Carlos Masquelet Lacaci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juliol 1871  Ferrol (província de la Corunya) |
| Mort | 1948 (76/77 anys) la Jonquera (Alt Empordà) |
 Cap de la Casa Militar del President de la República | |
| 18 març 1936 – 1r abril 1939 ← Domènec Batet i Mestres | |
 Ministre de Guerra | |
| 19 febrer 1936 – 13 maig 1936 ← Nicolás Molero Lobo – Santiago Casares Quiroga → | |
 Capità general de les Illes Balears | |
| setembre 1935 – 12 gener 1936 ← Manuel Goded Llopis – Manuel Goded Llopis → | |
| Ministre de Guerra | |
| 3 abril 1935 – 6 maig 1935 ← Alejandro Lerroux García – José María Gil-Robles y Quiñones → | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
Representa: Segona República Espanyola 17 febrer 1933 – 19 maig 1935 ← Manuel Goded Llopis – Francisco Franco Bahamonde → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar, polític |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | general de divisió |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Premis | |
Carlos Masquelet Lacaci (Ferrol, 14 de juliol de 1871 - la Jonquera, 1948) va ser un militar gallec destacat durant l'època II República Espanyola. Cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit, escollit personalment per Azaña. Va ser conegut per haver dissenyat un front defensiu fonamentat en fortins, distribuïts en quatre anells, que van construir per la Defensa de Madrid.
Biografia
[modifica]Va néixer a Ferrol el 1871.[1][2] Va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Toledo el1896. Va arribar a participar en les campanyes del Marroc. Militar procedent del Cos d'enginyers, era francmaçó i d'ideologia republicano-liberal.[3]
Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser professor a l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara i va ser autor del projecte de construcció de la nova Base naval de Ferrol, les obres de la qual va dirigir personalment en la dècada de 1920.[2]
Ascendit a general el 1930, en proclamar-se la Segona República va ser nomenat pel President del Consell de Ministres, Manuel Azaña, cap de l'Estat Major Central i, després ministre de la Guerra al govern que va presidir Alejandro Lerroux, entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935.[4][5] Malgrat ser cap de l'Estat Major Central, no va tenir cap paper durant la revolució d'Astúries per mor de la desconfiança que un republicà sincer com Masquelet inspirava al govern radical-conservador.[6] En el seu lloc, el ministre de la guerra Diego Hidalgo Durán va autoritzar al general Francisco Franco que prengués el comandament de l'Estat Major Central.[7] Amb la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de 1936, Masquelet va tornar a ocupar la cartera de ministre de la guerra[a] als governs que successivament presidirien Manuel Azaña i Augusto Barcia Trelles, entre el 19 de febrer i el 13 de maig de 1936.[9][10]
Durant la Guerra civil es va mantenir fidel a la República.[11] Fins llavors havia estat cap de la Cambra militar del President de la República.[12][13] Va tenir una destacada participació en la defensa de Madrid a través del disseny un front defensiu fonamentat en fortins,[3] distribuïts en quatre anells, construits fins al novembre de 1936. El 19 de juliol de 1937 va passar a la situació de reserva, encara que després de la reestructuració de l'Exèrcit republicà el mes de desembre va ser nomenat cap de la nova Comissió de Fortificacions.
En acabar la guerra es va exiliar a França,[3] encara que anys després va tornar a Espanya, on va morir el 1948.
Notes
[modifica]- ↑ Encara que entre el 19 i el 24 de febrer de 1936 la cartera va ser assumida interina pel general José Miaja Menant.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Fernández, 1988, p. 196.
- ↑ 2,0 2,1 Zaragoza, 1983, p. 275.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alpert, 2013, p. 342.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 123.
- ↑ Thomas, 1976, p. 116.
- ↑ Alpert, 2013, p. 11.
- ↑ Blanco Escolá, 2005, p. 121.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 126-127.
- ↑ Thomas, 1976, p. 196.
- ↑ Alpert, 2013, p. 87.
- ↑ Fernández, 1988, p. 29, 196.
- ↑ d'Arce, 1998, p. 94.
Bibliografia
[modifica]- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambrige University Press, 2013. ISBN 84-3230-682-7.
- Blanco Escolá, Carlos. Franco. La pasión por el poder. Barcelona: Planeta, 2005.
- de Arce, Carlos. Los generales de Franco. Seuba Ediciones, 1998.
- Fernández, Carlos. La guerra civil en Galicia. La Voz de Galicia, 1988.
- Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X.
- Urquijo Goitia, José Ramón. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Madrid: CSIC, 2008.
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.
Enllaços externs
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alejandro Lerroux |
Ministre de Guerra (abril-maig) 1935 |
Succeït per: José María Gil-Robles |
| Precedit per: Nicolás Molero Lobo |
Ministre de Guerra (febrer-maig) 1936 |
Succeït per: Santiago Casares Quiroga |
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Juan José Rocha i García (PRR) estat • Vicent Cantos Figuerola (PRR) justícia • Carlos Masquelet Lacaci  guerra• Francisco Javier de Salas González  marina • Alfredo de Zavala y Lafora (PRP) hisenda • Manuel Portela Valladares (Ind) governació • Ramón Prieto Bances (Ind.) instrucció pública • Rafael Guerra (PRR) Obres públiques • Eloy Vaquero Cantillo (PRR) treball • Juan Benayas Sánchez (PRP) agricultura • Manuel Marraco Ramón (PRR) indústria i comerç • César Jalón Aragón (PRR) comunicacions | |
(← I RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← III RADICAL-CEDISTA) | ||
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Augusto Barcia Trelles (IR) estat • Antonio Lara Zárate (UR) justícia • Enrique Ramos y Ramos (IR) treball i sanitat • Carlos Masquelet Lacaci /José Miaja Menant  guerra • José Giral Pereira (IR) marina • Gabriel Franco López (IR) hisenda • Amós Salvador Sáenz y Carreras (IR) governació • Marcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció pública • Santiago Casares Quiroga (IR) Obres públiques • Plácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerç • Mariano Ruiz-Funes García (IR) agricultura • Manuel Blasco Garzón (UR) comunicacions | |
(← II CENTRISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← II FRONT POPULAR) | ||
| President de la República | | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Augusto Barcia Trelles (IR) estat • Antonio Lara Zárate (UR) justícia • Enrique Ramos y Ramos (IR) treball i sanitat • Carlos Masquelet Lacaci guerra • José Giral Pereira (IR) marina • Gabriel Franco López (IR) hisenda • Amós Salvador Sáenz y Carreras/Santiago Casares Quiroga (IR) governació • Marcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció pública • Santiago Casares Quiroga (IR) Obres públiques • Plácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerç • Mariano Ruiz-Funes García (IR) agricultura • Manuel Blasco Garzón (UR) comunicacions | |
(← I FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← III FRONT POPULAR) | ||
| President de la República | |
|---|---|
| President de govern | |
| Ministres | Augusto Barcia Trelles (IR) estat • Antonio Lara Zárate (UR) justícia • Enrique Ramos y Ramos (IR) treball i sanitat • Carlos Masquelet Lacaci guerra • José Giral Pereira (IR) marina • Gabriel Franco López (IR) hisenda • Santiago Casares Quiroga (IR) governació • Marcel·lí Domingo i Sanjuan (IR) instrucció pública • Santiago Casares Quiroga (IR) Obres públiques • Plácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerç • Mariano Ruiz-Funes García (IR) agricultura • Manuel Blasco Garzón (UR) comunicacions |
(← II FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← IV FRONT POPULAR) | |