)[1] i Flandres (2006).[2] Hadewijch de Dumont va guanyar el Premi de la Crítica Internacional 2009 (Premi FIPRESCI) per a una presentació especial al Festival de cinema de Toronto.

Vida i carrera

[modifica]

Dumont té coneixements de filosofia grega i alemanya (occidental) i de vídeo corporatiu..[3] Les seves primeres pel·lícules mostren la lletjor de la violència extrema i la provocació de l'comportament sexual, i solen ser classificades com a pel·lícula d'art. Les pel·lícules posteriors aporten girs nous a altres gèneres cinematogràfics com la comèdia o els musicals. A Dumont ha fet les seves pel·lícules com a arts visuals, i normalment utilitza llargues fotografies, primers plans dels cossos de la gent i històries que impliquen emocions extremes. Dumont no escriu guions tradicionals per a les seves pel·lícules. En canvi, escriu novel·les completes que després són la base de la seva realització cinematogràfica.

Dumont és conegut per llançar actors no professionals a les seves pel·lícules. En una entrevista del 2019 per al Criterion Channel, Dumont va explicar: "Si cregués en l'ideal, contractaria actors professionals i els diria:" Actueu així perquè aquesta és la veritat. No crec en l'ideal, contracto actors no professionals...perquè crec que qualsevol és posseïdor de la veritat."[4] Diu que alguns dels seus cineastes preferits són Stanley Kubrick, Ingmar Bergman, Pier Paolo Pasolini, Roberto Rossellini i Abbas Kiarostami. Sovint és considerat un hereu artístic de Robert Bresson.

El seu treball sovint polaritzador s'ha relacionat amb un recent cinéma du corps/corp de cinema francès, que inclou pel·lícules contemporànies de Claire Denis, Marina de Van, Gaspar Noé, Diane Bertrand, i François Ozon, entre d'altres. Segons Tim Palmer, aquesta trajectòria inclou un enfocament en els estats de corporalitat en si mateixos, independentment de l'exposició narrativa o de la psicologia dels personatges.[5] En una línia més pejorativa, James Quandt també ha parlat d'alguns d'aquest grup de cineastes, com l'anomenat Nou extremisme francès.[6]

La seva pel·lícula de 2011 Hors Satan fou estrenada a la secció Un Certain Regard del 64è Festival Internacional de Cinema de Canes.[7][8] La seva pel·lícula de 2013 Camille Claudel 1915 fou estrenada en competició al 63è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[9]

Dumont és ateu.[10]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]
  • Paris (1993)
  • Li'l Quinquin (1993)
  • Marie et Freddy (1994)

Entrevistes i articles

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Festival de Cannes: Humanité». festival-cannes.com. [Consulta: 6 octubre 2009].(1999)
  2. «Festival de Cannes: Flanders». festival-cannes.com. [Consulta: 13 desembre 2009].
  3. «MoC - the Polarizing, Magnificent Cinema of Bruno Dumont». Arxivat de l'original el 3 October 2006. [Consulta: 3 octubre 2006].
  4. Clubb, Issa. «Bruno Dumont on Humanité». Criterion Channel, 2019.
  5. Palmer, Tim (2011). Brutal Intimacy: Analyzing Contemporary French Cinema, Wesleyan University Press, Middleton CT. ISBN 0-8195-6827-9.
  6. Quandt, James, "Flesh & Blood: Sex and violence in recent French cinema", ArtForum, February 2004 [1] Access date: 10 July 2008.
  7. «Festival de Cannes: Official Selection». Cannes. Arxivat de l'original el 15 May 2011. [Consulta: 16 abril 2011].
  8. «Cannes film festival 2011: The full lineup». guardian.co.uk [London], 14-04-2011.
  9. «Berlinale Competition 2013: Another Nine Films Confirmed». berlinale. Arxivat de l'original el 10 April 2013. [Consulta: 11 gener 2013].
  10. «French Director Bruno Dumont on Outside Satan: "No God but Cinema"». huffingtonpost.com, 21-11-2011.
  11. «Joan of Arc review – child warrior on the march in an absurdist pageant». The Guardian, 18-05-2019. «Dumont started with the shocking, visionary realism of movies such as The Life of Jesus (1997), Humanity (1999) and Outside Satan (2011). Then he moved boldly and very successfully into broad comedy with his TV miniseries Li’l Quinquin (2014) and the period diversion Slack Bay (2016), amplifying the bat-squeak of humour that was probably there all along.»
  12. «Cannes Film Review: 'Joan of Arc'». Variety.

Enllaços externs

[modifica]