Canal de Sant Jordi
(cy) Sianel San Siôr (ga) Muir Bhreatan | ||||
Tipus | estret | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sant Jordi | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Regne Unit | |||
| ||||
El canal de Sant Jordi (en anglès St George's Channel, en gaèlic irlandès Muir Bhreatan, en gal·lès Sianel San Siôr) és un canal marí que separa Gal·les i Irlanda, connectant el mar d'Irlanda amb el mar Cèltic (un dels braços de l'oceà Atlàntic Nord).[1] Té 160 km de longitud i entre 80 i 145 km d'amplada. Aquest canal és d'aigües poc profundes, encara que al final de l'última glaciació, es va veure inundat pels canvis de nivell de les aigües marines.
Geografia
[modifica]Històricament, el nom comprenia totes les aigües entre Irlanda, a l'oest, i el País de Gal·les i West Country, a l'est i per això es considerava que el canal de Bristol s'obria al canal de Sant Jordi (Lands End era on es trobaven el canal de Sant Jordi i el canal Anglès o canal de la Mànega). El nom ara, en general, solament s'aplica a les aigües a la vora de la part més angosta del canal, entre punta Carnsore, al comtat irlandès de Wexford, i St David's Head, al comtat gal·lès de Pembrokeshire. La part nord de l'antic canal és ara simplement coneguda com a mar d'Irlanda Meridional, i la part sud es considera part del mar Cèltic.
Les costes del canal de Sant Jordi pertanyen a la costa del nord de Cornualla i nord de Devon, a West Country; Pembrokeshire i la badia de Cardigan, a Gal·les; i els de Wexford i Cork, al sud d'Irlanda.
Espècies marines
[modifica]Les aigües del canal de Sant Jordi són visitades habitualment per espècies marines com ara el tauró pelegrí, el dofí, la marsopa, la foca grisa de l'Atlàntic, la tortuga i la llagostes, atretes per les aigües netes i clares i el bon subministrament de menjar de les costes. North Cornwall, al voltant de Porthcurno i St Ives, és famós per l'observació regular de taurons pelegrins, mentre que Pembrokeshire i la badia de Cardigan són reconeguts internacionalment com un paradís per als dofins de nas d'ampolla.
Història
[modifica]El nom del canal prové de la llegenda del segle xiv segons la qual Sant Jordi va viatjar des de Turquia fins a Anglaterra. La llegenda diu que va arribar a la més gran de les illes Britàniques pel canal que porta el seu nom.[2]
Delimitació
[modifica]La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars, l'Organització Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera el canal de Sant Jordi com un mar, part del «mar d'Irlanda i canal de Sant Jordi» («Irish Sea and St. George Channel») al qual, a la seva publicació de referència mundial, Limits of oceans and seas (Límits d'oceans i mars, 3a edició de 1953), l'assigna el número d'identificació 19 i el defineix de la forma següent:
« | Al Nord. El límit meridional del mar d'Escòcia (18) [Una línia que uneix l'extrem Sud de Mull de Galloway (54° 38′ N) a Escòcia i punta Ballyquintin (54° 20′ N), a Irlanda.] Al Sud. Una línia que uneix St. David Head (51° 54′ N, 5° 19′ W) amb punta Carnsore (52° 10′ N, 6° 22′ W). |
» |
— Limits of oceans and seas, pp. 12 i 13 i correcció d'errodes a la pàgina 39.[3] |
52° 5′ N, 5° 45′ O / 52.083°N,5.750°O
Referències
[modifica]- ↑ C.Michael Hogan. 2011. Irish Sea. eds P.Saundry & C.Cleveland. encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. Washington DC (anglès)
- ↑ Room, Adrian. «St George's Channel». A: Placenames of the world: origins and meanings of the names for 6,600 countries, cities, territories, natural features, and historic sites. McFarland, 2006, p. 326. ISBN 978-0-7864-2248-7 [Consulta: 22 abril 2013].
- ↑ «On the North.
The Southern limit of the Scottish Seas (18) [A line joining the South extreme of the Mull of Galloway (54° 38′ N) in Scotland and Ballyquintin Point (54° 20′ N) in Ireland.]
On the South.
A line joining St. David's Head (51° 54′ N, 5° 19′ W) to Carnsore Point (52° 10′ N, 6° 22′ W).«International Hydrographic Organization» a: http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf.